Polònia: de còmplice de Moscou al soci més fidel d'Ucraïna
El govern ultradretà de Llei i Justícia impulsa una polèmica llei per deslegitimar l'oposició titllant-la de pro-russa
Varsòvia“Llei i Justícia, el partit d'extrema dreta que governa Polònia, no ha tingut mai cap voluntat de voler ajudar Ucraïna en aquesta guerra; ha sigut realment la societat polonesa la que s'hi ha implicat, ha acollit i ha ajudat els refugiats ucraïnesos. Molts d'ells són els seus votants, i això ho explica tot”. Aquesta és per al periodista independent polonès Tomasz Piatek la clau que fa entendre l'estratègia adoptada per l'executiu de Varsòvia arran de la invasió russa del país veí.
El cert és que més d'un any després, i a uns mesos de les eleccions generals –tindran lloc a la tardor–, Polònia s'ha convertit en un dels actors més rellevants de l'escenari europeu. És un dels màxims aliats de Volodímir Zelenski i ha estat, juntament amb el Regne Unit ja abans de l'inici de la guerra, el primer a l'hora d'enviar ajuda militar: també va pressionar Berlín fins a aconseguir que li permeté proveir Kíiv dels tancs Leopard –de fabricació alemanya–; i li ha donat caces de combat Mig-29, de fabricació soviètica.
Piatek defineix el govern que encapçala el president Andrzej Duda “d'hipòcrita”. Fa anys que segueix de ben a prop les passes d'aquesta força política ultraconservadora i, especialment, les relacions que, en aquests darrers anys, ha mantingut amb Moscou. “Són els qui més petroli han importat de Rússia. I no només això, sempre han donat suport a polítics pro-russos, com Donald Trump que, més d'una vegada, va amenaçar d'abandonar l'OTAN [si la resta de membres no contribuïa amb el mínim pressupost de l'Aliança, el 2% del PIB]. Quina situació tindríem ara si això hagués passat?".
En aquest sentit, també recorda que Llei i Justícia no ha mostrat una especial simpatia cap a la Unió Europea (UE). El seu discurs, constata, ha sigut més aviat antieuropeista. Ha insinuat la voluntat de sortir del bloc europeu, i més encara després de les nombroses multes que la UE li ha imposat per vulnerar la independència del sistema judicial. “Ja fa anys que estan fent propaganda contra Occident i fins i tot contra Ucraïna. Pocs saben que aquest govern va arribar a fer una llista d'ucraïnesos que no serien acceptats a Polònia”, critica.
Masclisme ultra
Les investigacions de Piatek també s'han centrat en algunes de les figures més rellevants d'aquest partit, com ara l'actual primer ministre, Mateusz Morawiecki, o l'anterior cap de govern, Jaroslaw Kaczynski. Aquest, per exemple, no ha estalviat desqualificacions de to masclista i misogin com ara: “Les dones no es queden embarassades perquè cada cop beuen més alcohol”.
En coneix l'ADN, i per això no l'ha sorprès l'aprovació de la coneguda com a Llei Tusk, l'objectiu de la qual, en realitat, no és només expulsar de la política el principal líder de l’oposició, l’antic primer ministre i expresident del Consell de la Unió Europea Donald Tusk, sinó oferir un nou marc per a la persecució política generalitzada. Llei i Justícia la va presentar amb l'excusa d'aturar la influència russa a la política del país. La lletra menuda suggereix que una comissió paral·lela als tribunals tindria la capacitat d'investigar i castigar polítics i periodistes que durant el període del 2007 al 2022 haguessin tingut vincles favorables al Kremlin. Els suposadament implicats podrien ser inhabilitats per aquest òrgan per tornar a exercir la funció pública durant almenys vint anys.
“Treuen aquesta llei ara, mesos abans de les eleccions. Ho fan mentint. Clarament, s'ha creat per inhabilitar l'actual líder de l'oposició, Donald Tusk, presentant-lo de pro-rus”, afirma Piatek. Un dels senadors més importants del partit de Tusk, Plataforma Cívica (PO), ho comparteix. “La pressió de les enquestes assenyalant que potser no guanyarien les eleccions els ha mogut a fer aquesta norma. I això demostra que volen mantenir-se al poder al preu que sigui”, denuncia Bogdan Klich, exministre de Defensa de Tusk.
A Piatek li sembla irònic que el govern vulgui qualificar els seus adversaris de pro-russos, només per conveniència electoral. “El novembre del 2021, el govern de Varsòvia tenia ja informació dels Estats Units de la [potencial] invasió russa [d'Ucraïna]. I, un mes després, encara van convidar aliats de Putin, com Marine Le Pen”, indica. Una de les principals investigacions d'aquest periodista –materialitzada en un llibre que ha venut més de cent mil exemplars– revela que l'anterior ministre de Defensa del govern Duda tenia relacions amb els serveis especials russos. “Durant vuit mesos vaig estar acusat de terrorisme. La policia venia cada dia a casa meva. Va ser un infern”, lamenta.
La polèmica 'Llei Tusk'
La Llei Tusk ha tingut més aviat un efecte bumerang per al govern polonès. La Unió Europea i els Estats Units no han trigat a advertir a l'equip de Duda que la legislació incomplia la constitució polonesa –almenys nou articles– i que podia ser utilitzada per interferir en els comicis generals. La polèmica també ha arribat als carrers, amb la protesta del 4 de juny a Varsòvia. Prop de 300.000 persones hi van prendre part, segons les xifres oficials. Donald Tusk va encapçalar la marxa. I s'hi van sumar organitzacions feministes com ara Strajk Kobiet, la més important del país. Des de feia trenta anys no es veia una mobilització semblant a la capital del país.
“He vingut per impedir que aquest govern torni a guanyar les eleccions. No volem governs autocràtics a Polònia. Fa vuit anys que destrossen els nostres drets i llibertats”, explicava a aquest diari, des del centre històric de la ciutat, Zibi, un home de 45 anys. Per a Piort, de 50 anys, és precisament aquest constant incompliment de la carta magna polonesa el que més li preocupa: “No m'agrada diferenciar entre bons i mals polítics. Però aquest govern no respecta la nostra constitució, cosa que els anteriors sí que feien”.
Tot i que Llei i Justícia ha ignorat les protestes, i que va titllar la manifestació de “la marxa de l'odi”, sap que la primera batalla de la precampanya l'ha perduda, perquè no ha pogut esquivar les pressions internacionals. De fet, quatre dies després de l'aprovació de la Llei Tusk, el president Duda va anunciar la rectificació d'alguns dels punts més polèmics. Ara, els principals grups del Parlament Europeu han demanat engegar un seguiment a gran escala de les eleccions de la tardor per la possibilitat que no es "respectin els estàndards democràtics”.