Els partits multiètnics amenacen l’hegemonia dels nacionalistes a Bòsnia
Cada vegada es detecta més cansament entre la població per la classe política tradicional
Mostar (Bòsnia i Hercegovina)Els resultats parcials a les eleccions generals d'aquest diumenge a Bòsnia i Hercegovina apunten a la possibilitat que els partits multiètnics derrotin en algunes places importants els candidats nacionalistes, que han dominat l’escena política del país balcànic des del final de la guerra, fa prop de tres dècades. Bòsnia travessa la crisi política més greu a causa de les exigències dels partits nacionalistes serbis i croats, que amenacen l’estabilitat i la unitat del país.
Per intentar dificultar el bloqueig de les institucions, Christian Schmidt, l’alt representant de la comunitat internacional i que gaudeix d’amplis poders, va anunciar just després del tancament dels col·legis electorals la imposició d’una reforma de diversos textos legals que limiten el dret de vet de les minories ètniques. El moment per anunciar-ho va suscitar una gran polèmica a les xarxes socials. Entre els canvis hi ha una reforma de la llei electoral que servirà per acomodar les demandes dels nacionalistes croats, que durant els últims tres anys havien impedit la formació del govern regional de l’entitat de la meitat sud del país.
Els acords de pau de Dayton van crear un sistema polític que distribueix els càrrecs entre les tres principals ètnies del país –serbis, croats i bosnians–. Tot i que això ha afavorit els partits nacionalistes –han obtingut una clara majoria de més d'un 70% dels vots elecció a elecció–, cada vegada es detecta més cansament entre la població per la classe política tradicional. Per això, l'abstenció ha anat guanyant terreny i les primeres estimacions apunten que podria haver arribat al 50%. “He marcat el símbol de tots els partits a la meva papereta. Són tots uns lladres. Cap mereix el meu vot”, deia l'Ibrahim, un jubilat de 80 anys que camina pels confins del barri musulmà de Mostar.
El país més corrupte d'Europa
Segons el rànquing de Transparency International que mesura les percepcions de corrupció, Bòsnia Hercegovina és el país més corrupte d'Europa, una de les raons que ha impedit assolir el seu estatus de candidat a entrar a la UE. Un any més, a les xarxes socials s'ha denunciat la compra de vots dels principals partits, posseïdors d'unes espesses xarxes clientelistes.
Mentrestant, l'economia està estancada i l'atur juvenil s'acosta al 25%. L'últim lustre, més de 300.000 persones, la majoria joves, han emigrat en un país de 3,5 milions d'habitants. “Si tornen a guanyar els nacionalistes em plantejaré marxar. No hi haurà futur en aquest país”, confessa en Teo, que de petit va viure a Espanya com a refugiat i en conserva un castellà ben nítid.