Què ha passat aquest estiu a la guerra d'Ucraïna?

LondresDesprés de mesos d'estancament sagnant en el front oriental (Donbàs), amb petites i poc significatives conquestes i pèrdues de terreny per part dels dos bàndols i un nombre molt difícil de comptabilitzar de baixes, la guerra d'Ucraïna ha experimentat aquest mes d'agost una sacsejada fins ara inesperada. El dia 6, tropes de Kíiv van envair per primer cop Rússia des de l'inici de la guerra, el 24 de febrer del 2022. En una operació llampec, Ucraïna ha aconseguit ocupar un centenar d'assentaments russos al llarg de 1.294 quilòmetres quadrats de la regió de Kursk, inclosa la ciutat de Sudja, i hauria fet 594 presoners, segons el comandant en cap de les forces armades ucraïneses, el general Oleksandr Sirski.

En la quarta setmana d'ofensiva ucraïnesa en territori rus, l'avenç semblaria haver-se alentit. Però informacions difoses per blogs militars russos a través de Telegram apunten que "la situació no es pot qualificar d'estable". A més, aquesta mateixa setmana l'exèrcit de Volodímir Zelenski hauria intentat ocupar una altra part del territori rus, en aquest cas a la regió de Bélgorod, també segons diversos canals russos. Les informacions, difícilment verificables des d'Occident, indiquen que uns 500 soldats ucraïnesos haurien atacat dos punts de control de l'enemic, a les localitats de Nekhoteievka i Xebekino, a l'esmentada regió de Bélgorod. En tot cas, divendres, un atac ucraïnès sobre la regió va deixar cinc morts i 46 ferits, 37 dels quals van haver de ser hospitalitzats, van informar fonts oficials russes.

En tot cas, el món –i Vladímir Putin en particular– ha vist amb sorpresa l'avenç sobre Kursk, al qual Moscou ha respost al llarg de la setmana que es tanca amb un quàdruple atac, un dels quals en forma de pluja de drons i míssils –més de 200–sobre quinze províncies ucraïneses, un dels més devastadors contra les infraestructures energètiques del país. A més dels set morts que va causar aquest bombardeig, el 26 d'agost, quatre unitats de producció elèctrica d'un parell de centrals es van desconnectar de la xarxa general a conseqüència dels impactes. En el curs d'aquestes operacions, un dels F16 que els EUA han enviat a Ucraïna va ser destruït mentre abatia els aparells no tripulats russos.

Què perseguia Kíiv?

La invasió de Kursk perseguia un doble objectiu: per una banda, apujar la moral ucraïnesa i demostrar als socis occidentals que, malgrat el que podria semblar des de fa alguns mesos, el destí no està escrit enlloc i el lent, però progressiu avenç rus sobre les quatre províncies ucraïneses annexionades il·legalment per Moscou la tardor del 2022 no només no és inevitable, sinó que és reversible.

El segon objectiu de Kíiv era fer que Moscou desviés tropes del front de Pokrovsk, ciutat clau de l'est de Donetsk. El cap de les forces armades ucraïneses, el general Sirski, que ha passat diversos dies al front oriental de l'enclavament aquesta setmana, descrivia dijous la lluita com a "excepcionalment dura". I el president Zelenski parlava de "greus dificultats" a la zona. Els enfrontaments més intensos han tingut lloc al voltant de Krasni Iar, a uns 10 quilòmetres de l'esmentada Pokrovsk.

Sirski ha admès que Rússia hi estava abocant armament i homes sense aturador, al preu de deixar desatesa la regió envaïda. Des d'aquest punt de vista, la maniobra de Kíiv no hauria tingut èxit. O, almenys, no hauria tingut un impacte militar perceptible en el curs general de la guerra. De fet, en podria tenir, fins i tot, un de negatiu, perquè els 30.000 homes que Kíiv manté a Kursk no s'ocupen de la defensa de Pokrovsk.

Per què Rússia vol controlar aquesta ciutat relativament petita? Abans de l'inici de la guerra tenia 60.000 habitants. Ara, probablement, encara que les xifres no són exactes, no en deu tenir més de la meitat perquè Kíiv ha ordenat l'evacuació dels civils. Els russos la veuen com la clau per controlar la regió del Donbàs (Donetsk i Lugansk). Si conquereixen Pokrovsk, tallarien les carreteres que la uneixen amb el sud, amb Vuhledar, i amb el nord amb Kostiantínivka. Aquest mateix dissabte, una incursió russa a Txàsiv Iar, a tocar de Kostiantínivka, ha deixat cinc morts.

I si ho fessin, d'acord amb la interpretació del think tank nord-americà Institut for the Study of War i del ministeri de Defensa britànic, alterarien del tot les posicions de primera línia dels ucraïnesos. En aquest cas, les tropes de Kíiv es veurien obligades a retirar-se encara més cap a l'oest i els russos tindrien la possibilitat de trencar la primera línia d'Ucraïna. Arribats a aquest punt, l'exèrcit del Kremlin podria tenir un accés molt més fàcil a grans ciutats de la zona central del país, com ara Zaporíjia i Dnipró. I això sí que seria realment alarmant per als ucraïnesos.

Que la lluita a la zona és descarnada, ho demostren les informacions que transmeten un bàndol i l'altre. El ministeri de Defensa de Rússia assegurava dijous que les seves forces havien capturat dos pobles de l'est d'Ucraïna: Mikolaiv, a Donetsk, a uns 15 km de Pokrovsk, i Stelmakhivka, a Lugansk. L'exèrcit ucraïnès, per contra, ha informat que les seves forces han repel·lit els atacs al voltant d'aquest darrer punt.

Lluita diplomàtica

Mentre el dia a dia de la guerra ha continuat amb un degoteig de destrucció i víctimes –desenes o centenars, depenent de si són civils o militars–, al front diplomàtic Kíiv ha fet dos moviments: un de recurrent i un altre que obeeix al fet que el 5 de novembre hi ha eleccions presidencials als Estats Units i una victòria del republicà Donald Trump podria suposar el tancament definitiu de l'aixeta de l'ajuda nord-americana a Ucraïna.

Tant Zelenski des de Kíiv com el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, des de Brussel·les, van tornar a demanar als aliats occidentals que aixequin les restriccions que imposen a l'ús del seu armament contra territori rus. Els comentaris de Kuleba, dimecres, es van produir l'endemà que el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, digués que Occident "jugava amb foc" si finalment permetia que Kíiv ataqui Rússia, i advertia dels riscos d'una Tercera Guerra Mundial.

Divendres, després d'un nou atac rus contra Khàrkiv que va matar set persones, entre les quals un nen, Zelenski implorava des del seu canal de Telegram: "Aquest atac no s'hauria produït si les nostres forces de defensa tinguessin la capacitat de destruir avions militars russos allà on tenen les bases. Necessitem decisions fermes dels nostres socis per aturar aquest terror. És una necessitat absolutament justa. I no hi ha cap raó racional per limitar la defensa d'Ucraïna. Necessitem capacitat de llarg abast. Necessitem l'aplicació d'acords de defensa aèria per a Ucraïna. Es tracta de salvar vides".

En l'altre front diplomàtic, tenint al cap les eleccions a la Casa Blanca, Zelenski s'ha compromès aquesta setmana a presentar durant el setembre als dos candidats un pla que condueixi a la victòria el seu exèrcit i que posi fi a la guerra. Un pla que sembla poc més que un brindis al sol o una manera de sondejar Trump, no fos cas que acabés tornant a la presidència.

El que sí que són efectius, i no pas cap brindis al sol, són els drons de fabricació ucraïnesa amb què els darrers mesos Kíiv ha castigat centenars de vegades el territori rus. Tant la tecnologia com el suport financer occidentals ajuden Ucraïna a dur a terme nombroses incursions aèries de llarg abast contra infraestructures russes: bases de l'aviació, dipòsits de petroli i de municions i centres de comandament. Les empreses ucraïneses els produeixen a molt baix preu en comparació al que costen fer-los a Occident i així Kíiv manté el pols i les esperances.

Sigui com sigui, l'estancament continua. La població ucraïnesa viu esgotada per la guerra; la russa, almenys en algunes zones, comença a patir-la també. L'agost potser ha capgirat algunes percepcions sobre el curs del conflicte. Però no s'hi veu el final.