Un poble de Dinamarca, a punt de ser engolit per una esllavissada tòxica

CopenhagenUn petit poble de Dinamarca viu des de fa dos mesos amb el temor que les seves cases quedin soterrades per una esllavissada de terra contaminada. Es podria convertir en el pitjor desastre ambiental en la història del país. L’origen del despreniment es troba en els terrenys de l’empresa Nordic Waste, especialitzada en el tractament de sòls contaminats, i està causant un escàndol polític difícil de contenir. El propietari de l’empresa, el sisè home més ric de Dinamarca, es nega a pagar la factura per la neteja del sòl i l’aigua contaminats (que podria ascendir fins als 200 milions de corones, uns 17 milions d’euros). En paral·lel, una investigació ha deixat entreveure que l’ajuntament de la ciutat de Randers, a Jutlàndia Central, podria tenir part de responsabilitat per negligència en les inspeccions fetes a l’empresa. Per tot plegat, els fets han indignat l’opinió pública, que veu com els contribuents poden acabar pagant la factura milionària mentre un entorn natural a tocar del mar Bàltic està en seriós risc.

L’accident es va desencadenar el passat onze de desembre, quan l’empresa Nordic Waste va comunicar “una esllavissada en els seus terrenys que provoca danys importants”. La muntanya de terra tenia una alçada de 75 metres i contenia prop de 3 milions cúbics de terra contaminada amb metalls pesants i residus petroliers. En un inici, la terra esllavissada es va desplaçar a una velocitat de 40 centímetres per hora en direcció al poble d’Ølst i a un rierol que desembocava en el fiord, fet que va provocar que s’encenguessin totes les alarmes. L’empresa va atribuir aquest accident a unes condicions climàtiques més dures del normal, ja que “la zona ha estat exposada a grans quantitats de pluja que han donat lloc a un desastre natural d’un calibre mai vist” segons deia un comunicat. Però, si bé és cert que el 2023 ha estat l’any més plujós que mai s’hagi registrat a Dinamarca, uns dies més tard un informe del Servei Geològic contradeia aquesta versió. Segons els experts, l’origen de l’esllavissada es trobava en l’abocament continuat de grans quantitats de terra sobre una fossa d’argila i, per tant, l’accident “no es podia considerar un esdeveniment rar i inevitable” com afirmava l’empresa.

Zona doblement contaminada

En un primer intent d’aturar l’esllavissada, Nordic Waste va escampar per la terra un producte químic utilitzat per fer ciment, amb l’esperança que la solidificaria, però no va tenir èxit i encara ha contaminat més l’aire i el sòl. Des d’aquest moment, la gestió de la catàstrofe va passar en mans de les autoritats municipals de Randers, que han retirat part de la terra esllavissada amb excavadores i han col·locat unes canonades per desplaçar el rierol i evitar que es contaminés l’aigua. Treballant a contrarellotge, es va aconseguir que l’esllavissada es propagués a una velocitat més lenta de dos metres per dia. Ara com ara, el desplaçament de terra està gairebé contingut, si bé la zona ha quedat fortament contaminada i s’ha de netejar.

La polèmica va créixer encara més quan un mes després de l’accident, l’empresa es va declarar en fallida. El debat ara se centra en qui ha de responsabilitzar-se de la contenció i la neteja del sòl contaminat. Segons informava la cadena pública DR, l’empresa estava al corrent del risc d'accident, ja que un any abans s’havien produït esllavissades més petites en els seus terrenys que van provocar l’esfondrament d’un magatzem de formigó i d’una xemeneia de cinquanta metres a causa de la pressió de la terra. Malgrat això, l’empresa no va fer res per prevenir una esllavissada més gran.

Un multimilionari que s'amaga

Aquesta informació ha posat al punt de mira el propietari de l’empresa. El multimilionari Torben Østergaard-Nielsen no ha fet declaracions sobre el cas, però des de Nordic Waste han refusat fer-se càrrec de qualsevol responsabilitat econòmica. Això ha indignat la primera ministra Mette Frederiksen, que quan fa unes setmanes va visitar la zona, va afirmar que considera "una provocació que l'empresa no estigui ajudant".

De moment, el parlament ha reservat una partida de 205 milions de corones (27 milions d’euros) per netejar la zona, mentre s’estudia com emprendre accions legals i econòmiques contra l’empresa. Quan a la primera ministra se li va preguntar per la fallida, Frederiksen va contestar: “La factura es podria haver pagat fàcilment si (Nordic Waste) hagués volgut". En paral·lel, els mitjans de comunicació també es pregunten com és que Nordic Waste va aconseguir passar les 17 inspeccions que el municipi de Randers va fer entre els anys 2021 i 2023 i s'ha obert una investigació interna.

Mentrestant, el panorama en el poble d’Ølst és el d’una muntanya d’argila contaminada que s’ha empassat el paisatge i una carretera. Els seus veïns encara no saben del cert com se’ls compensarà, ni si podran continuar vivint en el seu poble o hauran de marxar, ja que es preveu que els treballs de neteja duraran anys. Des de la finestra de l’Inge Johansen es pot veure que l’esllavissada, de moment, s’ha aturat. Tot i això, la veïna diu que és poc consol: “No em dona pau, el mal ja està fet”. Els veïns també temen que si torna a ploure amb força, com ho ha fet aquest mes de febrer, la terra contaminada es podria tornar a desplaçar.