El Parlament britànic dona llum verda als 'vols de la vergonya' per deportar refugiats a Ruanda

LondresVictòria simbòlica del primer ministre britànic, Rishi Sunak. Després de cinc mesos de picabaralles entre la Cambra dels Comuns i la Casa dels Lords, el Parlament britànic ha aprovat finalment, en les primeres hores de la matinada de dimarts, la polèmica legislació per deportar a Ruanda els sol·licitants d'asil que hagin entrat al Regne Unit sense documentació. Sunak espera que la iniciativa, que preveu que s'iniciï en deu o dotze setmanes, segons va declarar el mateix premier, capgiri la catastròfica tendència de les enquestes de cara a les eleccions generals, que tindran lloc amb tota probabilitat després de l'estiu, i que fins ara el situen més de vint punts per sota dels laboristes.

Hores després que s'hagi aprovat la llei, el ministeri de l'Interior de França ha informat que cinc persones, incloent-hi una nena de 7 anys, parcialment cega, han mort ofegades a les aigües del canal de la Mànega mentre intentaven travessar-lo per arribar al Regne Unit. La tragèdia s'ha aprofitat des de Londres per justificar la necessitat de les deportacions a Ruanda per posar fi al tràfic de persones. Diferents organitzacions de defensa dels drets humans han criticat molt durament la iniciativa.

Aquesta és la segona vegada que Westminster sanciona l'anomenada llei dels vols de la vergonya, després d'haver modificat per la via d'urgència una primera legislació que al mes de novembre el Tribunal Suprem del Regne Unit va considerar il·legal per unanimitat.

Pressió a la Casa dels Lords

Al matí de dilluns, hores abans que comencés el darrer debat a Westminster, el premier havia comparegut davant la premsa amb el lema "Atureu les pasteres" ("Stop the boats") al faristol de Downing Street. Pressionava així la Cambra dels Lords i instava ses senyories a donar llum verda a la llei "sense excuses, encara que s'hi hagin de passar tota la nit". No ha calgut, però. A voltant de les 0.30, hora local, la Cambra dels Lords ha acceptat una derrota que és legal però encara més moral.

Des del punt de vista d'efectivitat, a més, els vols de la vergonya són més que dubtosos, com ha posat de manifest també aquesta nit passada Peter William Walsh, de l'Observatori de les Migracions de la Universitat d'Oxford. "Les evidències mostren que aquesta mena de polítiques de dissuasió no són gens dissuasives. Fonamentalment, però, dependrà del nombre de persones que s'enviïn a Ruanda. Hauria de ser molt gran, extremadament gran, per fer que els migrants s'ho repensin abans de pujar a una pastera [al canal de la Mànega]".

En el mateix sentit s'ha expressat la Creu Roja britànica, que considera que hi ha "poques evidències" que un esquema dissuasiu com el pla de Ruanda funcioni, segons Sal Copley, director executiu de comunicacions i afers externs de l'organització.

El cap del Consell dels Refugiats del Regne Unit, Enver Solomon, considera que la llei és "hostil i només està destinada a atraure titulars". El Regne Unit, diu, hauria de garantir "rutes segures per als que fugen del conflicte i la persecució, oferint més opcions de reunió familiar, visats de refugiats i cooperació amb els nostres veïns europeus".

A Londres també s'han sentit les crítiques de Consell d'Europa. El comissari de drets humans de l'organisme, Michael O'Flaherty, apunta que "la llei permet la implementació d'una política d'expulsió de persones sense cap avaluació prèvia de les seves sol·licituds d'asil", i ha recordat que la nova legislació "exclou significativament la capacitat dels tribunals del Regne Unit per examinar de manera completa i independent els recursos que s'hi presentin".

Filippo Grandi, l'alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats, ha expressat preocupacions similars. Igual que Volker Türk, l'alt comissionat de l'ONU per als drets humans. I el grup d'experts de l'ONU en l'avaluació de la situació dels drets humans, ha demanat a les companyies aèries que "no facilitin l'expulsió il·legal de sol·licitants d'asil a Ruanda [perquè] aquestes accions podrien convertir aquestes empreses en còmplices de la violació dels drets humans i de les ordres judicials protegides internacionalment".

El govern britànic no quantifica de forma concreta quants refugiats podrien ser deportats a Ruanda un cop s'iniciï el procés. Quan Boris Johnson va presentar la iniciativa l'abril del 2022, en va parlar d'un pla "sense límits" que podia fer que "desenes de milers de persones" fossin enviades cada any al país africà. A hores d'ara, però, el nombre semblaria molt més modest.

El Partit Laborista, però, ja ha anunciat que si arriba al poder –com és previsible abans de finals d'any– derogarà la llei. La iniciativa ja ha costat al Tresor públic més de 200 milions de lliures i en les darreres setmanes s'ha conegut, per una informació de The Times, que el 70% dels 160 nous apartaments finançats per Londres, on s'havien d'allotjar els primers migrants deportats, han sigut venuts pel constructor a la població local. Càlculs del Partit Laborista indiquen que enviar a Ruanda només 300 persones costarà almenys 500 milions de lliures.

La llei rebrà aquest dimarts el consentiment reial, però no serà com a mínim fins a l'1 de juliol que, en principi, els primers refugiats seran deportats. Així i tot, el govern espera una allau de recursos legals per defensar els afectats. I per decidir sobre cada cas individual amb prou celeritat, el ministeri de Justícia ha garantit que fins a 150 jutges, 25 sales de tribunals i fins a 5.000 hores de vistes judicials es dedicaran ad hoc per donar sortida als expedients per la via d'urgència.

5.000 hores de jutges

Downing Street també espera recursos d'organitzacions humanitàries i de defensa dels drets humans, almenys davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que el juliol del 2022 ja va aturar el primer vol quinze minuts abans que s'enlairés. Plana, doncs, la possibilitat que en un moment o altre del procés Sunak hagi de decidir si s'oposa a una sentència del TEDH o, fins i tot, com li demanen els sectors més radicals del seu partit, abandoni la vinculació amb un tribunal que va ajudar a establir.

La immigració és un cavall de batalla polític al Regne Unit. La legal i la que no té papers. A través del canal de la Mànega, en els primers tres mesos d'aquest 2024 han entrat 5.435 persones, més que en el mateix període de l'any passat (3.793) i també que el 2022 (4.548). El govern britànic posa com a exemple del que de vegades alguns ministres qualifiquen d'invasió el fet que entre el gener i el març del 2018 només van arribar 7 persones, i que el 2023 van travessar el Canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755. Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023.

El Brexit que havia de ser la bala de plata per contenir-la, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població molt envellida, necessita treballadors per al sector primari i per als serveis com les cures assistencials i la sanitat.

Per amagar el fracàs del control de les fronteres, els refugiats han esdevingut els caps de turc del Partit Conservador. Dilluns Sunak va voler avisar els seus diputats que li donin temps al llarg del juliol i l'estiu per fer realitat l'eslògan del faristol de Downing Street: "Aturem les pasteres". Amb aquesta idea vol concórrer a les eleccions. I confrontarà així el Partit Laborista, que no dona suport als vols de la vergonya. Els migrants, una vegada més, no són persones a la política britànica. Només són utilitzats.