Els Països Baixos voten entre una exrefugiada antiimigració i un candidat que no vol governar

Brussel·lesLes eleccions neerlandeses es preveuen ajustades i el guanyador es veurà obligat a negociar amb altres partits per formar govern, com és habitual als Països Baixos. Per primera vegada en més d'una dècada, aquest dimecres els neerlandesos aniran a les urnes sense poder votar el primer ministre més longeu de la història del país, el liberal Mark Rutte. Tot i això, les últimes enquestes situen la seva hereva al capdavant del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, Dilan Yesilgöz-Zegerius, com una de les candidates amb més probabilitats de sortir-ne guanyadora.

Yesilgöz, que ara és la titular de Justícia en funcions, podria ser la primera dona cap de govern dels Països Baixos. Tanmateix, mai ha explotat aquesta carta ni abandera un discurs feminista. De fet, en moltes qüestions es troba a la dreta del seu antecessor i, malgrat que va arribar als afores d'Amsterdam com a refugiada del cop d'estat a Turquia del 1980, s'ha erigit en un dels flagells més contundents contra l'entrada de nouvinguts. "Arriba massa gent, no només refugiats, sinó també treballadors migrants i estudiants internacionals", ha criticat en més d'una ocasió la dirigent d'origen turc.

Més o menys amb la mateixa projecció de vot que Yesilgöz hi ha el partit de centredreta acabat de crear Nou Contracte Social. És una formació molt personalista i que ha pujat com l'escuma a les enquestes pel carisma del seu candidat, Pieter Omtzigt, que va abandonar la família democristiana el 2021. La seva popularitat va créixer exponencialment quan va destapar en plena pandèmia que s'havien retirat de manera infundada les ajudes socials a més 30.000 famílies neerlandeses que, en gran part, eren d'origen immigrant.

Aquest escàndol va fer caure estrepitosament la confiança dels neerlandesos amb el seu estat i dirigents polítics i va posar fi a un dels governs de Rutte. En canvi, Omtzigt en va sortir molt reforçat i va quedar com a defensor del que teòricament són els valors neerlandesos per excel·lència: austeritat, però també transparència i igualtat d'oportunitats. Des d'aleshores, cada vegada l'opinió pública del país coincideix més que als Països Baixos li cal una gran sacsejada i, en aquest sentit, Omtzigt ha estat la veu que ha recollit el malestar general i ha promès grans reformes estructurals i constitucionals.

Ara bé, malgrat els bons resultats que li auguren les enquestes, Omtzigt assegura que no té la intenció de dirigir el govern del país, sinó de quedar-se com a cap del seu grup parlamentari al Congrés. "El meu fort és el parlamentarisme", insisteix en totes les entrevistes el veterà diputat.

Al tercer lloc, les enquestes pronostiquen el xenòfob Geert Wilders, que ha moderat el discurs i ha deixat de considerar una prioritat lluitar contra l'entrada de musulmans. Per aquest motiu, els partits de la dreta tradicional, que al·leguen que Wilders ja no és tan ultradretà, ara ja no el descarten com a potencial soci i es mostren predisposats a trencar el cordó sanitari contra l'extrema dreta que fins ara havien mantingut.

El debat ecologista: Brussel·les contra els camperols

Més enllà de la immigració, que és el gran tema que fa anys que ocupa la política neerlandesa, l'ecologisme últimament també s'ha convertit en un dels principals temes de debat i polarització. En aquesta qüestió hi ha dos partits que es troben als antípodes. Per un costat, l'exvicepresident de la Comissió Europea i un dels impulsors del Pacte Verd europeu, Frans Timmermans, que lidera la coalició de socialdemòcrates i verds. I, per l'altre, la dirigent populista i antiecologista del partit Moviment Camperol-Ciutadà, Caroline van der Plas, que precisament acusa Brussel·les d'ofegar els agricultors i ramaders amb una allau de normatives verdes.

Sigui com sigui, tant Timmermans com Van der Plas estan lluny de guanyar les eleccions. Segons les últimes enquestes, la conservadora Yesilgöz i el centredretà Omtzigt es preveu que obtinguin uns 26 escons dels 150 que té el Congrés neerlandès i el socialdemòcrata Timmermans n'obtindria 23 i empataria amb l'ultradretà Wilders. El partit de Van der Plas, tot i que l'abril passat va aconseguir majoria al Senat, es desinflaria i quedaria per sota dels deu escons, com els liberals d'esquerres (D66) i la Unió Cristiana.

El sistema polític dels Països Baixos facilita que moltes formacions polítiques entrin a la cambra parlamentària, cosa que dona visibilitat a multitud de partits i deixa un escenari especialment pluripartidista. Enguany, per exemple, s'hi presenten 26 partits, que sumen un total de 1.126 candidats a les seves llistes. Això fa, esclar, que les eleccions siguin tradicionalment molt ajustades: les d'aquest dimecres no en seran una excepció. A més, tal com assenyalen les enquestes, tres de cada quatre neerlandesos encara no han decidit a quin partit votaran.