Polònia obre les portes als ucraïnesos mentre aixeca un mur per a iraquians i afganesos

Bialoweza (Polònia)Des de l'inici de la invasió russa contra Ucraïna, Polònia ha obert les portes a milers d’ucraïnesos. El govern de l'ultraconservador Andrzej Duda en presumia. Però, al mateix temps, ha estat construint un mur a la frontera amb Bielorússia per barrar el pas a altres refugiats, en aquest cas persones que s'escapen de països també en conflicte com l'Afganistan, Síria i l'Iraq. L'executiu polonès ni tan sols s’ha molestat en amagar la seva diferent manera d’actuar davant dues crisis humanitàries i el mateix Duda –que ja havia exhibit la seva mà dura contra la immigració– ha titllat de “traïdors” i “estúpids” els voluntaris que han estat ajudant els refugiats a la frontera amb el país d'Aleksandr Lukaixenko.

Una d'aquestes persones és Monika Matus, activista del grup Grupa Granica, una de les principals organitzacions de Polònia dedicada a la coordinació de l'ajuda humanitària per als refugiats. “Nosaltres també hem donat suport a refugiats ucraïnesos, per descomptat, però ens sembla molt racista el tracte diferencial que ha fet el nostre govern”, denuncia Matus, que recorda que el flux de persones que intenten passar cada dia a Polònia des de la part de Bielorússia continua ben viu, tot i que ha deixat d'ocupar titulars. Aquesta activista també denuncia el silenci que mantenen la resta de països de la Unió Europea, que, segons ella, "prefereix mirar a una altra banda".

Les xifres recollides per Grupa Granica en els últims dotze mesos són rellevants. Més d'11.000 persones han intentat travessar la frontera durant aquest període, entre les quals hi ha infants, dones embarassades i persones ancianes. També han documentat que gairebé 200 persones estan en parador desconegut i que s'han trobat com a mínim setze cadàvers a la zona de la frontera. “Aquesta és una nova ruta per als migrants per a arribar a Europa i molt menys perillosa que la del Mediterrani. Ara, a diferència del que va ocórrer durant l'hivern, molts dels refugiats provenen de països africans com el Congo, Ghana, el Senegal, Egipte, però també de Cuba i l'Índia”, indica.

Qui també ha seguit de molt a prop aquest tema ha sigut el periodista independent Piotr Czaban. Recorda que el president bielorús Lukaixenko va orquestrar aquesta crisi de refugiats –eliminant qualsevol control i fins i tot portant els refugiats fins a la frontera– com a resposta a les sancions que Brussel·les va imposar contra Minsk per castigar-lo per l'onada de repressió que va orquestrar arran de les eleccions de l’any 2020, considerades per la comunitat internacional com a fraudulentes. Aquesta estratègia de Lukaixenko –que va tenir lloc la tardor del 2021– va afavorir, tal com explica aquest periodista, que la narrativa adoptada pel govern de Polònia fos la de presentar aquestes persones com a “criminals” i “terroristes” enviats per Minsk per "desestabilitzar Europa". I així va posar en marxa un mur a la frontera sota el paraigua que calia "defensar el nostre país".

El periodista Czaban posa un exemple molt significatiu. Durant tot aquest any, diu, ha rebut milers de missatges de migrants que intentaven arribar a Polònia a través de Bielorússia. En gairebé tots hi apareixia una paraula: help (ajuda).

“Hem d'ajudar aquestes persones”

Al poble de Belaveja, a tocar de la frontera polonesa amb Bielorússia, encara hi ha molta presència militar i cotxes de la guàrdia fronterera. El Jarek i la Joanna, un matrimoni polonès veïns del municipi, saben el malson que han viscut moltes persones intentant sobreviure travessant el bosc de Belaveja per arribar a territori de la Unió Europea. “Teníem clar que havíem d'ajudar. I també tenim clar que aquest govern no ens representa”, explica el Jarek des del petit jardí de casa seva.

El matrimoni no només ha anat al bosc a socórrer els migrants. També s'ha encarregat d'orientar-los legalment per ajudar-los a arribar a altres punts d'Europa. “El procediment d'asil és tan dur i tan llarg a Polònia que la majoria dels migrants intenten arribar cap a Alemanya o França”, explica l'home, tot i que fa notar que les polítiques migratòries d'altres estats europeus tampoc són precisament senzilles.

Molts dels que aconsegueixen entrar a territori polonès es troben en centres d'estrangeria, lloc on tant el Jarek com la Joanna intenten anar per visitar els migrants que han ajudat. Acumulen múltiples històries dures, com la d'una família del Congo que va aconseguir arribar a Alemanya però un cop allà la dona embarassada va perdre la vida a causa del seu delicat estat de salut. O també el relat de tants migrants africans, de ser retornat fins a cinc vegades a la part de Bielorússia. ONGs com Human Rights Watch denuncien que les deportacions en calent són el pa de cada dia a la zona i que les condicions en què han de sobreviure aquestes persones són "directament inhumanes".