Souvenirs de Putin (i de la Z) al centre de Belgrad

Novi Sad (Sèrbia)Als quioscos del carrer per a vianants Kneza Mihaila de Belgrad, un dels més transitats de la ciutat, es venen amb tota normalitat samarretes amb la cara de Putin i amb la lletra Z, símbol de suport a la invasió russa d'Ucraïna. La Z ha aparegut l'últim any, però la cara de Putin ja convivia amb la de Ratko Mladic, criminal de guerra condemnat a cadena perpètua per crims de guerra a Bòsnia, la del dictador de Iugoslàvia Tito i la de Stefan Dušan, considerat l'últim emperador serbi, a més dels símbols de l'Estrella Roja de Belgrad: l'afició del club és tristament coneguda pels seus violents seguidors d'extrema dreta.

És l'expressió quotidiana de la mentalitat d'una part important de la societat sèrbia, condicionada pels vincles històrics, culturals i religiosos amb Rússia i traumatitzada per les guerres dels Balcans dels anys 90. Un passat carregat de rancúnia contra l'OTAN pels tres mesos de bombardejos del 1999. Un atac perpetrat sense l'aprovació de les Nacions Unides, com els agrada recordar sempre que en tenen l'ocasió, i per posar fi a la guerra de Kosovo, com els agrada oblidar cada cop que en parlen.

La normalització de símbols a favor de Rússia no es limita als quioscos de Belgrad. A més de la Z guixada per tot arreu i dels grafitis amb el lema “Remember, Kosovo is Serbia”  ("Recordeu, Kosovo és Sèrbia") que es veuen als ponts de l'autopista de l'aeroport, també hi ha murals pintats en honor a Ratko Mladic en unes quantes ciutats sèrbies, com el del cèntric barri de Vracar, a Belgrad. Cada vegada que els murals són esborrats per activistes, grups d'ultradreta els repinten sense que cap autoritat els ho impedeixi. L'únic que fan els inspectors de l'ajuntament és ordenar als residents dels edificis que esborrin els murals, però aquests no troben cap empresa disposada a fer-ho.

Una memòria esborrada

Fora de Belgrad, en ciutats petites com Zrenjanin, a quaranta quilòmetres de la frontera amb Romania, sona una sirena antiaèria durant un minut el primer dimecres de cada mes a les dotze del migdia. La Vanja Velisavljev, periodista nascuda a la ciutat, afirma: "No sé per què ho fan, però no m'hi acostumo. El dia que m'enxampa a prop m'emporto un ensurt de por. Als meus avis els porta mals records". A l'escola primària de la Vanja, nascuda un any abans dels bombardejos de l'OTAN, no els van explicar res. "És molt cansat haver de carregar el que va fer el meu país els anys 90. Cada vegada que viatjo a l'estranger i em demanen d'on soc, em pregunten: 'Encara hi ha guerra?' Tot el que sé d'aquells anys ho he hagut d'aprendre pel meu compte".

És la generació dels avis i dels pares de la Vanja, a qui els costa més girar full als traumes causats per la desintegració violenta de Iugoslàvia durant la dècada dels 90, quan Sèrbia va ser considerada bàndol agressor. Són el públic objectiu de l'aparell de propaganda del govern serbi en forma de diaris sensacionalistes que es venen a preu subvencionat als quioscos de tot el país. És l'anomenada indústria del discurs de l'odi, creada i finançada pel govern del president Aleksandar Vucic, exministre de l'antic president serbi i criminal de guerra Slobodan Milosevic, amb capçaleres com Kurir, Alo! i Informer.

L'impacte d'aquestes capçaleres és important per la seva enorme difusió i perquè són el canal de propaganda del govern i del partit al poder. Són diaris que contribueixen a crear i mantenir un clima d'alarmisme sobre els suposats enemics de la "gran Sèrbia" amb un llenguatge agressiu i, moltes vegades, bèl·lic, a més de la difusió de mentides i mitges veritats i l'absència d'anàlisis professionals. Els seus temes diana són Kosovo, la Unió Europea, Rússia i l'assenyalament barroer de líders opositors. El caldo de cultiu de russofília i eurofòbia cuinat durant anys ha fet implosió amb la guerra a Ucraïna. 

El consum diari d'aquesta premsa referma els lectors en els seus ideals i acaben normalitzant la venda de samarretes amb la imatge de criminals de guerra, tolerant murals amb les seves cares, negant de manera obtusa el genocidi de Srebrenica o simpatitzant de manera cega amb el bàndol rus a Ucraïna. Aquest embolcall mediàtic esbiaixat troba una continuïtat funesta a les xarxes socials, terreny adobat per a joves radicals receptius a la narrativa d'extrema dreta.

I també hi ha una altra part destacable de la societat que vol girar full al passat, que s'informa amb fonts coherents i que mira Europa com un projecte de futur il·lusionant. Són gent culta i viatjada que lluita per deixar enrere l'estigma de país agressor.