El Partit Popular Europeu s'escora a la dreta i obliga Von der Leyen a fer equilibris

Brussel·lesEl Partit Popular Europeu (PPE) ha proclamat en el congrés que ha celebrat aquesta setmana a Bucarest (Romania) Ursula von der Leyen com la seva candidata per a les eleccions europees del 9 de juny amb una majoria aclaparadora. 400 vots a favor i només 89 en contra. Ara bé, sota aquesta aparent gran unitat darrere l'actual presidenta de la Comissió Europea, hi ha una família conservadora molt crítica amb l'obra de govern de la dirigent alemanya i que advoca per un gir a la dreta per evitar que se'ls escapin vots cap a formacions ultradretanes, sobretot en matèria ecologista i d'immigració. Això condemna Von der Leyen a haver de fer encara més equilibris per aconseguir el suport del Parlament Europeu i de governs estatals tan dispars com el d'Emmanuel Macron, Pedro Sánchez, Olaf Scholz o Giorgia Meloni.

El màxim exponent del sector crític amb Von der Leyen és el mateix president del PPE, el també alemany Manfred Weber, que ha sigut una de les veus més contundents contra una de les iniciatives més destacades de l'executiu comunitari, l'ambiciós pla verd. I després de l'onada de protestes de la pagesia arreu de la Unió Europea, a la dirigent conservadora no li ha quedat més remei que cedir davant de la pressió del seu propi partit i fer marxa enrere en algunes de les iniciatives contra el canvi climàtic. Fins i tot, tal com assenyala el manifest aprovat aquest dijous amb el qual el PPE es presenta als comicis, Von der Leyen està condemnada a fer campanya electoral contra el paquet de mesures ecologistes que ha impulsat ella mateixa.

Tanmateix, aquest canvi de posicionament pot fer perillar els suports que Von der Leyen necessita al Parlament Europeu, que ha de ratificar el president a la Comissió Europea proposat pels estats membres. L'alemanya no en té prou amb els vots del seu partit i ha d'obtenir també els d'una part important de l'ala progressista de l'Eurocambra si vol revalidar mandat.

Cal recordar que el 2019 el Parlament Europeu la va avalar com a presidenta de la Comissió Europea per la mínima. Va obtenir 374 vots –només nou suports més dels necessaris– en la votació secreta, tot i que els tres grans grups parlamentaris que públicament li donaven suport (PPE, socialdemòcrates i liberals) en sumaven 444.

Enguany, a més, les enquestes preveuen uns millors resultats de l'extrema dreta i un retrocés dels socialdemòcrates i liberals. És a dir, la majoria europarlamentària que va entronitzar Von der Leyen no serà tan clara i la dirigent alemanya no se la pot jugar. Per això, la presidenta de la Comissió Europea tem ara que eurodiputats progressistes i liberals s'ho pensin dues vegades davant del gir a la dreta de Von der Leyen, encara que el gir l'hi hagi imposat el seu partit PPE.

Ara bé, l'alemanya es vol curar en salut i (una mica amb la boca petita) ja ha obert la porta a pactar amb les formacions d'extrema dreta sempre que no siguin favorables al règim de Vladímir Putin ni contràries a l'OTAN. És a dir, sobretot a Germans d'Itàlia, el partit de Meloni i que les enquestes preveuen que traurà molt bons resultats a les pròximes eleccions. D'aquesta manera, en cas que alguns vots socialdemòcrates i liberals li fallin, els podrà compensar amb els dels ultradretans.

Bona sintonia amb els líders dels quatre grans estats

Tot i que Von der Leyen necessitarà el vistiplau del Parlament Europeu, qui realment elegeix el president de la Comissió Europea són els estats membres. Per això el seu arxienemic intern, el també conservador Weber, no va ser entronitzat al capdavant de l'executiu comunitari el 2019. I, finalment, en va sortir guanyadora Von der Leyen, que no s'havia presentat com a candidata.

El suport de Macron, així com el de Merkel o el del primer ministre neerlandès en funcions, Mark Rutte, va ser clau perquè l'exministra de Defensa alemanya acabés liderant Brussel·les. I aquest estiu tornarà a ser crucial el posicionament dels dirigents dels socis europeus.

En aquest sentit, Von der Leyen ho té altra vegada molt ben lligat. Continua sent la candidata preferida de Macron, i es porta bé amb Meloni, a qui va rebre des del principi amb tots els honors tot i ser d'extrema dreta. S'han entès a la perfecció en matèria de migració, i Brussel·les –i el global de la UE– s'ha adequat al discurs i a les polítiques antiimmigratòries del nou executiu italià. També compta, naturalment, amb el suport del seu país, Alemanya, si bé el seu partit ara està a l'oposició. I, sorprenentment, també té molt bona sintonia amb Sánchez i ha evitat en tot moment, per exemple, criticar la llei d'amnistia malgrat la pressió del PP espanyol. Per tant, Von der Leyen ja té bastant encaminat el suport dels governs dels quatre grans països de la UE.