El pla del Parlament Europeu per deixar de ser avorrit

Brussel·lesAbans i després de les eleccions europees, al Parlament Europeu li creixen els dubtes existencials. La imatge inequívoca que reflecteixen els comicis —baixa participació, desconeixement de la institució i euroescepticisme— fa que rumiï què falla i què pot millorar per capgirar aquesta tendència.

En aquest sentit, a sis mesos que els electors de la Unió Europea estiguin cridats a les urnes, l'Eurocambra torna a debatre aquest dijous què pot fer per agilitzar els plens, captar l'atenció mediàtica i acostar-se i guanyar-se el suport del ciutadà corrent.

La conferència de presidents del Parlament Europeu —organisme que reuneix representants de tots els grups parlamentaris i decideix qüestions organitzatives internes— discuteix sobre un informe fet per un grup de treball de funcionaris europeus que assenyala quins són els principals punts febles de l'Eurocambra i que s'haurien de millorar. "Els plens han patit al llarg dels anys una assistència en general limitada dels eurodiputats i, en conseqüència, una cobertura mediàtica negativa que sovint perjudica la reputació de la institució", diu el text.

En aquesta línia, el primer punt que assenyala l'anàlisi dels funcionaris és la manca d'atenció dels mateixos eurodiputats durant els plens. Més enllà de la dedicació de cada representant, que en això no hi entra, constata que sovint se superposen els plens amb grups de treball, comitès de diferents departaments, missions a alguns estats membres o tota mena d'activitats parlamentàries i polítiques.

Això fa que, segons l'informe, en general els eurodiputats tinguin agendes massa plenes i es vegin obligats a "venir al ple només quan els toca intervenir".

Debats massa tècnics i sense discussió política

També critica que la gran majoria de lleis que arriben a l'Eurocambra s'han acordat amb anterioritat en comissions parlamentàries i ja compten amb un consens polític majoritari. D'aquesta manera, no hi ha un debat real ni "controvèrsia" perquè ja se sap quin serà el resultat de les votacions, cosa que "fa perdre vivacitat als plens". A més, apunta que sovint s'acaben discutint qüestions "massa sectorials, tècniques i poc atractives per als ciutadans i per als eurodiputats".

En la mateixa línia, el document constata que als plens es dona el torn de paraula a molts eurodiputats, que tenen poc temps d'intervenció i en pocs casos tenen dret de rèplica. Així doncs, més que un debat, s'acaba convertint en un atri relativament mediàtic perquè cada representant polític hi digui la seva, però no s'intercanvien arguments. De fet, una de les reformes estructurals de l'Eurocambra que proposen França i Alemanya és no augmentar el nombre d'eurodiputats més enllà dels 751 —la legislatura vinent n'hi haurà 720—, encara que la Unió Europea s'ampliï o creixi en nombre d'habitants.

L'informe també destaca que l'agenda dels plens es tanca molt d'hora i sovint s'hi acaben incloent temes d'interès general massa tard, quan el focus mediàtic ja està per a unes altres qüestions. A més, critica que en general s'acumulin gairebé totes les votacions l'últim dia dels plens que se celebren a Estrasburg, el dijous.

No menciona el fet que tot el Parlament Europeu es desplaci una vegada al mes de Brussel·les a Estrasburg, on se celebra normalment almenys un ple al mes. Més enllà del valor simbòlic de fer-ho a la capital d'Alsàcia, un territori històricament disputat entre França i Alemanya, comporta una despesa pública molt elevada. Tot i que hi ha veus que demanen unificar-ho tot a la capital belga, és una qüestió políticament sensible i per canviar-ho s'haurien de modificar els estatuts de la UE, cosa que exigeix unanimitat entre els Vint-i-set.