Què passa a Geòrgia? Una llei d'inspiració russa sacseja el país i alerta la UE
La policia respon amb violència a les protestes multitudinàries, on onegen banderes de la UE i se'n cremen de russes
BarcelonaEl centre de Tbilissi, la capital de Geòrgia, va viure aquest dimecres les manifestacions més multitudinàries dels últims anys, i tot sembla indicar que l'esclat d'enuig dels georgians, de moment, no es redueix. Aquest dijous a la tarda els manifestants han tallat els principals carrers de la capital i es preveu una altra nit de protestes multitudinàries. El motiu és l'aprovació al Parlament de la "llei de transparència de la influència estrangera", promoguda pel govern malgrat les protestes de l'oposició i les crítiques de la Unió Europea, que la comparen amb la legislació que Rússia utilitza per controlar la dissidència. Les manifestacions fa pràcticament un mes que duren, però els últims dos dies han pujat d'intensitat, sobretot per la dura resposta policial.
En les protestes de la nit de dimecres a dijous, en què van participar desenes de milers de persones (unes 40.000, segons l'agència Reuters), els agents van utilitzar gasos lacrimògens, granades atordidores i canons d'aigua per dispersar els participants.
Els manifestants es van concentrar al voltant del Parlament, on el mateix dia s'havia aprovat, en segona lectura, la normativa, impulsada pel partit populista Somni Georgià, que controla la majoria de la cambra. El projecte de llei haurà de passar la tercera i última lectura d'aquí dues setmanes, i després arribarà a la taula de la presidenta del país, Salome Zourabichvili, perquè l'aprovi. La cap d'estat, però, s'ha posicionat al costat dels georgians que han sortit al carrer a protestar, i ha afirmat que vetarà la llei. Amb tot, el Parlament té el poder d'anul·lar el veto.
El març de l'any passat Geòrgia ja va viure protestes multitudinàries contra aquest projecte de llei, fins que finalment el govern va decidir retirar-lo, tot i que ja havia estat aprovat en primera lectura.
Eleccions a l'octubre
En un vídeo a les xarxes socials, la presidenta del país (que té funcions bàsicament simbòliques) ha demanat moderació als manifestants i que centrin els esforços en destituir el govern a les eleccions de l'octubre. "La lluita tindrà lloc en les pròximes eleccions parlamentàries, després de les quals aquesta llei i moltes altres es derogaran", ha afirmat.
L'analista i subdirectora del Georgian Institute of Politics (GIP), Renata Skardziute-Kereselidze, explica a l'ARA que la tercera votació és només una formalitat, i que el veto de la presidenta només retardarà un parell de setmanes el procés, però que no hi ha dubte que el projecte de llei tirarà endavant. Sobre les comparacions amb la llei russa, assegura que és "molt similar" i que és un moviment del partit que lidera el govern per "mantenir-se en el poder".
Segons aquesta normativa, totes les organitzacions que rebin almenys un 20% del seu finançament de l'exterior s'hauran d'inscriure en un registre com a “agent dels interessos d'una potència estrangera” i presentar-se públicament com a tal, i el ministeri de Justícia georgià hi durà a terme inspeccions cada sis mesos. "Totes les ONG que operen a Geòrgia quedaran afectades per la llei, perquè no hi ha donants locals, i també un gran nombre de mitjans de comunicació, excepte els que són pro govern", afirma Skardziute-Kereselidze, que afegeix que les multes en cas de no complir les noves condicions ascendiran a diversos milers d'euros.
"Una de les motivacions és liquidar o reduir la capacitat operativa de moltes ONG i organitzacions de la societat civil que monitoritzen les eleccions, que fan observació electoral per evitar o minimitzar el frau", apunta Abel Riu, analista de Rússia i l'espai exsoviètic. Riu indica que quedaran subjectes a molts controls fiscals i molta burocràcia que incrementarà el risc que hagin d'assumir multes molt elevades, cosa que "pot deixar-les inoperatives".
Lluita per al futur europeu de Geòrgia
"El que veiem als carrers de Geòrgia aquests dies és per l'amenaça al futur europeu de Geòrgia, no per les ONG o els mitjans", resumeix la subdirectora del GIP. Explica que, malgrat que sobre el paper el partit Somni Georgià és proeuropeu i pro-OTAN, "se l'acusa de ser pro-rus", sobretot pels vincles del seu fundador (i encara l'home amb més poder al partit), Bídzina Ivaníxvili, el gran oligarca georgià.
"La societat georgiana és molt prooccidental; el suport a la integració a la UE ronda constantment el 80%. Per tant, no pots guanyar unes eleccions amb una agenda diferent; són línies vermelles –afirma Skardziute-Kereselidze–. No diran que no volen acostar-se a la UE, però la realitat és que les seves accions mostren una altra cosa", afegeix. Riu hi coincideix: "El que fa aquesta llei és dinamitar les opcions que Geòrgia pugui avançar cap a la integració a la UE".
El desembre passat, el Consell Europeu va concedir a Geòrgia l'estatus de país candidat a la UE. Però aquest dijous el director general de Veïnatge i Negociacions d'Ampliació de la Comissió Europea, Gert Jan Koopman, ha afirmat que la llei d'agents estrangers és "inacceptable" i que serà "un obstacle seriós" per a les aspiracions del país caucàsic d'unir-se al club europeu.