Els polonesos volen tancar les portes als ucraïnesos: el suport per acollir refugiats cau al mínim
Proliferen les campanyes de desinformació a internet, procedents de Moscou, que estigmatitzen els sol·licitants d'asil
VarsòviaGairebé tres anys després de l'inici de l'agressió de Rússia a Ucraïna, el suport dels polonesos a l'acollida de refugiats ucraïnesos ha baixat a mínims. “La nostra relació amb Ucraïna és molt emotiva perquè som veïns propers. Quan va començar la invasió a gran escala d'Ucraïna, hi va haver una explosió d'amor [per part dels polonesos per ajudar els refugiats ucraïnesos]. Realment volem ajudar Ucraïna. Però era obvi que després d'un temps aquesta explosió d'amor no es podria mantenir al més alt nivell”, reconeixen fonts del govern polonès, que consideren que “ajudar i donar suport a Ucraïna és una qüestió vital, no només per a Polònia”, sinó també per a Europa.
Polònia ha estat des del començament del conflicte, i ho continua sent, un dels països de la Unió Europea que més suport han donat Kíiv, no només a l'hora d'acollir refugiats, sinó també a l'hora d'enviar armes, ajuda mèdica i ajuda humanitària. Actualment, hi ha un milió d'ucraïnesos a Polònia que van fugir del país a conseqüència de la guerra.
Tot i això, el suport dels polonesos als refugiats ucraïnesos viu hores baixes. Un de cada dos polonesos (53% a l'octubre, davant del 54% al juny) es mostra a favor d'acollir refugiats ucraïnesos, la xifra més baixa des de la invasió russa del febrer del 2022, segons un sondeig de CBOS, l'oficina nacional d'estadístiques de Polònia. Poc després de l'esclat de la guerra, el 94% dels polonesos donaven suport a l'acollida de refugiats ucraïnesos, una xifra que durant l'any següent voltava el 80%. En canvi, ha crescut la proporció de polonesos que s'oposen a l'admissió de refugiats d'Ucraïna. Ara ja arriba al 40%, davant del 3% el març del 2022. Els polonesos són ara clarament més partidaris de retornar a Ucraïna els ucraïnesos en edat de reclutament (67%) que d'acceptar més refugiats ucraïnesos (53%), segons el mateix sondeig.
D'altra banda, les organitzacions no governamentals poloneses i occidentals tenen cada vegada més dificultats per aconseguir fons per finançar els seus projectes a Ucraïna, ja sigui per la fatiga de la guerra o per la multiplicació de conflictes en altres punts del planeta. “Tant a Polònia com a escala internacional, cada cop és més difícil aconseguir finançament. Ara que hi ha tants conflictes al món, al Pròxim Orient, al Sudan..., és difícil centrar l'atenció de la gent en un sol lloc”, lamenta des de la seva oficina a Varsòvia Ewa Kwasnik-Ciaglo, responsable de comunicació del Centre Polonès per a Ajuda Internacional.
"És difícil convèncer la gent que a Ucraïna segueix havent-hi moltes necessitats per a les persones que estan a primera línia, per als discapacitats, per als ancians. No poden aconseguir res perquè les botigues estan tancades i no tenen familiars. I és difícil dir als polonesos «ajudem-los», perquè ja estem ajudant molt", explica Kwasnik-Ciaglo.
La "crisi dels cereals"
Alguns analistes expliquen que el suport dels polonesos a l'acollida de refugiats ucraïnesos va començar a baixar coincidint amb l'esclat de l'anomenada “crisi dels cereals”. Els agricultors polonesos es queixen que la importació de cereals d'Ucraïna a baix preu soscava el mercat polonès i provoca una dràstica caiguda dels preus de la producció nacional i protestes a la frontera entre Polònia i Ucraïna.
A això s'hi sumen campanyes de desinformació a internet i a les xarxes socials procedents de Rússia sobre els refugiats ucraïnesos que des de l'inici del conflicte es multipliquen. "Cada dia, pel que fa a les relacions amb els ucraïnesos, ens enfrontem a un gran nombre d'atacs de Rússia, desinformació pel que fa a l'accés als metges, la situació a les escoles... Hi ha molta desinformació", reconeixen fonts del govern polonès.
A les xarxes socials i a internet, proliferen els missatges falsos sobre els refugiats procedents d'Ucraïna en què, per exemple, es parla dels presumptes privilegis dels refugiats davant dels ciutadans polonesos, del seu comportament agressiu, de l'augment de la delinqüència, i corren rumors que hi ha altres migrants no ucraïnesos que travessen la frontera polonesa.
Molts refugiats ucraïnesos es pregunten si haurien de quedar-se a viure a Polònia i o si haurien de tornar a casa i quan ho podran fer, segons diversos estudis publicats des de l'esclat del conflicte. La impossibilitat de saber quant de temps durarà encara la guerra o si Kíiv aconseguirà recuperar algun dia els territoris ucraïnesos ocupats pels russos contribueix a la incertesa en què viuen molts. A més, molts ucraïnesos no tenen una casa on tornar, ja que han estat destruïdes pels bombardejos russos o són encara en territori ocupat.