El Parlament Europeu aprova la reforma que permet pagar per no rebre immigrants
L'Eurocambra ratifica la normativa entre una absoluta divisió dos mesos abans de les eleccions europees
Brussel·lesLa immigració és un dels reptes més divisius de la Unió Europea, que veu com l'extrema dreta avança a passos de gegant a dos mesos de les eleccions europees. Tot i que el Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres la polèmica reforma de la política migratòria i d'asil, que pretén endurir els controls a les fronteres i el retorn dels nouvinguts, la disparitat d'opinions ha marcat la votació, fins i tot entre eurodiputats de la mateixa família política i nacionalitat.
De fet, la discussió ha tornat a ser encesa malgrat que els estats membres i l'Eurocambra van acordar el text legal el desembre passat, i que la votació d'aquest dimecres només havia de ratificar-lo. Un grup de manifestants ha irromput a la cambra parlamentària de Brussel·les cridant "Aquest pacte mata, voteu no", i han tirat avions de paper per sobre dels diputats, alguns dels quals els han xiulat i mentre que d'altres s'han posat drets i els han aplaudit sorollosament.
Cal recordar, a més, que la Comissió Europea va posar la reforma sobre la taula fa més de dos anys i mig, i que els Vint-i-set i l'Eurocambra han estat mesos i mesos en negociacions. Finalment, i a correcuita, el Parlament Europeu l'ha tramitat en el penúltim ple d'aquesta legislatura i poques setmanes abans de la dissolució de la cambra. Ara només falta que també la ratifiqui el Consell de la UE.
Més control i retorns
La normativa vol impulsar la creació d'un nou registre i control dels immigrants que arriben a les fronteres de la UE per tal de retornar de manera més "eficient" i "de pressa" tots els que es preveu des d'un bon principi que no podran regularitzar la seva situació administrativa. Es pretén accelerar els tràmits de sol·licitud d'entrada i tenir ben controlats els immigrants des que arriben fins que se soluciona l'expedient, sigui amb l'acceptació o el retorn.
D'altra banda, s'obre la porta a fer excepcions en situacions de crisi com la que s'ha viscut en la guerra de Síria o la invasió russa a Ucraïna. Per exemple, es podran allargar els terminis de les tramitacions de demanda d'asil, es podran derogar o flexibilitzar de manera puntual algunes normes comunitàries sobre migració i es podran tirar endavant iniciatives de solidaritat addicionals. Els estats membres són els que tenen la competència per declarar aquesta situació d'excepcionalitat.
Pagar per no acollir
La llei descarta un repartiment obligatori d'immigrants, tal com volien els principals països receptors, com Espanya o Itàlia, i opta per un repartiment d'immigrants voluntari i a la carta. És a dir, els països que no vulguin acceptar-ne podran triar si pagar uns 20.000 euros per persona que han rebutjat acollir o aportar algun tipus d'ajuda als països que reben més pressió migratòria.
A més, la Unió Europea només preveu redistribuir de manera proporcional entre els diferents estats membres 30.000 persones a l'any entre els Vint-i-set, una xifra irrisòria si es té en compte que l'any passat van arribar 274.404 nouvinguts de forma irregular a la UE, segons la mateixa Comissió Europea.
Acords amb tercers països
El reglament també pretén potenciar els acords de la Comissió Europea amb tercers països perquè aturin les onades migratòries. Ara bé, el fet d'involucrar països de fora del bloc europeu en la gestió de la immigració també suposa un perill per a la UE. Aquests socis externs, en gran part governats per règims autoritaris i que no respecten els drets humans dels migrants, sovint utilitzen les onades d'immigrants i amenacen de deixar-los passar cap al Vell Continent a canvi de favors econòmics o polítics, com s'ha vist amb Líbia o Tunísia.
Incertesa fins a última hora
El Partit Popular Europeu (PPE), els socialdemòcrates i els liberals temien, poques hores abans de la votació, que la normativa no tirés endavant, i han treballat fins a l'últim moment per convèncer els diputats contraris –també els del seu mateix color polític– perquè hi votessin a favor. En aquest sentit, els líders de la família conservadora europarlamentària han sortit a defensar la necessitat d'aprovar una reforma migratòria i han instat els europarlamentaris a no tirar per la borda tota la feina feta. Els socialdemòcrates i liberals, tot i que amb menys entusiasme, també la reivindiquen. "La llei no és perfecta, però almenys tenim alguna cosa", ha reconegut en roda de premsa l'eurodiputat socialista Matjaz Nemec.
Més enllà de les tres grans famílies polítiques de l'Eurocambra, la resta de formacions troben la normativa massa dura o bé massa tova. Per un costat, una part important de l'extrema dreta considera que la llei és massa flexible amb l'entrada d'immigrants i demanen més mà dura. S'hi han oposat el partit Llei i Justícia, que fins fa pocs mesos governava a Polònia, o Vox.
En canvi, la formació de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, hi ha donat suport. De fet, fonts coneixedores de les negociacions asseguren que el creixement de l'extrema dreta arreu de la Unió Europea ha influït en el text legal, i la Comissió Europea i el conjunt de la Unió Europea s'han escorat cap a posicions conservadores i ultradretanes en matèria d'immigració.
En canvi, per l'altre costat, els ecologistes i l'esquerra critiquen que la reforma endureixi les condicions d'entrada i potenciï el ràpid retorn de nouvinguts que es troben a les fronteres comunitàries. En la mateixa línia, diferents organitzacions sense ànim de lucre, com Amnistia Internacional o Metges Sense Fronteres, han fet pressió perquè l'Eurocambra tombés la iniciativa. "Fa proliferar la vulneració de drets humans a Europa", alerta un comunicat conjunt de més de 160 entitats.