Picabaralla diplomàtica entre Dublín i Londres pels migrants que entren a la república a través d'Irlanda del Nord

LondresPicabaralla diplomàtica entre Dublín i Londres a propòsit de la llei de deportació de migrants a Ruanda, aprovada la setmana passada pel Parlament britànic. El govern de la república acusa Downing Street que la nova legislació ha disparat el nombre de refugiats que arriben a Irlanda i, en conseqüència, pretén retornar-los al Regne Unit.

El premier Rishi Sunak ha dit que ni parlar-ne, al mateix temps que ha reivindicat com un èxit de la seva política contra l'arribada de refugiats la denúncia irlandesa: "L'element dissuasiu ja té un impacte, perquè els migrants estan preocupats per venir aquí [Regne Unit], i això demostra exactament el que dic: si la gent entra al nostre país de manera il·legal, ha de saber que no s'hi podrà quedar. Per tant, és molt menys probable que vinguin", ha declarat a la BBC. Les seves declaracions, però, han quedat immediatament en entredit per les xifres facilitades aquest dilluns pel ministeri de l'Interior. Entre divendres i dissabte passat, quasi 500 persones van creuar el canal de la Mànega en deu pasteres.

Hores després que Westminster aprovés la polèmica iniciativa d'expulsió a Ruanda, just l'endemà, el dia de Sant Jordi, a la petita localitat de Ballina, a 230 quilòmetres al nord-est de Dublín, un parell de centenars de persones van participar en una manifestació de protesta contra la presència de migrants als carrers del poble i, més en concret, contra l'allotjament de 120 persones en 33 habitacions del Twin Trees Hotel, un dels establiments més populars de la vila.

Els manifestants aixecaven la veu pel que consideraven un potencial perjudici a la indústria turística –Ballina és la capital de la pesca del salmó a les illes i hi arriben molts amants d'aquest esport per practicar-lo– i reclamaven que els sol·licitants d'asil fossin acollits en instal·lacions de l'estat. El cap de setmana anterior havia tingut lloc una primera protesta i aquest cap de setmana passat també se'n va celebrar una altra, si bé també hi ha hagut concentracions de suport als migrants.

L'episodi és, en tot cas, una manifestació més de la punta de l'iceberg d'un dels grans reptes a què s'enfronta Irlanda i, en general, tot el continent europeu: la gestió de la immigració i com la Unió garanteix la protecció dels drets humans dels més necessitats sense deixar-se atrapar pel relat de l'extrema dreta, que fa crides contínues a fortificar les fronteres comunitàries davant del que qualifica d'invasió.

Multiplicació de les arribades

D'acord amb les estadístiques oficials, el 2023 van arribar a la República d'Irlanda 13.277 persones que demanaven acollir-se al programa de sol·licitants de protecció internacional, la majoria a través de l'aeroport i del port de Dublín. El gener del 2024 n'hi van arribar 1.773 més i el febrer, últim període del qual hi ha dades concretes, 3.342. És a dir, en els dos primers mesos d'aquest any, 5.115 persones –més d'un terç de les que ho van fer el 2023– han sol·licitat l'estatut de refugiat. A finals d'abril ja superarien les 6.000, segons fonts governamentals, per bé que no han aportat encara dades exactes.

Ha sigut amb aquestes xifres a les mans que el govern irlandès ha acusat el britànic d'haver obert l'aixeta i haver deixat que el 80% d'aquests migrants hagin entrat al país a través de la frontera oberta de l'illa entre Irlanda del Nord (Regne Unit) i la república. Altrament, diu Dublín, les sol·licituds de protecció no s'haurien fet directament a l'oficina central del programa de protecció, a la capital, sinó a l'aeroport i el port, on es van complimentar la immensa majoria de les 13.277 sol·licituds esmentades del 2023.

Llei d'urgència i moneda de canvi

El Parlament irlandès debatrà aquest dimarts una llei d'urgència per permetre l'expulsió dels migrants a territori britànic, declarant-lo un país segur per als refugiats. Però, com ja s'ha apuntat, Londres ha tancat la porta a aquesta possibilitat. Almenys fins que França no admeti, al seu torn, el retorn de tots els migrants que arriben a les costes d'Anglaterra després de superar una perillosa travessia pel canal de la Mànega. Però França argumenta que es tracta d'una negociació que s'ha de vehicular través de Brussel·les. En aquest context, la reunió que s'hauria d'haver celebrat aquest dilluns entre el ministre de l'Interior britànic, James Cleverly, i la ministra de Justícia irlandesa, Helen McEntee, per abordar el tema es va cancel·lar diumenge a última hora.

Una vegada més, com durant totes les tortuoses negociacions del Brexit, la frontera permeable de l'illa és al centre de la polèmica. La disputa ha eclipsat una reunió de la conferència intergovernamental britànico-irlandesa, que s'ha celebrat aquest dilluns a Londres, malgrat els intents del ministre d'Afers Exteriors de la república, Micheál Martin, de minimitzar la polèmica.

Martin ha destacat que han "d'atacar les causes d'arrel de la migració, amb una inversió més gran en termes de cooperació al desenvolupament, que molts països estan fent, inclòs el Regne Unit". Però, tot i aquestes paraules conciliadores i les bones relacions des de fa més de tres dècades entre els dos països –acostumats a arribar a tota mena d'acords, en especial en el context del superat conflicte nord-irlandès–, Londres difícilment cedirà en aquests moments.

La duresa contra la immigració és un argument electoral per a uns conservadors en caiguda lliure a les enquestes –la diferència amb els laboristes és de més de vint punts–, i s'agafaran a qualsevol taula de salvació per intentar no ser esborrats del mapa. Els migrants, un cop més, moneda de canvi en la política britànica i europea.