La Unió Europea convenç Orbán i obre negociacions d'adhesió amb Ucraïna

Brussel·lesFa gairebé dos anys que Rússia va començar la invasió a Ucraïna i, des del primer moment, la Unió Europea es va bolcar amb Kíiv. No ha dubtat en cap moment en subministrar-li suport militar i financer, ni en donar-li perspectives polítiques i d'un gran valor simbòlic d'entrar a formar part, a llarg termini, del bloc europeu. Li va entregar l'estatus de candidat en un temps rècord i, aquest dijous, ha fet un altre pas de gegant en aquest sentit: els Vint-i-set han acordat iniciar les negociacions d'adhesió amb Ucraïna. I en un context especialment delicat per Kíiv, amb la guerra encallada i en un moment en què el suport dels Estats Units a les tropes ucraïneses estan en perill.

"És una victòria que ens motiva, ens inspira i ens enforteix", ha celebrat per xarxes socials el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, el mateix dia que Vladímir Putin es congratulava que la unitat occidental flaquegés.

L'únic dirigent europeu que sempre ha posat bastons a les rodes, també aquest dijous, ha sigut el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tornat a ser el protagonista del Consell Europeu de Brussel·les. Fa dies que el líder ultradretà amenaçava amb el fet que vetaria la proposta de la Comissió Europea d'obrir les negociacions d'adhesió amb Kíiv i ha arribat a la trobada insistint-hi. "Ucraïna no està preparada", repetia com un mantra Orbán, que és proper al règim de Vladímir Putin.

El líder hongarès assegurava que no es deixaria doblegar a canvi de res. Semblava que la decisió de la Comissió Europea de desbloquejar-li aquest dimecres —precisament, un dia abans del Consell Europeu— part dels fons europeus que tenia congelats per manca d'independència judicial, no era suficient. Tampoc semblava ser suficient la pressió diplomàtica que els dirigents europeus, com Emmanuel Macron, Olaf Scholz, Charles Michel o Ursula von der Leyen han exercit sobre Orbán, amb qui s'han reunit aquests últims dies.

Finalment, però, el dirigent ultradretà ha cedit molt més de pressa del que s'esperava i, al cap de vuit hores de negociacions entre els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set, ha aixecat el veto. Ara bé, amb un gest inèdit que ha sorprès a tothom i amb una clara intenció de vendre als hongaresos que no ha acotat el cap: a l'hora de la votació, Orbán ha abandonat la sala. Segons fonts diplomàtiques, la idea li ha donat el canceller alemany, Olaf Scholz.

Amb aquesta decisió, per molt que ho negui, el dirigent euroescèptic ha permès de facto que els Vint-i-set decidissin fer aquest pas endavant per sumar Ucraïna al bloc europeu. Fonts diplomàtiques confirmen que, tot i que Orbán no estigués present a la sala, la decisió s'ha pres per unanimitat i així es recollirà en el text que en sortirà del Consell Europeu. De fet, el tractat de Lisboa ja recull la possibilitat de fer una mena d'"abstenció constructiva" en iniciatives que requereixen unanimitat.

Tanmateix, Orbán ha publicat un vídeo poc després de l'anunci de l'acord assegurant que Ucraïna "no està preparada" i s'ha desentès de la decisió de la resta d'estats membres. En el missatge que ha publicat per xarxes, amb música èpica de fons, subratlla que han estat "vuit hores negociant" com si fos un temps excepcional i ha assegurat que Hongria "no canviarà d'opinió", si bé al final no ha complert amb les seves amenaces. "És completament irracional i incorrecte iniciar les negociacions", ha dit el dirigent ultradretà.

Un dia "històric"

Abans que Orbán abandonés la sala i deixés d'entrebancar el funcionament de la UE per uns instants, Zelenski ha comparegut de forma telemàtica davant dels dirigents europeus i els ha recordat la importància de la decisió. "Avui és un dia especial, i aquest dia passarà a la història. Sigui per bé o per malament, la història ho capturarà tot, cada acció i cada inacció", ha dit de manera grandiloqüent el president ucraïnès.

Ara bé, tot i la bona notícia, els estats membres també han vinculat l'inici de les negociacions amb els avenços en les diferents reformes que la Comissió Europea va instar a tirar endavant a Kíiv el 8 de novembre passat, tal com ja es recollia en l'esborrany de les conclusions de la cimera a les quals ha tingut accés l'ARA.

Aquesta contrapartida, de fet, és un dels punts de l'acord que sembla que ha ajudat a convèncer a Orbán. El dirigent hongarès es queixa des del primer moment que, a partir de l'inici de la guerra d'Ucraïna, constata que els processos d'adhesió ja no només depenen d'avenços objectius en matèria de reformes democràtiques, sinó de decisions que tenen clares intencions polítiques. En aquest sentit, el líder ultradretà recorda que la rapidesa en què Ucraïna avança en el camí cap al bloc europeu és inèdita, fins i tot malgrat que encara no hagi tirat endavant part de les iniciatives recomanades per Brussel·les.

Moldàvia i els altres

D'altra banda, els Vint-i-set han consensuat obrir les negociacions d'adhesió a la UE amb Moldàvia, concedir l'estatus de candidat a Geòrgia i també començar el procés de negociacions d'entrada al bloc europeu amb Bòsnia i Hercegovina només "una vegada s'assoleixi el grau necessari de compliment dels criteris" per formar-ne part.

Amb tot, els socis europeus encara estan negociant un altre punt a més curt termini i que també està entrebancant sobretot Orbán. La gran majoria d'estats membres volen preveure un pla financer a quatre anys vista dotat de 50.000 milions d'euros per a Ucraïna per "donar la seguretat als ucraïnesos" que la Unió Europea els continuarà entregant suport financer i militar, especialment després dels dubtes de Washington.

Aquest acord també és clau per ajudar les tropes ucraïneses a guanyar Rússia i, per tant, per a l'adhesió de Kíiv; perquè fins que no s'acabi la guerra, tal com recorden diferents líders europeus, Ucraïna no podrà ser un nou estat membre de la Unió Europea.