El Parlament Europeu diu que Hongria és una "autocràcia electoral" i demana congelar-li els fons

Brussel·lesEl Parlament Europeu està acostumat a tocar el crostó a Hongria per la falta d’independència judicial i de llibertat de premsa, i, entre altres, per corrupció i frau generalitzat. Aquest dijous, però, ha anat un pas més enllà. La cambra –per 433 vots a favor, 123 en contra i 28 abstencions– ha qualificat el govern de Viktor Orbán de "règim híbrid d’autocràcia electoral" i ha criticat els Vint-i-set per la seva "inacció" contra "els esforços deliberats i sistèmics" d’Hongria per vulnerar els valors comunitaris.

Encara que la votació no és vinculant, augmenta la pressió sobre les autoritats comunitàries per no lliurar al país els fons comunitaris que li corresponen. Ara la Comissió Europea, després de molts anys d'advertències, ha decidit passar a l'acció: estudia tallar l’aixeta dels fons europeus a Budapest aquest mateix diumenge. En aquest cas, si l’executiu congela els ajuts, seria la primera vegada que s’activa el nou reglament que condiciona els fons al compliment de les recomanacions de Brussel·les i l’acatament de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Cal recordar que Hongria és un dels estats membres que surten més ben parats de la política europea de cohesió: té assignats més de 22.500 milions d’euros fins al 2027. A més, a Budapest li corresponen gairebé 6.000 milions d'euros més pel pla de recuperació de la pandèmia, però és un dels pocs que no han rebut llum verda de l'executiu comunitari pels projectes que ha presentat.

Tot i que a l’estiu la Comissió ja va apuntar que potser suspendrien el 70% d’alguns fons en concret, ara mateix es planteja retallar-ne el 60% o el 50%. La premsa hongaresa calcula que serien al voltant d’uns 8.800 milions d’euros. Hongria tindrà marge fins a mitjans de novembre per complir els requisits, i per això el govern d'Orbán ha començat a anunciar algunes mesures, com la creació d'una oficina anticorrupció, i s'espera que la setmana que ve presenti una bateria de lleis. La clau serà determinar si aquests canvis són només cosmètics, com temen els sectors crítics amb el govern.