¿Pot Boris Johnson deixar Downing Street aquesta mateixa nit?

LondresCap a les 21 h, hora local de Londres d'aquest dilluns, Boris Johnson coneixerà l'opinió dels diputats del seu partit en relació amb el seu lideratge. Els conservadors, com tot el Regne Unit, s'han despertat avui sabent que almenys 54 membres del grup parlamentari (el 15%) no confien més en les seves capacitats, nombre mínim requerit per desfermar el procés que pot acabar amb un lideratge que encara no fa ni tres anys va obtenir una majoria de 80 diputats sobre el laborisme de Jeremy Corbyn. La votació és secreta i, per tant, encara que es declari públicament el suport al primer ministre, fins al moment en què es conegui el resultat Johnson no podrà estar segur que se n'ha sortit.

Quants vots calen per acabar amb Johnson?

El nombre és molt alt. 180, la meitat més un dels actuals diputats conservadors. Tenint en compte que entre 150 i 160 estan en nòmina del govern, entre ministres, secretaris d'estat i secretaris parlamentaris dels càrrecs més rellevants del govern, la quantitat de diputats que només es deuen als interessos dels seus electors és al voltant de 200. Aquest matí, Johnson ha escrit a ses senyories –signant cadascuna de les cartes de puny i lletra– argumentant per què és l'home adequat per continuar a Downing Street. I aquesta tarda es reunirà amb el grup conservador per continuar la campanya a favor seu un parell d'hores abans que s'obri la votació.

Quin és el resultat més probable?

A hores d'ara, els pronòstics semblen favorables a Johnson, però a mesura que les hores han anat passant des de l'anunci de la moció, una sensació d'incertesa ha anat creixent sobre la importància de la revolta. Un primer tast ha tingut lloc quan el diputat John Penrose, conegut com el tsar anticorrupció del govern, ha anunciat a mig matí que dimitia del càrrec i que votaria contra el premier. Les raons, "els fracassos de lideratge i judici" que l'informe de la funcionària Sue Gray en relació amb el Partygate havien posat de manifest sobre l'actuació del cap de govern i la resposta que la setmana passada Johnson va donar a les objeccions de Penrose al respecte, assegurant que no s'havia produït cap trencament del codi ministerial. Penrose creu que sí i per això considera que la dimissió de Johnson és inevitable.

Una altra dada molt rellevant a tenir en compte és que, de moment, i des que s'ha sabut que hi hauria moció de confiança, només 89 diputats –inclosos el 22 ministres i secretaris d'estat del govern– han expressat el seu suport públic al premier. Quan el desembre del 2018 es va saber que se sotmetria a una moció de confiança la gestió de Theresa May, a primera hora de la tarda li havien donat suport públic 158 diputats.

¿Importa la diferència de vots en cas de victòria?

Òbviament, sí. El ministre de les oportunitats del Brexit, Jacob Rees-Mogg, ha dit aquest migdia a la BBC que encara que guanyi per un vot de diferència, Johnson tindrà tot el dret a seguir al davant de l'executiu. El dret, potser sí, però la legitimitat política no i, a més, l'autoritat davant del partit i la societat haurà resultat molt tocada. Molt més del que ja ho està. Amb tot, si no s'assoleixen els 180 vots contra Johnson i els rebels sumen, per exemple, només 179, el premier intentarà bunqueritzar-se a Downing Street. Si n'acabés sortint, només seria perquè els membres del govern el forçaran a dimitir.

Què seria un bon resultat per a Johnson?

Per respondre a aquesta pregunta cal donar un cop d'ull a la història recent del país.

Més de 121 vots en contra suposaria un resultat pitjor que el de John Major quan l'any 1995 va decidir dimitir com a líder del partit per intentar frenar els cops a què el sotmetien contínuament els euroescèptics. Se'n va sortir, però dos anys després perdia les eleccions generals davant de Tony Blair.

Si Johnson recull 133 vots en contra o més serà un resultat pitjor que el de la moció de confiança de Theresa May el desembre del 2018. Sis mesos després, però, May renunciava. La gran diferència entre aquella situació i la de Johnson és que la llavors primera ministra governava en minoria i amb el suport dels unionistes nord-irlandesos. La majoria de Johnson és molt folgada. Una vuitantena de diputats.

Un mínim de 147 vots en contra de Johnson seria un registre encara pitjor que el de Margaret Thatcher davant de Michael Heseltine. En aquella ocasió, encara que formalment va guanyar, Thatcher va acabar dimitint al cap d'un parell de dies. Els números són importants però la rellevància política de la magnitud de la victòria també.

Si guanya Johnson, què passa?

En teoria, tot continua igual i, a més, el premier podria sortir-ne beneficiat, però sempre en funció dels números, esclar. Un bon resultat per a Johnson seria que els rebels no superessin els 121, vots i un molt bon resultat que no s'hi acostessin als 100. Però si la victòria és per la mínima –posem entre 10 i 20 vots–, i el 23 de juny el Partit Conservador obté dues catastròfiques derrotes en les dues eleccions parcials previstes, els dubtes sobre el seu lideratge continuaran. Aleshores, encara que les regles del Comitè 1922, l'òrgan del partit que vetlla pel procés de relleu de líder, indiquen que no hi podrà haver una nova qüestió de confiança fins al cap d'un any després que se n'hagi celebrat una i el líder hagi guanyat, el mateix comitè podria canviar les regles per fer-la possible. És el que va passar en el cas de Theresa May. Davant de la impossibilitat de tirar endavant el Brexit, Graham Brady, el president del Comitè 1922, es va entrevistar amb la primera ministra i li va posar damunt de la taula les dues úniques opcions que tenia: o dimitia o canviaven les regles per poder convocar una altra votació. May va preferir la dimissió a la humiliació.

¿Pot marxar Johnson aquesta nit de Downing Street?

Si perd per 180 vots o més, la seva sort estarà decidida i no hi haurà marxa enrere. Que marxi o no aquesta nit de Downing Street, i del pis que ocupa al número 11 amb la seva dona, Carrie Johnson, i els dos fills que tenen, només serà dictat pel seu orgull. Les opcions serien dues: o bé continua com a primer ministre en funcions fins que el Partit Conservador n'esculli un altre –un procés que es pot allargar 8 setmanes– o bé dimiteix immediatament i queda en funcions qui a la pràctica és el número 2 del govern, Dominic Raab, ministre de Justícia.