El polèmic viatge de Scholz a la Xina: "He demanat que pressionin per acabar la guerra a Ucraïna"

Dortmund (Alemanya)Una missió especial. Amb temes conflictius, interessos comuns, valors oposats. Així s’ha embolcallat el viatge d’aquest divendres del canceller socialdemòcrata alemany, Olaf Scholz, a la Xina. És la primera visita a Pequín d’un cap de govern occidental des que va esclatar la pandèmia del coronavirus. A causa de la política de covid zero que ha implementat el règim xinès, la presència de Scholz en aquest país només és d’onze hores, menys de la meitat de temps que el que ha durat el vol des de Berlín. Mai havia estat tan curta una visita oficial de la delegació alemanya al país més poblat del món i segurament mai no haurà suscitat tantes crítiques, no només des de l’oposició cristianodemòcrata –tot i que Angela Merkel va fer 12 viatges a la Xina en els seus 16 anys de mandat–, sinó també des dels socis verds i liberals en el govern federal.

Més enllà de la polèmica, la trobada deixa dos titulars. El primer, en boca del president xinès, Xi Jinping, que ha remarcat la seva voluntat de deixar de banda les diferències i d’aprofundir en les cooperacions amb Alemanya –per a qui la Xina és el principal soci comercial–. "Com a potències influents, la Xina i Alemanya han de col·laborar en temps de canvis i turbulències per contribuir més a la pau i al desenvolupament mundial", ha dit el mandatari xinès en un comunicat. Scholz, per la seva banda, li ha contestat que és bo que es trobin cara a cara en temps de tanta intensió i li ha demanat que pressioni el seu amic Vladímir Putin per acabar la guerra a Ucraïna. “He dit al president Xi que és important que la Xina exerceixi la seva influència sobre Rússia”, ha assegurat el canceller, conscient que la Xina compra el petroli rus que Occident ja no adquireix, a un preu barat, i que l’intercanvi de béns entre el gegant asiàtic i Rússia ha crescut fortament.

Scholz ha volgut deixar clar, a més, que "per descomptat" el complex diàleg amb el líder xinès ha inclòs també les qüestions on tenen "diferents perspectives". A banda de la guerra a Ucraïna, les agressions contra Taiwan, la repressió als uigurs, la política al Tibet... La llista és llarga.

La polèmica guanya

Però les paraules de Scholz sembla que no calmaran les crítiques. Al canceller se li ha retret, d’entrada, que s’hagi afanyat a visitar Xi Jinping quan no fa ni dues setmanes senceres que el cap d’estat xinès va refermar el seu poder absolut al ser reelegit com a secretari general del Partit Comunista per a un tercer mandat. L’aparell xinès ja ha fet propaganda de la visita del canceller alemany, que es produeix exactament en la data i en els termes que ha exigit Pequín. El radi de moviment de Scholz i la dotzena de representants de l’economia alemanya que l’acompanyen és absolutament restringit per l’estratègia anticovid, així que ha estat impossible que es trobessin allà amb defensors dels drets humans i dissidents, com sí que ho feia en els seus viatges Merkel.

Des de les files dels Verds i també dels liberals de l'FDP temen que Scholz no hagi après de l'experiència recent amb Rússia, amb qui es va tenir durant molt temps un tracte afable i es va ignorar els riscos de la dependència energètica. Això preocupa més enllà de les fronteres alemanyes: Berlín és un dels països de la Unió Europea que més lligams mantenen amb Pequín i un dels que més defensen la bona sintonia amb el govern del gegant asiàtic. "La Xina continua sent un important soci econòmic i comercial per a Alemanya i Europa, fins i tot en aquestes circumstàncies canviants. No volem desvincular-nos de la Xina", va argumentar, davant les crítiques, Scholz abans d'emprendre el seu tour xinès.

Per la seva banda, la ministra alemanya d’Exteriors, Annalena Baerbock, dels Verds, no s’ha estat de recomanar a Scholz que deixi clar a Pequín que “la qüestió de les condicions de competència justa, dels drets humans i del reconeixement dels drets internacionals" és la seva "base per a la cooperació, ja sigui en relació amb l’Àsia central com amb altres regions del món”. Que es facin aquest tipus de recomanacions tan clares entre companys de govern no és gens habitual.