Eslovàquia

Robert Fico, un populista pro Putin que ha governat Eslovàquia durant més de 10 anys

El primer ministre va tornar al poder l'any passat amb la promesa de tallar l'ajuda a Ucraïna

BarcelonaMalgrat les crítiques al seu populisme i les polèmiques de corrupció que l'han esquitxat al llarg dels anys, Robert Fico és potser el polític amb més suport popular a Eslovàquia dels últims vint anys. L'escàndol per l'assassinat d'un periodista que investigava casos de corrupció que afectaven el seu partit li va fer perdre el poder l'any 2018, però cinc anys després el recuperava, principalment per la desfeta dels seus rivals polítics, però també perquè va saber jugar una nova basa electoral: el rebuig a l'enviament d'armes a Ucraïna. Tot i que a l'inici de la seva carrera se l'identificava com un europeista pragmàtic, la guerra europea ha reforçat el seu perfil pro-rus i l'ha convertit en un potencial maldecap per a Brussel·les.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Jurista de formació, el primer ministre d'Eslovàquia –ferit a trets aquest dimecres– va recuperar el poder en les eleccions del setembre amb la promesa de tallar l'aixeta de l'ajuda a Ucraïna, un país amb el qual comparteix frontera, cosa que suposava un gir radical en la política exterior eslovaca. Utilitzant una retòrica populista i pro-russa, el líder del partit Direcció-Socialdemocràcia (Smer - Sociálna Demokracia) va guanyar les eleccions per tercer cop i va recuperar un càrrec que ja havia ocupat durant deu anys en el passat.

Cargando
No hay anuncios

La seva victòria del 2023 s'ha interpretat com un fre a la democratització del país. Diversos analistes alertaven que Eslovàquia podria evolucionar cap a una democràcia il·liberal, seguint la tendència d'Hongria i Polònia. Tot i que Smer és oficialment un partit socialdemòcrata i té arrels d'esquerra, el seu líder ha accentuat cada cop més una tendència que l'acosta més als partits populistes de dretes europeus que no pas als partits tradicionals de centreesquerra, segons explicava a l'ARA Juraj Marusiak, director de l'Institut de Ciències Polítiques de l'Acadèmia Eslovaca de Ciències. De fet, el pacte de Smer amb la dreta que va permetre a Fico formar govern l'octubre passat i li va comportar l'expulsió del Partit Socialista Europeu. La família socialista europea ja havia estat a punt de fer-lo fora el 2015, quan Fico va deixar clar el seu tarannà xenòfob i antimusulmà en unes declaracions en què deia que Eslovàquia només acceptaria refugiats cristians.

El politòleg Marusiak admet que Smer és una formació "difícil de descriure". "És una barreja d'interessos personals de Robert Fico, postcomunisme, socialdemocràcia i populisme nacionalista", afirma. Fico va ser, de fet, qui va fundar el partit l'any 1999 i des de llavors ha sigut el seu màxim dirigent. A les eleccions del 2002, l'Smer ja va irrompre com a tercera força al Parlament, i el 2006 va guanyar les eleccions amb el 29% dels vots i va formar un govern de coalició amb les dues forces conservadores. El jurista i criminòleg Robert Fico es convertia llavors en el primer cap de govern de la República Eslovaca considerat d'esquerra, "exemple de la nova fornada de dirigents de l'Europa excomunista elevats al poder gràcies a un programa bolcat en l'àmbit social i en un discurs políticament incorrecte i amb pretensions de ruptura", com apunta el Cidob en la seva biografia de Fico.

Cargando
No hay anuncios

Però, tal com destaca Marusiak, al llarg dels anys, l'Smer no ha assumit algunes de les principals causes de l'agenda socialdemòcrata, com ara la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del col·lectiu LGTBI. "Estan focalitzats en un electorat conservador, principalment de zones rurals i petites ciutats", indica el politòleg, que assenyala que la popularitat del polític eslovac ha crescut també en grans ciutats com Bratislava.

El primer mandat de Fico va acabar el 2010, any en què, malgrat que va tornar a guanyar les eleccions, no va poder formar govern i l'executiu va recaure en l'oposició de dretes. L'avançament electoral al 2012, per una polèmica amb els fons de rescat europeus, va tornar a donar el govern al líder de l'Smer. Fico va tornar a guanyar les eleccions del 2016, però el 2018 es va veure forçat a dimitir enmig de les protestes més multitudinàries des de la caiguda del comunisme, a causa de l'assassinat del periodista d'investigació Ján Kuciak i la seva parella. El reporter estava especialitzat en els casos de corrupció, entre els quals havia destapat vincles entre empresaris i Smer. Quan el van matar estava a punt de publicar un article sobre els suposats vincles entre polítics i la màfia italiana a Eslovàquia. La possible relació de l'assassinat amb les elits polítiques eslovaques va encendre la societat i el primer ministre va presentar la seva renúncia al llavors president eslovac, Andrej Kiska, que va nomenar el seu vice primer ministre, Peter Pellegrini, nou cap de govern, fins a les eleccions del 2020. Pocs anys abans, de fet, Fico havia fet un intent d'aspirar a la presidència, però va perdre les eleccions presidencials del 2014, que va guanyar Kiska.

Cargando
No hay anuncios

En les eleccions parlamentàries del 2020, la plataforma anticorrupció Olano (Gent Ordinària i Personalitats Independents), liderada per Igor Matovic, va vèncer amb el lema "Acabem amb la màfia tots junts" i el partit de Fico va anar a parar a l'oposició. Però la mala gestió de la pandèmia que va fer Olano, amb polèmiques com la compra de centenars de milers de dosis de la vacuna russa contra la covid, va generar un caos polític que va ser clau perquè Fico recuperés la seva popularitat perduda i tornés a guanyar, malgrat les recurrents acusacions de corrupció.

La postura ferma de Fico en contra de la immigració i d'allargar l'assistència a Ucraïna, dos temes centrals en la campanya electoral del 2023, el van fer ressorgir. "Ha adoptat una interpretació pro-russa de la guerra [a Ucraïna], probablement perquè és una demanda de la seva base electoral", apuntava llavors Marusiak. Eslovàquia ha estat tradicionalment un dels països de la UE més russòfils, juntament amb Bulgària.

Cargando
No hay anuncios