Què pot esperar Ucraïna de la cimera de l'OTAN?
L'OTAN vol fer un pas més cap a l'acostament a Ucraïna però descarta iniciar el procés d'adhesió
Brussel·lesEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, fa temps que demana que a la cimera de l'OTAN que se celebra aquest dimarts i dimecres a Vílnius (Lituània) s'iniciï el procés d'adhesió d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica per formar-ne part com més aviat millor i obtenir una protecció més gran respecte al règim de Vladímir Putin. Tot i això, la majoria dels aliats tenen com a línia vermella acceptar cap país en guerra o en un conflicte potencial perquè, al contrari del que assenyala el Tractat de l'Atlàntic Nord, consideren que no contribueix a la seguretat dels aliats.
Més enllà de l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN, però, els socis atlàntics volen continuar fent passos endavant en l'acostament a Kíiv i incrementar el seu suport a les tropes ucraïneses. "En la cimera reforçarem encara més els llaços amb Ucraïna i establirem una visió per al seu futur", va dir el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, en la roda de premsa prèvia a la trobada de caps d'estat i de govern dels aliats.
L'apropament a Kíiv es preveu que es concreti en tres grans punts. En primer lloc, és molt probable que Zelenski inauguri el Consell OTAN-Ucraïna, que serà un fòrum consultiu en què tots els aliats i Kíiv participaran d'igual a igual. Tot i això, segons fonts diplomàtiques, l'assistència de Zelenski a la cimera no és completament segura per motius de seguretat o perquè, depèn de quina sigui la situació, no pot abandonar el seu país en plena guerra. També hi ha experts, però, que apunten que el president ucraïnès no acaba de confirmar si viatjarà fins a Vílnius per pressionar els socis atlàntics i demostrar el seu malestar amb el fet que no prevegin iniciar les negociacions d'adhesió.
En segon lloc, Stoltenberg també ha explicat que volen acordar un programa pluriennal d'ajuda a Ucraïna per garantir la "interoperabilitat" entre l'armament i les forces aliades amb les ucraïneses. I, en tercer i últim lloc, també es vol trobar la manera de ratificar la voluntat de l'Aliança Atlàntica que a llarg termini Ucraïna "es converteixi en membre de l'OTAN". Ara bé, hi ha un problema, i és que a la cimera de Bucarest del 2008 els aliats ja van prometre a Ucraïna exactament el mateix i ara es veuen obligats a ser creatius en el vocabulari polític per simbolitzar un avenç en l'acostament.
En tot cas, fonts atlàntiques apunten que el text encara està molt obert i que hi ha opinions molt diferents sobre quin ha de ser el llenguatge exacte del text. En aquest sentit, segons diferents mitjans internacionals, Estats Units, per exemple, està obert a permetre que Ucraïna es pugui saltar els tràmits d'haver de demostrar els avenços militars, polítics i econòmics per entrar a l'OTAN, l'anomenat pla d'acció. D'aquesta manera, l'adhesió s'acceleraria i podria formar-ne part molt més aviat. Tanmateix, sí que hi ha consens general en el fet que les conclusions que s'acordin a la cimera de Vílnius no incloguin terminis d'adhesió.
L'OTAN pressiona Turquia perquè aixequi el veto a Suècia
Stoltenberg ha insistit en diferents ocasions durant els últims dies que l'acord entre Turquia i l'Aliança Atlàntica perquè Ankara retiri el veto a Suècia i la deixi entrar a l'OTAN està "a punt d'arribar". Els aliats estan fent esforços diplomàtics per aconseguir la llum verda del país otomà abans de la trobada de Lituània i fonts atlàntiques asseguren que és probable que el mateix president turc, Recep Tayyip Erdogan, anunciï l'acord dilluns, en què es reunirà amb Stoltenberg i el primer ministre suec, Ulf Kristersson, o durant la cimera de Vílnius.
El secretari general de l'OTAN remarca que Suècia "clarament ha complert amb els compromisos" a què va arribar a la cimera de Madrid. De fet, Estocolm ja ha canviat la seva Constitució, ha endurit la seva legislació antiterrorista, ha aixecat les restriccions d'exportació d'armes a Turquia i ha fet extradicions polèmiques de persones que reclamava Ankara. Tot i això, i malgrat les declaracions de Stoltenberg, el govern d'Erdogan no sembla afluixar el to i continua acusant Suècia "d'amagar terroristes" kurds.