El preludi de la Tercera Guerra Mundial o una exageració: la UE, dividida en el to bèl·lic

Brussel·lesLa Unió Europea no és ni ha sigut mai un bloc completament homogeni, i tampoc ho és respecte a la guerra d'Ucraïna i sobre quin perill pot suposar l'imperialisme del règim de Vladímir Putin. En aquest sentit, també hi ha dues grans ànimes: la de l'Europa de l'Est, que per qüestions de proximitat geogràfica i històrica nota més a prop l'alè de les tropes russes; i la del sud del continent, que manté un to més pacifista i veu la involucració directa en una gran guerra com una possibilitat llunyana.

Les dues sensibilitats es fan més que evidents en el to del llenguatge bèl·lic dels últims dies. D'una banda, els dirigents de països com Polònia o Estònia alerten que el bloc comunitari es troba en el preludi d'una Tercera Guerra Mundial i que, per tant, cal preparar-se, tant mentalment com pel que fa a recursos. "El dubte és quan començarà la pròxima guerra", va dir a la cimera europea de dijous passat la primera ministra estoniana, Kaja Kallas, que abans ja havia avisat que "per evitar una Tercera Guerra Mundial" cal "que Rússia perdi a Ucraïna".

I, de l'altra, veus com la del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'han mostrat crítiques amb aquesta mena de vocabulari, com amb el fet de voler crear una "economia de guerra" o donar per feta l'arribada de la Tercera Guerra Mundial si les tropes russes envaeixen Ucraïna. De fet, el primer ministre polonès, Donald Tusk, va explicar en una entrevista a El País que en l'anterior trobada dels caps d'estat i de govern dels Vint-i-set el líder socialista va fer saber el seu malestar als seus homòlegs amb l'augment del to bèl·lic de la UE. A més, Sánchez va dir que a Espanya el fet de sentir-se amenaçat per una guerra "sona abstracte" i que el dirigent de Polònia, segons ell mateix, li va respondre taxativament. "A la meva part d'Europa la guerra ja no és una abstracció. Hem d'actuar i preparar-nos per defensar-nos", va dir.

Sánchez, però, és més aviat l'excepció. Per exemple, el president de França, Emmanuel Macron, en un primer moment va apostar per mantenir els ponts de diàleg oberts amb Putin i, malgrat dirigir la gran potència militar d'Europa, no ha sigut l'estat membre, ni de bon tros, que ha entregat més suport militar a Ucraïna. Tanmateix, els últims mesos ha fet un gir de 180 graus i, en la voluntat d'erigir-se ara en el més acèrrim aliat de Volodímir Zelenski, fins i tot ha obert la porta a enviar tropes de l'OTAN a Ucraïna.

En la mateixa línia, tot i que sense fer tant de soroll com Macron, Alemanya ha sigut el soci europeu que més suport militar ha subministrat a Kíiv, i el que més pressiona la resta d'estats membres perquè incrementin el seu compromís amb Ucraïna. D'aquesta manera, el país més gran de la UE ha deixat enrere el to eminentment pacifista que havia tingut des del final de la Segona Guerra Mundial: és un dels aliats de l'OTAN que s'estan rearmant més de pressa i estan duent a terme una reestructuració del seu exèrcit perquè realment estigui preparat per fer la guerra.

La UE trenca el tabú en Defensa

Més enllà dels dirigents estatals de l'Europa de l'Est, el global de líders de les institucions europees també han trencat el tabú pacifista en matèria de Defensa de la UE i s'acosten més als posicionaments de Tusk o Kallas que al de Sánchez. Brussel·les vol potenciar el rearmament del bloc comunitari per preparar-se per a una potencial guerra i la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar al Parlament Europeu, i amb un to de míting electoral, una gran compra conjunta d'armes, com es va fer amb les vacunes o el gas. I el comissari de Mercat Interior i Indústria, Thierry Breton, ha arribat a dir més d'una vegada que vol posar en marxa "una economia de guerra".

En la mateixa línia, la candidata a les eleccions europees del pròxim 9 de juny del Partit Popular Europeu (PPE) també va prometre que, si revalida el seu mandat al capdavant de l'executiu comunitari, crearà la figura de comissari de Defensa. Tanmateix, alguns dirigents, com el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, han posat el crit al cel davant d'aquesta proposta, sobretot perquè Defensa és competència exclusiva dels estats membres, i han optat per rebaixar l'alarmisme bèl·lic.

Una altra veu que prové del sanchisme, l'exvicepresidenta del govern espanyol i actual presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Nadia Calviño, tampoc s'acaba de sentir còmoda en la petició que li han fet la Comissió Europea i els estats membres de canviar els estatuts de l'entitat que lidera, que és el gran braç finançador de la UE, perquè pugui impulsar la inversió a escala comunitària de la fabricació d'armes.

De fet, el fet que la UE es plantegi canviar la normativa del BEI per redirigir els fons previstos per a la transició energètica cap a la remilitarització del bloc comunitari desagrada alguns socis europeus que geogràficament es veuen més lluny de les grapes de Putin. I, d'alguna manera, constata les diferències internes de la UE pel que fa a la sensació de perill. "A nosaltres, sincerament, ens preocupa més el canvi climàtic que no pas els crits d'alarma d'una potencial Tercera Guerra Mundial", admet un diplomàtic d'un país del sud d'Europa.