Eslovàquia s'uneix a Polònia i també enviarà avions de combat a Ucraïna

BarcelonaDes de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Polònia s'ha convertit en un dels millors aliats del país en guerra. Primer va ser amb l'acollida dels refugiats ucraïnesos, i l'ajuda s'ha mantingut amb l'enviament d'armes per frenar l'embat rus. El seu president, Andrzej Duda, ha anunciat aquest dijous que "en els pròxims dies" Varsòvia farà arribar a Kíiv quatre caces del model MiG-29 i que més tard n'enviarà més, entre deu i vint, que s'estan posant a punt. Es convertia en el primer país de l'OTAN en comprometre's a enviar caces cap a Kíiv. Aquest divendres, però, s'hi ha unit Eslovàquia, que farà arribar tretze caces MiG-29 més als aliats ucraïnesos.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, fa mesos que pressiona els seus aliats perquè facin un pas més en el seu suport militar i enviïn avions que reforcin la seva defensa aèria per aturar els míssils de creuer i els drons russos, que el Kremlin explota per atacar infraestructures civils, sobretot energètiques. L'objectiu final de Kíiv és rebre avions d'última generació, com els F-16 estatunidencs, però Washington fins ara s'hi ha negat per evitar una escalada encara més gran amb Moscou.

Els MiG-29 són avions de l'era soviètica i, per tant, tenen l'avantatge que els pilots ucraïnesos no necessiten entrenament per fer-los servir. No els seran tan útils com els moderns F-16 o els Gripen suecs i no s'espera que tinguin cap paper decisiu a la guerra, però de moment és el màxim que ha aconseguit Zelenski. A l'inici de la invasió, Ucraïna tenia al voltant de 120 caces actius, principalment dels models MiG-29 i Su-27, segons detalla la BBC, però no se sap quants n'hi queden després d'un any de guerra.

Polònia té al voltant d'una vintena d'avions soviètics encara operatius. "Estan en els seus últims anys de servei, però estan en bones condicions", ha afirmat el president polonès. Duda ha afegit que la força aèria de Polònia substituirà els caces que enviarà a Ucraïna per avions del model FA-50 de Corea del Sud i F-35 de fabricació nord-americana.

Eslovàquia, també membre de l'OTAN, té una flota de 13 caces MiG en diversos estats de preparació. Van ser posats a terra l'estiu passat després d'acabar-se un acord de manteniment amb Rússia i la majoria no es troben en condicions operatives. En principi, enviarà tots els MiG que té Kíiv. "Crec que és hora de prendre una decisió. La gent està morint a Ucraïna, i els podem ajudar", deia aquesta setmana el ministre de Defensa eslovac, Jaroslav Nad, a Facebook. "Això és inhumà i irresponsable", va afegir.

La vicepresidenta del Parlament ucraïnès, Olena Kondratiuk, ha dit que espera que altres països segueixin els passos. De moment, la qüestió està embarrancada, tot i que la discussió està viva. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha afirmat aquest dijous que els països occidentals tenen el debat obert sobre el possible subministrament de caces bombarders: "És una cosa que estem discutint al grup de països aliats. És un gran desig d'Ucraïna des de fa temps", ha dit quan li han preguntat sobre aquest tema en una roda de premsa. Fins ara, el govern dels Països Baixos s'hi ha pronunciat a favor, i els estats bàltics també hi estarien predisposats.

Crims de guerra documentats

Un dels motius pels quals Zelenski pressiona pels avions és la lluita contra els atacs amb míssils que recurrentment llança Rússia a punts de tot el territori ucraïnès per minar la rereguarda i castigar la població. Aquesta estratègia del Kremlin suposa un crim contra la humanitat, segons ha constatat la comissió independent creada per les Nacions Unides per investigar les violacions de drets humans perpetrades al país en guerra, en un document publicat aquest dijous.

El document –que es presentarà la setmana que ve al Consell de Drets Humans de l'ONU– documenta un patró estès per les autoritats russes en diverses regions ucraïneses de nombrosos crims de guerra, com assassinats, execucions sumàries, detencions il·legals, tortures, violacions, trasllats forçats i deportacions de criatures. Malgrat les denúncies recurrents de Kíiv i de diverses organitzacions humanitàries durant el primer any de conflicte, l'informe publicat aquest dijous és el de més entitat elaborat fins ara, i constata un "brutal menyspreu per la vida dels civils", ha subratllat el cap de la comissió, Erik Møse.

Segons aquest informe, durant el control rus durant les primeres setmanes de guerra, gran part dels assassinats, detencions il·legals i violència sexual es van cometre en les cerques casa per casa que els soldats russos feien per localitzar persones que donaven suport a militars ucraïnesos o per trobar armes. En canvi, en les àrees en què les autoritats russes van establir el seu domini durant períodes més llargs, van establir locals específics de detenció i tortura, una pràctica que també es qualifica de crim contra la humanitat.

La missió de l'ONU descriu nombrosos tipus de tortura, com pallisses, violacions, llargues exposicions al fred, estrangulacions i altres pràctiques cruels com la coneguda com a postura del lloro, en què el detingut es penja del sostre amb les mans lligades. L'informe també cita un mètode que els torturadors van batejar com la trucada de Lenin o trucada de Putin, en què un telèfon d'ús militar es connectava amb cables als peus, les mans o els genitals dels detinguts per electrocutar-los.

El grup de treball constata moltes altres violacions de drets humans, com l'atac contra civils mentre fugien cap a zones més segures o mentre feien les seves activitats quotidianes. "En tots els casos, les víctimes portaven roba civil, no anaven armats, i conduïen cotxes civils, alguns amb rètols amb la paraula nens a les finestres", destaca el document. Justament aquest dijous fa un any que dues bombes russes van destruir el teatre de Mariúpol, tot i que hi havia indicis ben visibles des de l'aire que s'hi refugiaven nombrosos civils, entre ells criatures.

Amb tot, aquest grup de treball no ha trobat proves de genocidi, almenys de moment, malgrat que Kíiv considera que actes com la deportació de desenes de milers de criatures ucraïneses podrien constituir aquest tipus de crim. "Continuem buscant evidències en aquest sentit; alguns fets semblen assenyalar que Rússia apunta deliberadament cap a certs grups, però encara no hem arribat a cap conclusió", ha afirmat Møse.

L'informe de la comissió de l'ONU, que ha investigat crims comesos en nou regions ucraïneses durant onze mesos de guerra, indica que també s'han documentat "un petit nombre" de violacions comeses per soldats ucraïnesos, entre les quals cita "possibles atacs indiscriminats i dos incidents qualificats de crims de guerra", en què presoners van ser assassinats, ferits i torturats.

La missió recomana que tots els crims siguin investigats i que els responsables en retin comptes, sigui a escala nacional o internacional, però els tres experts que la formen han evitat citar noms concrets de líders i oficials russos com a responsables directes.