Menys unanimitat i comissaris: Brussel·les prepara la pròxima gran ampliació de la UE

Brussel·lesLa invasió russa a Ucraïna ha accelerat els processos d'ampliació de la Unió Europea. I no només amb el país ucraïnès, sinó també cap als Balcans Occidentals i Moldàvia. Fa anys que aquests estats es troben a la sala d'espera d'adhesió dels Vint-i-set, i el bloc europeu tem que se'ls acabi esgotant la paciència i caiguin del costat de la influència del règim de Vladímir Putin. Per això la voluntat de la UE és ara admetre'ls al club com més aviat millor i, per tant, vol preparar-se per a una altra gran ampliació.

Amb aquest objectiu, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres un pla sobre el qual discutir quines mesures caldria prendre abans d'acceptar nous socis, tal com li demanaven els estats membres. Un dels punts més destacats és el de reduir els camps en què es requereix unanimitat entre tots els països per tirar endavant iniciatives. Això, per exemple, ha afectat la rapidesa amb què s'envien ajuts a Ucraïna, perquè dona dret a països com l'Hongria de l'ultradretà i euroescèptic Viktor Orbán, que neda a contracorrent de la resta de socis, a vetar decisions de gran importància.

Brussel·les també agafa el guant d'una de les principals preocupacions d'estats membres que es beneficien, i molt, de la política agrària comuna (PAC), com França o Polònia. Temen que, amb la potencial entrada d'Ucraïna, Kíiv s'endugui una part important del pastís d'aquests fons i, de retruc, es redueixi el finançament europeu destinat a la seva pagesia. Per això la Comissió Europea apunta que en els pròxims pressupostos ja cal tenir en compte una possible ampliació, especialment pel que fa al "repte clau" que suposaria el desplegament de la PAC amb nous països amb un gran sector agrícola, com Ucraïna.

D'altra banda, l'executiu comunitari també obre la porta a reduir el nombre de comissaris europeus, que serien l'equivalent als ministres d'un govern estatal. Ara mateix cada país designa un d'aquests càrrecs i, per tant, hi ha 27 carteres, una xifra que algunes veus de la UE ja critiquen per massa elevada. I encara seria més problemàtic si la UE acaba sent un club de més de 30 estats membres, tal com ha assenyalat en més d'una ocasió la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.