La paranoia de ser un dissident rus a la Sèrbia pro-Putin
El país europeu manté els visats oberts i és la principal destinació dels russos que fugen del règim
BelgradDes de fa segles, Sèrbia i Rússia han estat aliats al camp de batalla balcànic i per això hi ha una simpatia mútua. El bombardeig de l'OTAN durant la Guerra de Kosovo el 1999 va enfortir aquesta aliança desencadenant un profund antiamericanisme que fa de Sèrbia el país més pro-Putin d'Europa. Tot i això, a causa de les sancions de la Unió Europea que restringeixen la política de visats als ciutadans russos, desenes de milers de dissidents i desertors russos han triat Sèrbia com a destinació perquè els ofereix, de moment, una entrada lliure de visat.
“Vaig escollir Sèrbia perquè ja tenia amics aquí que em podien ajudar en temes logístics, com ara l'allotjament. També vaig valorar el fet de tenir una llengua semblant i una mateixa religió, l'ortodoxa. No em veia en un país musulmà”, confessa l'Ivan, que pertany a l'última onada d'exiliats russos arribats a Belgrad, molts dels quals fugint de la mobilització recent decretada pel president rus, Vladímir Putin.
“Estic a la reserva i, per tant, és molt probable que em cridin a files. No vull anar a lluitar en una guerra plena de mentides. Els seus objectius ja han canviat diverses vegades”, apunta l'Ivan, un nom fals per motius de seguretat. El seu sogre és d'origen ucraïnès, i a Ucraïna viu bona part de la seva família. “Ell té la doble nacionalitat i el fet que cridin a files, cosa possible, i que pugui arribar a lluitar contra el seu propi germà em regira l'estómac”, comenta indignat. Segons el govern serbi, uns 20.000 russos han sol·licitat la residència permanent al país, però desenes de milers més hi viuen amb un visat de turista, cosa que els obliga a sortir del país cada trenta dies. El flux de russos és tan important que ha comportat que s'hagi disparat el preu dels lloguers a la capital.
Peter Nikitin, un rus casat amb una dona sèrbia que viu a Belgrad des de fa un lustre, ha liderat l'organització de les protestes contra la guerra entre la comunitat russa de Belgrad. Va crear un grup de Facebook anomenat “Russos, ucraïnesos, bielorussos i serbis contra la guerra”. Tot i això, després de la massacre de Butxa els ucraïnesos se'n van escindir i van organitzar les seves pròpies protestes. “Per guanyar la guerra, creuen que necessiten crear un enemic que és tot el poble rus. Ho entenc, però la guerra és culpa de Putin i del govern, no de tot el poble”, raona Nikitin. Tot i les discrepàncies, els dissidents russos continuen fent donacions a ONG humanitàries ucraïneses i alguns fins i tot ajuden a confeccionar xarxes de camuflatge per a l'exèrcit ucraïnès.
Tenint en compte que els exiliats russos a Sèrbia es compten per desenes de milers, les manifestacions antiguerra només en solen reunir una petita minoria. A l'última, feta després de l'annexió de quatre províncies ucraïneses pel Kremlin, s'hi van aplegar unes 500 persones. “La majoria tenen molta por i no es volen exposar. Després de viure en una dictadura tan repressiva, és fàcil entrar en una mena de paranoia”, justifica Nikitin, que se sent més protegit perquè també disposa de la nacionalitat neerlandesa.
Amenaces dels ultranacionalistes serbis
Els exiliats coincideixen a dir que la policia sèrbia es comporta de manera professional i protegeix les protestes de possibles atacs. La Kàtia, una activista política que va arribar a Sèrbia poc després de l'esclat de la guerra, creu que el problema són els moviments ultranacionalistes serbis. “Als seus grups de Telegram comparteixen les nostres fotos i ens amenacen. Per exemple, la meva foto hi ha circulat. De moment no ens han atacat, però no és agradable”, diu aquesta valenta graduada en filosofia. De vegades surt als carrers de Belgrad amb un parell d'amigues i pancartes contra la guerra, i alguns vianants les increpen: “Alguns són serbis, però crec que més aviat són russos pro-Putin, que també n'hi ha per aquí”.
Segons les enquestes, dos terços dels serbis es declaren “pròxims” a Rússia i un 75% culpen l'OTAN de la guerra. Pressionat a la vegada per l'opinió pública i per la UE, amb qui negocia l'adhesió de Sèrbia, el president Alexander Vucic es veu obligat a fer un joc d'equilibris complicat. "Els americans estan utilitzant els ucraïnesos per als seus interessos imperials", sosté Dragan, un taxista veterà. Als carrers no és difícil trobar dibuixada amb esprai la lletra Z, símbol de l'exèrcit rus, així com missatges del tipus “Ucraïna és Rússia”. Al centre, els quioscos venen samarretes de Putin amb el lema “Tot surt segons el previst”, una mostra de com caduquen de ràpid alguns eslògans en una guerra.
Un afer que genera un ampli consens entre la diàspora russa és el rebuig a la política de visats europea. “És criminal i inhumà que castiguin els opositors que volen fugir. Em sembla bé que no es deixi entrar els turistes russos, però hi hauria d'haver més visats humanitaris”, sosté la Kàtia, preocupada perquè Vucic ha declarat que posarà fi a la lliure entrada als ciutadans russos a partir de l'any que ve. “No sé què farem, la veritat”, es pregunta angoixada.