Pàvel Dúrov topa amb els límits de la llibertat: detenen el fundador de Telegram a París

BarcelonaLa detenció del fundador i director general de Telegram, Pàvel Dúrov, aquest dissabte a l'aeroport de Le Bourget, a París, és l'últim episodi de l'enfrontament entre els estats i les plataformes de comunicació que es declaren "neutrals" a internet. Sense anar més lluny, Elon Musk, que com Dúrov clama que la seva plataforma, en aquest cas X, és un oasi de llibertat d'expressió, tampoc és del gust de molts estats –X va tancar la setmana passada l'oficina al Brasil per discrepàncies amb un jutge. Però el fet és que Dúrov, amb Telegram ha acumulat més enemics que no pas Musk, i es pot inscriure en la curta llista de persones que no agraden ni al Kremlin ni a les democràcies occidentals.

La justícia francesa apunta que la falta de moderació de Telegram i la falta de cooperació de Pàvel Dúrov amb les autoritats, a més de les diverses eines que la plataforma ofereix, com números d'un sol ús o criptografia, el podrien convertir en còmplice de delictes com narcotràfic, pedofília i frau. El cofundador de Telegram, doncs, es podria enfrontar a una llarga llista de càrrecs com terrorisme, tràfic de drogues, frau o blanqueig de diners, entre d'altres. Tot i això, ni la policia ni el ministeri de l'Interior francès han confirmat la detenció. Només dues fonts, una de francesa i una de russa, que han parlat de manera anònima, han corroborat els fets.

Precisament l'anonimat i la privadesa són els valors que defensava Dúrov quan va crear Telegram. "La humanitat necessita una plataforma neutral que respecti la vida privada i la llibertat de les persones", va assegurar el rus –que també té la nacionalitat francesa i la dels Emirats Àrabs Units– en una entrevista amb el polèmic periodista estatunidenc Tucker Carlson. La plataforma és un servei de missatgeria en línia especialment popular en països de l'espai postsoviètic i que ja acumula més de 950 milions d'usuaris. A diferència d'altres serveis similars, com WhatsApp, la plataforma ofereix la implementació de xats xifrats, deixa que fins a 200.000 persones estiguin en un mateix grup i permet compartir arxius de qualsevol mida o mena. Aquestes característiques fan de Telegram una eina molt útil per a la distribució massiva de continguts, i també de material piratejat. Per això el jutge Santiago Pedraz va ordenar el bloqueig de la plataforma a Espanya al març, tot i que va rectificar pocs dies més tard.

Dúrov s'enorgulleix que la seva plataforma la utilitzi l'oposició política en països tan diversos com Bielorrússia o Hong Kong, però això li ha fet tenir en contra estats d'arreu del món. De fet, l'origen mateix de l'aplicació està lligat al veto polític de la primera xarxa social que va desenvolupar Dúrov, Vkontakte. A través d'aquesta eina fundada el 2006, molt semblant a Facebook, l'oposició russa va organitzar manifestacions massives el 2011, que segons el mateix Dúrov van concentrar més de 500.000 persones. L'empresari va rebutjar bloquejar els grups que havien organitzat les concentracions i es va veure obligat a vendre l'aplicació a una empresa afí al Kremlin.

Llavors Dúrov va marxar de Rússia i va cofundar Telegram amb el seu germà Nikolai, posant l'accent de l'aplicació en l'encriptament de les converses. Els Dúrov van situar la base de l'empresa a Dubai, als Emirats Àrabs Units. La relació del Kremlin amb Telegram ha sigut complicada i, tot i que va tancar-la el 2018 per por que es repetissin els fets del 2011, ara la fan servir fins i tot els òrgans governamentals russos. De fet, el país que un dia el va fer fora, ara sembla que és qui més cura en té. La portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha demanat a les autoritats franceses poder parlar amb el detingut i la defensora del poble de Rússia, Tatiana Moskalkova, ha acusat França de detenir Dúrov per tancar Telegram i "aconseguir el control total de la llibertat d'expressió". Per la seva banda, l'expresident rus Dmitri Medvédev ha dit que la sortida de Rússia de Dúrov va ser "un error de càlcul". "Per a tots els nostres enemics comuns, ell és rus i, per tant, imprevisible i perillós", ha sentenciat.

Més enllà de les autoritats russes, també han sortit a defensar Dúrov personalitats com Elon Musk o Edward Snowden, que ha acusat Macron de "prendre ostatges com a mitjà d'accés a missatges privats". La detenció de l'empresari "soscava la dignitat no només de França, sinó de tot el món", ha sentenciat Snowden.