La polèmica sobre l'aplicació de l'eutanàsia a persones amb malalties mentals
El cas de la Zoraya, una noia de 28 anys que ha demanat morir perquè pateix depressió, sacseja els Països Baixos
BarcelonaEls Països Baixos porten la llibertat per bandera. Va ser el primer estat del món a aprovar el matrimoni igualitari, i un dels primers a legalitzar el consum de marihuana o a regular la prostitució. Els neerlandesos també van ser pioners a aprovar una llei d’eutanàsia. Ho van fer el 2002, tot i que des dels anys 80 ja existien disposicions judicials per dur-la a terme en alguns casos concrets. Ara, el cas de Zoraya Ter Beek, una noia de 28 anys que ha demanat posar fi a la seva vida pel patiment que li causen els seus trastorns mentals, ha reobert el debat al país: fins a quin punt hem de ser lliures per escollir quan morim?
La Zoraya té autisme i trastorns de personalitat i lluita contra una depressió des de fa més d’una dècada. Viu amb la seva parella, de qui diu estar “feliçment enamorada”, a Oldenzaal, un poble prop de la frontera amb Alemanya. Va prendre la decisió després que la seva psiquiatra li digués que “no milloraria més” i que “no hi havia res més a fer”.
El seu cas ha provocat un cert trasbals, però el fet és que la Zoraya compleix tots els requisits que demana la llei d’eutanàsia dels Països Baixos, una de les més laxes del món. L’aplicació de l’eutanàsia, o bé l’ajuda al suïcidi, són legals a l’estat neerlandès sempre que el pacient tingui un patiment insuportable sense previsió de millora, el seu metge l’hagi informat de la seva situació i de les opcions que té, i hagi estat una decisió voluntària i ben meditada. El metge ha d’estar convençut que no hi ha alternativa raonable, i ha de corroborar el diagnòstic amb almenys un segon metge. Un cop ho ha fet, ha de garantir que el pacient tindrà l'atenció mèdica adequada per posar fi a la seva vida.
A diferència d’Espanya, on a cada comunitat hi ha una comissió que revisa una per una totes les sol·licituds, els Països Baixos supervisen els casos un cop el pacient ja ha rebut l’eutanàsia. Un comitè d’experts regional (RTE per les sigles en neerlandès) controla els metges i pot obrir casos penals contra qui no hagi seguit tots els requisits.
Eutanàsia i malalties mentals
Si un pacient té un trastorn mental que li provoca un patiment insuportable, l’eutanàsia és legal. Tot i això, per a casos en què el patiment del pacient ve motivat únicament per malalties mentals, es demana als metges una especial atenció. Es recomana sempre, tot i no ser obligatori, que un dels dos metges que ha de revisar el cas sigui psiquiatre. A més, cal determinar clarament que la capacitat de judici del pacient no s’ha vist afectada per la seva malaltia. De moment, 115 persones amb una malaltia mental s'han sotmès a una eutanàsia als Països Baixos, xifra que representa l'1,3% de total.
De fet, dels pocs estats que actualment tenen llei d’eutanàsia, només els països del Benelux permeten demanar-la en casos de malaltia mental. La llei a Espanya no ho prohibeix explícitament, però el Tribunal Constitucional va sentenciar arran d'un recurs presentat per Vox que la malaltia ha de ser “somàtica en el seu origen” i, per tant, no considera “patiments greus la malaltia psicològica o la depressió”. El Canadà, que va aprovar la seva llei d’eutanàsia el 2016 i la va ampliar el 2021, va donar-se dos anys per acordar com tractaria aquests casos i el mes passat va ampliar aquest termini fins al 2027. A França, on Macron acaba de presentar un projecte de llei d'eutanàsia, el text preveu que només puguin posar fi a la seva vida les persones que tinguin una condició que els condueixi a la mort “a mitjà i curt termini”.
Més enllà dels debats ètics, l’eutanàsia és una opció que els neerlandesos escullen cada cop més. Fins i tot l'exprimer ministre Dries Van Agt va escollir morir d'aquesta manera el febrer amb la seva dona, Eugenie. El 2022, 8.720 persones van optar per aquesta via, és a dir, el 5,1% de les morts totals aquell any, segons dades dels RTE. És una xifra molt per sobre dels 370 espanyols que han demanat l’eutanàsia, però propera a la d’altres països on fa més anys que la llei es va aprovar, com el Canadà (el 4% el 2022) o Bèlgica (el 2,5%).
En el seu informe anual, el director dels RTE, Jeroen Recourt, explica que l’augment de sol·licituds va alentir el temps de revisió dels casos i anuncia que “intentaran augmentar la plantilla” per fer-hi front. També es ressent d’aquest increment el centre neerlandès d’expertesa en l’eutanàsia, que dona suport a metges i pacients immersos en aquest procés. “Ara mateix ens és difícil honrar totes les peticions de consell i d'ajuda que rebem”, confessen a l’ARA.