Per què Polònia s'ha convertit en el soci més fidel d'Ucraïna?

Dortmund (Alemanya)Quan Rússia va començar la guerra el 24 de febrer de l'any passat, pocs països van desplegar una ajuda tan espontània, empàtica i immensa cap a la població ucraïnesa com Polònia. Varsòvia sempre ha estat al capdavant dels països europeus que han pressionat políticament a la resta per incrementar el suport cap a Kíiv. També és, per exemple, qui més ha collat Berlín perquè hi distribueixi tot l’armament possible, tancs Leopard inclosos. I també és qui ha insistit que, després de l'acord pels tancs, cal un acord per enviar avions de combat. Evidentment, res és casual i la postura del govern polonès també respon a interessos particulars: Varsòvia auxilia la seva veïna exsoviètica convençuda que, alhora, defensa la seva pròpia seguretat. “Volem pressionar altres països. Si no defensem la independència d’Ucraïna, llavors serem nosaltres el pròxim objectiu. Si Ucraïna perd, Polònia serà el pròxim objectiu de les accions de guerra de Rússia. O Lituània, Estònia, Letònia”, havia justificat Piotr Müller, portaveu de l’executiu de Polònia. Segurament, l'episodi que més va demostrar la proximitat de la guerra va tenir lloc el passat novembre, quan un míssil va impactar en territori polonès i va matar dues persones.

Segons dades recaptades fins al novembre per l’Institut per a l’Economia Mundial alemany, Polònia ha ofert a Ucraïna una ajuda total valorada en 3.001 milions d’euros, el cinquè país que més recursos hi ha destinat rere els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i el Canadà. Pel que fa al suport financer, és qui més hi ha aportat en relació amb el seu PIB (el 0,169%). A més, és el quart país del món que més ajut militar ha entregat a Ucraïna (equivalent al 0,307% del PIB).

Tot plegat se suma a la intensa assistència humanitària. Quan va esclatar la guerra, milers de polonesos van acostar-se a la frontera amb Ucraïna per oferir transport gratuït, aliments, medicaments i altres productes de primera necessitat a totes aquelles persones que fugien de l’atac rus. Desenes de milers de mares ucraïneses van rebre bolquers i peluixos per als seus infants.

Molts polonesos es van organitzar per acollir ucraïnesos a les seves llars. Va ser un esforç nascut de les comunitats locals. La resposta governamental des de Varsòvia a l’onada migratòria, però, no va trigar a coordinar-se. Segons dades publicades per ACNUR amb data del 31 de gener, Polònia té registrats 1.563.386 refugiats ucraïnesos, la quantitat més alta de la qual té constància, oficialment, un país de la Unió Europea, seguida d’Alemanya (1.055.323).

Pocs dies després que Moscou llancés la invasió a gran escala, el govern polonès va decidir concedir als refugiats ucraïnesos un dret de residència general de 18 mesos. Com als residents amb nacionalitat polonesa, als nouvinguts d’Ucraïna se’ls reserva diversos drets si s’inscriuen en l’anomenat sistema Pesel, que atorga un número d’identificació personal. Amb ell, les persones fugides de la guerra a Ucraïna reben un pagament únic de 300 zlotys (uns 64 euros), així com l’accés al mercat laboral, atenció mèdica, assistència social, diverses prestacions familiars i, en el cas dels infants, entrada al sistema educatiu polonès.

L’hivern anterior, la disposició a l’ajuda als refugiats no va ser tan generosa. Almenys per a qui fugia de l’Iraq, l’Afganistan i Síria i va quedar atrapat a les tanques frontereres entre Polònia i Bielorússia.

Una història convulsa

Tot plegat evidencia una mena de metamorfosi, almenys en la posició que Varsòvia ha passat a ocupar al mapa europeu tacat per la guerra. El govern d'Andrzej Duda, que sovint buscava alinear-se amb l'Hongria de Víktor Orbán, havia demostrat ser en diverses ocasions una pedra a la sabata per a Brussel·les en temes tan espinosos com la immigració, la gestió de la pandèmia o el respecte a l'estat de dret. Ara, l'interès compartit per fer front a l'amenaça russa i, per tant, protegir Ucraïna ha alineat molt més el govern polonès amb les institucions europees i, d'alguna manera, ha potenciat el seu rol al continent. Evidentment, les qüestions polèmiques, que havien generat crispació entre Varsòvia i la UE, no han desaparegut, però sí que han quedat en un segon lloc.

Una situació similar ha passat amb Ucraïna. Les relacions entre els països veïns són més bones que mai. El juny passat, per exemple, tots dos governs van firmar un acord de cooperació en matèria de commemoració nacional. Mentrestant, Polònia, que forma part de la Unió Europea des del 2004, ha sigut durant dècades el soci estratègic més important d’Ucraïna en el seu apropament als Vint-i-Set. També un dels governs més partidaris a impulsar la candidatura de Kíiv a l'OTAN, d'on Varsòvia forma part des del 1999. Els polonesos mai han amagat les seves intencions: potenciar la independència d'Ucraïna per contenir així un possible expansionisme rus, que, creuen, també els amenaça.

Aquesta bona sintonia és destacable si es mira pel retrovisor. Hi va haver un temps en què ambdós interessos nacionals semblaven incompatibles fins al punt que Ucraïna era un dels països que menys agradava els polonesos. Aquest clima s'entenia a partir dels fets que van tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, i que van tacar de sang la història de Kíiv i Varsòvia. Durant aquella guerra, nacionalistes ucraïnesos van matar desenes de milers de civils polonesos en la coneguda, a Polònia, com a Massacre de Volínia. Els autors eren membres de l'exèrcit insurgent d'Ucraïna (UPA) que estava controlat per la facció Bandera de l'Organització de Nacionalistes Ucraïnesos (OUN). Estaven intentant "netejar ètnicament" la regió per evitar que tornés a ser polonesa. Els membres i líders de l'OUN han estat venerats a l'oest d'Ucraïna i van ser tractats com a herois per diversos governs ucraïnesos. En tot cas, aquests traumes i crims no s’han revisat i es van convertir en tabú sota el règim comunista perquè contradeien la narrativa que tots havien lluitat plegats contra el feixisme alemany. Potser quan acabi la guerra iniciada per Putin, Polònia i Ucraïna consoliden les noves relacions de bon veïnatge i es concilien en assumptes pendents.