Els països bàltics alerten que Putin vol quedar-se part de les seves aigües territorials

BarcelonaEls ministres de Defensa dels països bàltics i nòrdics estan reunits aquest dijous a Lituània, en plena escalada de tensió amb Rússia a la regió. Tot just aquest dimecres les autoritats bàltiques van alertar sobre la suposada intenció del Kremlin d'apoderar-se d'algunes illes que són territori de Lituània i Finlàndia al mar Bàltic. El govern de Vladímir Putin vol modificar les seves fronteres marítimes al mar Bàltic i amenaça amb generar una nova crisi diplomàtica annexionant-se illes reclamades per alguns d'aquests estats bàltics. Aquest dijous la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha admès que el ministeri de Defensa està treballant per "clarificar" les fronteres marítimes de Rússia, tot i que ha assegurat que és una feina purament “tècnica”. Segons la portaveu, les fronteres al mar Bàltic han d'estar "d'acord amb la llei internacional".

Segons el govern de Suècia, de fet, Putin té la intenció de fer-se seva l'illa sueca de Gotland, la més gran del país i situada entre Estocolm i Letònia, al nord de l'enclavament rus de Kaliningrad. "Estic segur que Putin fins i tot té els dos ulls posats en Gotland. L'objectiu de Putin és aconseguir el control del mar Bàltic", ha advertit el cap de les forces armades sueques, Micael Bydén, segons Politico. "El mar Bàltic no s'ha de convertir en el pati de Putin, on terroritzar els membres de l'OTAN. Si Rússia pren el control i segella el mar Bàltic, tindria un impacte enorme en les nostres vides, tant a Suècia com a tots els altres països que voregen el mar Bàltic. No ho podem permetre", ha afegit.

Vaixells cisterna o guerra híbrida?

Segons el govern suec, vaixells cisterna russos han entrat recentment a la zona econòmica exclusiva de Suècia davant de Gotland. Però aquesta flota no forma part de la força militar naval i, per tant, l'OTAN no hi pot actuar, malgrat que Suècia forma part de l'aliança des del març. Suècia ha intentat també que la Comissió Europea inclogui la flota petroliera russa en els seus paquets de sancions per aquests moviments. "Si Putin envaeix Gotland, pot amenaçar els països de l'OTAN des del mar. Això seria el final de la pau i l'estabilitat a les regions nòrdiques i bàltiques", insistia Bydén aquest dimecres.

Tot plegat ha centrat la reunió del Grup Nòrdic de l'OTAN, creat el 2012, que es reuneix aquests dies al balneari lituà de Palanga i que ha tingut l'amenaça russa com a tema central del debat. De fet, mentre durava la reunió, aquest mateix dijous, Estònia ha denunciat que els guàrdies fronterers russos havien retirat aquest mateix matí les boies de navegació instal·lades al marge estonià del riu Narva, que separa els dos països. Estònia ha dit que demanaria explicacions a Rússia.

Però el focus d'atenció està encara en el Bàltic. El president de Letònia, Edgars Rinkevics, també advertia que una modificació de les fronteres marítimes russes es consideraria una "escalada" per part de Rússia. El ministre lituà d'Afers Estrangers, Gabrielius Landsbergis, també ha qualificat la possible modificació de les fronteres marítimes russes d'"una escalada evident contra l'OTAN i la UE" i ha instat a "una resposta adequadament ferma". "Està en marxa una altra operació híbrida russa, aquesta vegada intentant sembrar la por, la incertesa i el dubte sobre les seves intencions al mar Bàltic", ha dit. Molt més contundent que el mandatari letó, Landsbergis ha qualificat el moviment de "provocació deliberada" amb l'objectiu d'"intimidar" els països fronterers amb Rússia. "És una prova més que la política agressiva i revisionista de Rússia és una amenaça per a la seguretat dels països veïns i d'Europa en conjunt", ha dit el ministre, que ha informat que havia convocat un representant de la Federació Russa per demanar-li explicacions.

Segons la informació publicada a la premsa russa, el canvi unilateral de les fronteres marítimes per part de Rússia afectaria parts del mar Bàltic considerades territori lituà. A prop de Finlàndia, Moscou també pretén desplaçar la frontera marítima a l'est del golf del país nòrdic.

Reunió a Lituània mentre Putin visita Bielorússia

Durant la reunió del Grup Nòrdic de l'OTAN a Palanga, els representants polítics s'han manifestat convençuts que es tracta d'un moviment destinat a generar por i confusió. "Rússia ens està posant a prova", ha dit també el ministre de Defensa d'Estònia, Hanno Pevkur. Els representants de Suècia, Finlàndia, Noruega, Islàndia, Dinamarca, Estònia, Letònia, Lituània, el Regne Unit, Polònia, els Països Baixos i Alemanya hi celebraven la seva reunió bianual, i han volgut deixar clar que "la millor manera de dissuadir Rússia és donar suport a Ucraïna", tal com ha resumit el ministre de Defensa lituà, Laurynas Kasciunas.

Mentrestant, el president rus, Vladímir Putin, ha viatjat aquest dijous a Bielorússia per reunir-se amb el president del país, Aleksandr Lukaixenko, just l'endemà que arrenquessin les maniobres militars amb armament nuclear que per primer cop fan conjuntament Rússia i Bielorússia. El 2022 Rússia va desplegar armament nuclear en territori bielorús, país que comparteix frontera amb Ucraïna i també amb Letònia i Lituània. Aquesta és la segona visita internacional del líder rus des de la seva presa de possessió de fa dues setmanes. A mitjans de maig va visitar el seu homòleg xinès, Xi Jinping, a Pequín.