El pas al costat de Sturgeon força l'SNP a repensar l'estratègia independentista

LondresL'independentisme escocès s'atura per agafar aire i repensar la seva estratègia. Reunit de forma virtual, el comitè executiu nacional del Partit Nacional Escocès (SNP) ha decidit a darrera hora d'aquest dijous que el congrés extraordinari, que s'havia de celebrar el 19 de març per establir els pròxims passos en la marxa cap a la independència –o almenys cap al segon referèndum–, s'ajornarà mentre no hi ha un nou relleu per a la fins ara totpoderosa Nicola Sturgeon. És la primera de les moltes conseqüències de l'inesperat adeu de la primera ministra, que es farà efectiu en les pròximes setmanes. El mateix comitè ha pres l'acord d'anunciar públicament qui agafarà les regnes del partit el proper 27 març. Era la decisió més lògica. No tenia cap sentit que primer s'adoptés una estratègia i després es triés un líder que hi combregués.

En el seu discurs de renúncia del dimecres, Sturgeon ja va insinuar que no volia condicionar el futur del partit, i par aquesta raó feia el pas al costat abans que l'SNP adoptés el nou camí a seguir: "La meva preferència és ben coneguda. Mai he pretès que fos perfecta. Conec prou bé el meu partit per entendre que la meva visió com a líder tindria un pes enorme, probablement decisiu. I no podia, en bona consciència, demanar al partit que triés una opció, segons el meu criteri, si no estava convençuda que hi seria com a líder" quan arribés el moment de defensar-la.

Es va referir així a la decisió que havia pres al desembre de convertir les pròximes eleccions generals al Parlament britànic, previstes per a l'any vinent, en un referèndum de facto sobre la independència. Una estratègia molt arriscada, a la catalana, amb què volia respondre al dictamen en què el Tribunal Suprem del Regne Unit va vetar la segona consulta. A la pràctica, el màxim òrgan jurídic de l'estat va prohibir tota via legal perquè Escòcia exercís el seu dret a l'autodeterminació sense el permís de Londres.

Entre les veus que havien demanat aquest dijous l'ajornament del congrés, i que han acabat imposant el seu criteri, hi havia la de Stephen Flynn, el líder del partit a la Cambra dels Comuns, que va substituir fa dos mesos l'incombustible Ian Blackford. Flynn creia que el nou líder ha de poder tenir l'oportunitat d'exposar la seva opció –fos o no la de Sturgeon– per respondre a la negativa de Downing Street a la celebració d'un segon plebiscit. Mike Russell, el president de l'SNP, havia acceptat el posicionament de Flynn en una entrevista amb BBC Scotland.

Entre altres, Joanna Cherry, parlamentària a Westminster, i molt crítica amb Sturgeon, també s'havia afegit a la mateixa idea de Flynn. A més, Cherry, juntament amb Ahs Reagan, consellera de Sturgeon fins que va dimitir l'octubre passat en desacord amb el projecte de la llei trans escocesa, no només donava suport a aquesta posició no oficial, sinó que havia demanat que les suspensions i les baixes que hi ha hagut al partit l'últim any a causa del polèmic projecte de llei no es tinguin en compte i es permeti que els militants sancionats, o que es van donar de baixa com a protesta, pugin votar en el procés d'elecció del nou o la nova líder.