El Parlament de Geòrgia aprova la polèmica "llei russa" tot i el malestar al carrer i els avisos de la UE

BarcelonaEl Parlament de Geòrgia ha aprovat definitivament la llei de transparència de la influència estrangera, que posa les ONG i els mitjans de comunicació independents sota la lupa i que crítics i oposició comparen amb la llei russa "d'agents estrangers", utilitzada per desacreditar i intimidar la dissidència. El partit governant Somni Georgià, que té majoria a la cambra legislativa, ha promogut la norma malgrat les protestes multitudinàries que fa un mes que s'allarguen i que els últims dies han aplegat més manifestants que mai, que temen que aquesta nova llei, batejada com la "llei russa", paralitzi el procés d'adhesió del país caucàsic a la Unió Europea i l'acosti a Moscou.

Aquest dimarts al matí, un gran nombre de policies s'han concentrat al voltant del Parlament, preparats amb canons d'aigua per dispersar els manifestants, que s'han tornat a aplegar al voltant de l'edifici. Centenars d'estudiants d'universitats i instituts s'han unit a les protestes i han fet una marxa multitudinària cap al Parlament que ha bloquejat l'avinguda principal de la capital. Des d'ahir, estudiants de més de 30 universitats del país s'han declarat en vaga i s'han afegit a les concentracions, on predomina un clam: "No a Rússia, sí a Europa!"

Després de l'aprovació, la indignació de la gent que protesten a fora s'ha intensificat, i s'han produït enfrontaments amb els agents i algunes detencions. Mentre els concentrats feien sonar xiulets i exigien la dimissió del govern, alguns manifestants han trencat les tanques metàl·liques que protegien el Parlament. El ministeri de l'Interior ha dit que la protesta s'ha tornat violenta i que, per això, s'han desplegat "mesures especials", i ha instat els participants a obeir les instruccions de la policia i a no "escalar artificialment" la situació. Segons mitjans locals, els agents antidisturbis han fet servir gas pebre per dispersar la multitud.

Des que Somni Georgià va tornar a portar la proposta de llei al Parlament, a mitjans d'abril –després d'haver-la retirat fa un any per les protestes–, grups de manifestants cada cop més nombrosos han ocupat els carrers de la capital per exigir la retirada de la norma: han brandat banderes de Geòrgia i de la Unió Europe i han criticat la deriva pro-russa del govern del país, controlat, a l'ombra, per l'oligarca Bídzina Ivaníxvili. Dissabte a la nit, Tbilissi va viure una de les manifestacions més massives des de la seva independència el 1991.

I l'endemà, milers de persones van acampar tota la nit a l'exterior del Parlament per intentar evitar que els diputats hi poguessin entrar. Però la policia els va dispersar a la força i la proposta de llei va ser aprovada aquest dilluns a la comissió d'afers legals del Parlament, sense cap debat, pel boicot de l'oposició, i en poc més d'un minut de sessió. Era el pas previ a l'aprovació d'avui al plenari.

Malgrat les protestes massives, el primer ministre, Irakli Kobakhidze, ja va garantir que la norma s'aprovaria i va assegurar que compta amb el suport de "més del 60% de la població". Va defensar que aquesta llei "acabarà amb la radicalització imposada artificialment des de l'estranger" i "crearà garanties més sòlides per a la pau i l'estabilitat a llarg termini" a Geòrgia.

Aquest dimarts, durant el ple, la situació ha sigut tensa. Segons mitjans locals, alguns diputats de Somni Georgià fins i tot han agredit físicament representants de l'oposició. Ara la llei passarà a la taula de la presidenta del país, Salome Zourabichvili, que s'ha posicionat al costat dels manifestants i ha afirmat que la vetarà. El gest, però, serà només simbòlic, ja que el Parlament té el poder d'anul·lar el veto.

Boicot de l'oposició al "règim rus"

Tres partits opositors –inclòs el més gran, el Moviment Nacional Unit (UNM)– han anunciat que, com a resposta a l'aprovació de la llei, boicotejaran les sessions parlamentàries. "La majoria de l'oposició no mantindrem les nostres activitats habituals, entrem en mode boicot! Pròximament, juntament amb representants tant de l'oposició parlamentària com no parlamentària, explicarem el nostre pla sobre com pretenem dur a terme les nostres pròximes activitats polítiques sota les condicions d'aquest règim rus", ha afirmat Levan Bezhashvili, diputat de l'UNM.

D'acord amb el text, les organitzacions i els mitjans amb més d'un 20% de finançament exterior s'hauran d'inscriure en un registre com a “agent dels interessos d'una potència estrangera” i presentar-se públicament com a tal, i estaran sotmesos a controls per part de les autoritats georgianes. El govern ho justifica dient que més del 80% dels ingressos d'aquestes ONG no són transparents i poden utilitzar-se per desestabilitzar la situació al país abans de les pròximes eleccions parlamentàries, a l'octubre. Però l'oposició i els crítics consideren que és una mesura per controlar la dissidència i reduir la capacitat operativa d'organitzacions que fan observació electoral per evitar el frau.

Crítiques de la Unió Europea

L'ambaixador de la UE a Geòrgia, Pawel Herczynski, ha advertit que si la llei tira endavant "es convertirà en un obstacle seriós per a la integració europea" del país caucàsic, que des del desembre té l'estatus oficial de país candidat a la UE. Tots els socis europeus rebutgen la polèmica norma, però Hongria vol evitar oposar-s'hi obertament i està bloquejant un comunicat conjunt dels estats membres.

Aquest dilluns, el portaveu d'Exteriors de la UE, Peter Stano, va lloar l'"impressionant compromís" dels georgians amb la integració europea i va exigir que s'investigui la violència utilitzada per la policia per reprimir les protestes. "Condemnem fermament els actes d'intimidació, amenaces i agressions físiques contra els manifestants, contra els activistes de la societat civil, contra els polítics i contra els periodistes", va dir. També va recordar que Geòrgia és un país candidat a entrar al club comunitari, per la qual cosa Brussel·les espera que les autoritats "tornin al camí de la UE i compleixin tots els compromisos que van assumir voluntàriament quan van sol·licitar l'estatus de candidat per al seu país".

Els Estats Units també s'han posicionat en contra de la llei. Aquest dimarts, el cap de l'oficina de coordinació de les sancions del departament d'Estat dels Estats Units, James O'Brien, ha arribat a Tbilissi per reunir-se amb representants del govern, l'oposició i organitzacions civils. També havia demanat trobar-se amb el multimilionari Bídzina Ivaníxvili, president honorari de Somni Georgià, sobre el qual plana l'amenaça de sancions occidentals, però Ivaníxvili ha declinat reunir-s'hi, segons va afirmar ahir el primer ministre.

Per la seva banda, el Kremlin, que nega cap influència sobre el govern de Geòrgia, ha aplaudit la "forta determinació" dels líders georgians per "salvaguardar el seu país contra la ingerència externa en els seus afers interns". "Hi ha amenaces explícites sobre imposar sancions si Geòrgia promulga determinades lleis. ¿Com s'ha d'interpretar això sinó com una interferència en els afers interns de Geòrgia?", ha dit aquest dimarts el portaveu del govern rus, Dmitri Peskov.