Polèmica a Ucraïna: Zelenski renuncia a desmobilitzar els soldats amb tres anys de servei

LondresEl parlament d'Ucraïna, la Rada Suprema, ha aprovat aquest dijous, en segona lectura, un polèmic projecte de llei de mobilització, que ha comptat amb el suport de 283 legisladors, i amb l'abstenció de 49 diputats d'alguns partits de l'oposició. La iniciativa és clau per actualitzar el marc legal al voltant del reclutament però, sobretot, per augmentar el nombre de mobilitzats al llarg d'aquest any, en uns moments crítics per al país, després de més de dos anys de guerra.

Però justament per l'esgotament de les tropes, i les moltes baixes –se'n calculen unes 200.000–, que la Rada hagi eliminat un dels punts claus de la llei, ha aixecat moltes crítiques. Es tracta de la disposició sobre el dret a la desmobilització al cap de 36 mesos, d'acord amb les promeses expressades pel mateix president Volodímir Zelenski a finals d'any. La versió oficial és que s'ha retirat de l'articulat de la llei perquè aquesta possibilitat sigui considerada per separat. Però el cert és que, de moment, suposa un gerro d'aigua freda per a una tropa exhausta. Una informació del Ukrainska Pravda, publicada el 9 d'abril, afirmava que la suspensió d'aquesta clàusula es va produir a petició del comandant en cap de les Forces Armades, Oleksandr Syrskyi.

El gener passat es va retirar una versió inicial de la llei de mobilització. Una versió nova i actualitzada es va aprovar en primera lectura el 7 de febrer. Des de llavors, s'hi van presentar més de 4.000 esmenes. Diverses disposicions claus de l'anterior projecte van ser finalment aprovades pel parlament, tot i que en disposicions separades.

Zelenski va signar tres lleis a principis d'abril: sobre la reducció de l'edat de reclutament dels 27 als 25 anys, la introducció d'un registre electrònic per als reclutats i la cancel·lació de l'estat de "parcialment elegible" per al servei. La versió final del projecte de llei de mobilització va ser aprovada pel Comitè de Seguretat Nacional i Defensa del Parlament el 9 d'abril.

Reposar les unitats de combat

De les disposicions que queden al projecte de llei, els punts fonamentals inclouen el dret dels soldats discapacitats i dels que han tornat de la captivitat a desmobilitzar-se per si mateixos, i la introducció de controls obligatoris de la comissió mèdica per a aquells que abans tenien l'estatus de "parcialment elegible". Altres disposicions inclouen sancions per a aquells que es consideri que estan esquivant el procés de reclutament, inclosa la possible revocació dels serveis consulars i els carnets de conduir. No hi ha, però, penes de presó.

Està arribant Ucraïna al límit? A hores d'ara, la mobilització s'ha convertit, sens dubte, en el tema intern més polèmic del país. Perquè Zelenski s'enfronta a la necessitat creixent de reposar unitats de combat, bastir tropes de reserva i permetre el descans dels soldats, allunyant-los periòdicament de la línia del front.

En una conferència de premsa del desembre passat, Zelenski va afirmar que l'exèrcit havia demanat la mobilització de 450.000-500.000 nous reclutes. Amb posterioritat Oleksandr Syrskyi va dir que com a resultat d'una auditoria interna realitzada pel ministeri de Defensa, el nombre s'havia "reduït significativament".

En tot cas, les crítiques sobre la retirada de la possibilitat de desmobilització al cap de 36 mesos de servei a les xarxes socials no s'han fet esperar. Maksym Nesmyanov, un oficial dels guàrdies fronterers d'Ucraïna, ha escrit a Facebook: "Això és un desastre. Com és possible prometre la desmobilització als soldats a partir del desembre del 2023, per, finalment, només abandonar-los. No pots treure l'esperança als soldats que tornin a casa". Proporcionar reclutes potencials i personal de servei amb una data de finalització de les seves obligacions militars es va considerar clau per atraure més voluntaris.

Atac a gran escala

La situació al front és cada cop més complicada, i des de Kíiv s'ha advertit que Rússia es prepara per mobilitzar 300.000 homes més, fet que pot ser l'inici d'una nova ofensiva, a partir de finals de maig o principis de juny.

Una possible ofensiva que està sent precedida per un càstig aeri constant, especialment sobre la segona ciutat del país, Khàrkiv, a uns cinquanta quilòmetres a la frontera russa de Bélgorod. La passada nit hi han impactat uns 40 míssils. Kíiv, Zaporíjia, Odessa i Lviv, a l'oest, propera a la frontera polonesa, també han sofert atacs. A més, la gran central elèctrica de Trypilska de l'era soviètica, a 40 quilòmetres al sud de Kíiv, ha sigut completament destruïda per un míssil hipersònic rus. La destrucció de la planta de Trypillya no seria un problema crític per a Ucraïna a l'estiu tot i que a l'hivern es convertiria en un greu problema.

Una vegada més Zelenski, aquest dijous de visita a Lituània, ha acusat els aliats occidentals de "mirar cap a una altra banda", davant de les necessitats del seu país de més sistemes de defensa aèria. Si Rússia continua atacant Ucraïna sense una resposta occidental, "això equivaldrà a una llicència global per al terror", ha reblat el president, que continua esperant els 60.000 milions de dòlars d'ajuda militar nord-americana que els trumpistes tenen bloquejats al Congrés.