Pots pagar per signar un míssil que es dispararà contra soldats russos

BarcelonaLes guerres són gairebé tan antigues com la humanitat. Les excentricitats que acompanyen les guerres, també.

“Entoma-la”, va escriure en una pedra un soldat grec fa 2.000 anys. La pedra pesava 100 grams i no era una pedra, era una arma de guerra: els defensors d’Atenes llançaven pedres amb fones contra les tropes perses, que intentaven sotmetre brutalment Grècia. Entoma-la, en argot bèl·lic, vol dir fot-te si et mato. També en temps de Plató i Sòcrates.

La historiografia sosté que aquest és el primer cop que un soldat va decidir enviar un missatge als soldats a qui havia de matar a través de l’objecte que els havia de matar. Des de llavors, ha estat una pràctica habitual: hi ha constància de projectils guixats en gairebé totes les guerres. Hi ha constància, també, que l’humor negre s’accentua a les trinxeres.

La invasió russa d’Ucraïna ha portat aquesta pràctica ancestral a una nova dimensió.

“Signa el teu míssil. Envia la teva salutació als russos ocupadors”, llegeixo en una pàgina web anomenada Sign My Rocket. L’eslògan no és cap clickbait. És real, com les incomptables morts de soldats perforats per la metralla d’un míssil al camp de batalla ucraïnès.

Qualsevol usuari d’internet pot pagar a Sign My Rocket perquè els militars ucraïnesos escriguin una dedicatòria en un projectil que serà disparat contra les tropes de Vladímir Putin. El missatge el tria l’usuari, també el tipus de projectil, també el mètode de pagament: targeta de crèdit, PayPal o bitcoins. Un cop has omplert un formulari, cal clicar a sobre d’un botó per finalitzar el procés: Fire (Dispara). Al cap d’unes setmanes, rebràs una foto feta pels soldats –un vídeo, si pagues més– com a comprovant que el llançament s’ha efectuat. Els soldats no et sabran concretar si el projectil ha matat homes uniformats de l’altre bàndol. Cadascú pot imaginar el que vulgui. Tenint en compte que a Ucraïna s’ha arribat a matar –i a morir– a ritme de la Segona Guerra Mundial, les possibilitats d’encert són prou altes.

Hi ha bombes per a totes les butxaques. L’opció més assequible és escriure el teu missatge en un obús d’artilleria de 155 mm. Costa 200 dòlars si només vols rebre una foto o 1.000 si prefereixes que t’enviïn un vídeo del llançament. L’opció més cara és un caça soviètic MiG-29, que volarà pel cel ucraïnès adornat amb el teu missatge: preu, 20.000 dòlars. Entremig, tria i demana: míssils Himars per 1.500 dòlars, obusos M777 Howitzer per 5.000, o projectils guiats M982 Excalibur per 700. La web assegura que tots aquests diners es converteixen en donacions per a l’exèrcit d’Ucraïna. La web ha rebut 5.488 comandes en dos anys. La web recalca que els missatges s’escriuen en retolador permanent, d’aquells que costen tant d’esborrar. La web és una de les moltes formes que té la guerra.

Contacto per correu electrònic amb Anton Sokolenko, voluntari i director de Sign My Rocket.

–“Quin sentit té escriure missatges en un míssil? Els míssils exploten. El missatge també”, li pregunto.

– En el nostre cas, en té molt perquè és una manera de finançar el nostre exèrcit. Però simbòlicament també en té: molts soldats ja escrivien els seus propis missatges [sense que ningú els ho demanés] perquè aconsegueixen alleujament quan ho fan. 

– Què vol dir?

– Expressar ràbia, frustració, venjar la mort d’algun company o la caiguda d’alguna ciutat. També escriuen missatges irònics o d’humor per mofar-se dels russos. Vaig pensar que la gent de carrer també tenia missatges per enviar als russos.

– I va funcionar?

- Sí, ens vam fer ràpidament virals. Ens arriben comandes de tot el món, però sobretot d’ucraïnesos que estan patint la guerra.

– Quins són els encàrrecs més freqüents?

– Frases com Slava Ukraini (Glòria a Ucraïna) o insults per a Putin. Però molts usuaris també paguen per enviar un missatge de felicitació a éssers estimats: per l’aniversari, pel dia del pare, per una graduació…

– I els més estranys?

– Ens demanen molts dibuixos de penis. També hem tingut tres peticions de matrimoni. O missatges en xinès contra Xi Jinping que després han aparegut a la televisió de Taiwan.

Anton Sokolenko adjunta un enllaç. És un vídeo d’un noi que es grava amb una càmera oculta mentre demana matrimoni a la seva xicota. El noi mostra un altre vídeo a la noia. Hi apareix un soldat ucraïnès que saluda a càmera i que pregunta a la noia si es vol casar amb el noi. Seguidament, apareix un obús d’artilleria M77 enmig d’un bosc ucraïnès, probablement al Donbàs. Al canó del M77 hi ha escrit “Ammon es casa amb Joey?”, i al projectil que serà disparat hi diu “Digues sí”. El soldat dispara el projectil contra posicions russes. El vídeo acaba. La noia riu nerviosament. La noia diu sí. La parella es fa un petó. Hi haurà boda. Sign My Rocket ha patrocinat aquest moment d’amor viscut en una casa dels Estats Units. La broma ha costat 5.000 dòlars. I potser algunes vides humanes.

Anton Sokolenko adjunta un altre enllaç. És un recull de fotos de projectils amb missatge. És un recull de literatura macabra. “Natalka diu mort a tota la brossa russa. Amb amor des d’Amsterdam”; “Soc pacifista, però amb Putin faig una excepció”, “Us hauran de tornar a ajuntar les parts del cos”; “Feliç dia del pare, Thomas”, “Putin, xupa’m la que em penja”; “Bon Nadal i bon any nou”. “El teu bitllet a l’infern acaba d’arribar”. “Besa’m el cul, des de Finlàndia i França”.

Les xarxes socials de l'altra trinxera

Els soldats russos també guixen els míssils que envien contra Ucraïna. 

És fàcil trobar-ne constància a Telegram, la xarxa social predilecta de les guerres: diversos vídeos mostren com combatents de Moscou escriuen, també amb retolador, missatges dedicats a les tropes ucraïneses abans de disparar. Maricons és una de les paraules més utilitzades. Aquest periodista no ha aconseguit trobar una web similar a Sign My Rocket a l’Internet rus. No és descartable que existeixi. Tampoc seria necessari: els uniformats de Moscou, com els de totes les guerres, dediquen els míssils per iniciativa pròpia.

“Sí, ens escrivim coses”, explica per WhatsApp el soldat Baloo, comandant d’una de les unitats ucraïneses que lluiten al front de Donetsk. Admet que, si tot va com ha d’anar, els russos difícilment llegiran els missatges que els hi envien: el projectil ha d’explotar mortalment. Només hi ha una possibilitat que les tropes enemigues puguin saber què hi ha escrit en els míssils que els plouen: les xarxes socials. En l’època dels smartphones, els exèrcits enemics estan connectats i sovint tenen accés al contingut que publiquen els soldats de l’altra banda de trinxera. També als vídeos en què es graven decorant l’obús d’artilleria que estan a punt de disparar-los.

El comandant Baloo m’envia un vídeo. S’hi veu un dron ucraïnès impactant en un vehicle militar enemic on viatjava un nombre indeterminat de soldats russos i fent-lo explotar. El comandant Baloo fa notar que, en un marge del vídeo, hi ha una inscripció: Venjança per Zahar. “Zahar era l’amic d’un dels pilots de drons de la nostra unitat”. El pilot va voler afegir aquest text al vídeo, que seria compartit a les xarxes, per venjar la mort del seu amic. Zahar havia mort dies abans, lluitant a primera línia de front, travessat per les bales enemigues. ¿Estaven guixades les bales russes que el van perforar? "No ho sabem. No ens importa. El van matar".