Una onada de vagues sense precedents sacseja el país de la felicitat

BarcelonaLa setmana passada Finlàndia va coronar, per setè any consecutiu, el rànquing de països "més feliços" del món, segons l'Informe mundial de la felicitat que publica anualment el Centre de Recerca del Benestar de la universitat d'Oxford. Aquest any, però, l'efemèride ha quedat entelada per una onada de vagues que fa setmanes que dura i que posa de manifest el creixent descontentament dels finlandesos amb el govern conservador de Petteri Orpo, que va prendre el poder l'any passat enarborant la bandera de l'austeritat econòmica.

La disputa fa mesos que dura i les protestes més multitudinàries van començar a finals de gener, quan les dues grans centrals sindicals del país, SAK i STTK, van convocar una vaga general sense precedents, en la qual almenys 300.000 treballadors, tant públics com privats, van fer vaga en contra de les reformes i retallades que planteja l'executiu, que està liderat pel conservador Coalició Nacional (Kokoomus) i també incorpora el Partit dels Finlandesos, d'extrema dreta, i dues formacions minoritàries de centredreta. Però la situació s'ha agreujat des de l'11 de març, quan va començar el que s'ha denominat una "vaga política", de moment convocada fins al 31 de març, però que els sindicats no descarten allargar-la encara més.

"És una situació molt poc habitual a Finlàndia", explica a l'ARA el politòleg de la universitat de Hèlsniki Teivo Teivainen, que fa èmfasi en el fet que no són aturades per reclamar drets laborals concrets, sinó per intentar aturar els plans d'austeritat del govern. Un dels motius principals pels quals els sindicats estan en peu de guerra és justament que el govern vol limitar el dret de vaga amb una llei de "pau industrial" que, entre altres coses, restringirà la durada de les vagues polítiques a 24 hores i multarà els treballadors que participin en aturades considerades "il·legals".

L'executiu conservador també pretén retallar les prestacions d'atur, deixar de pagar el primer dia de baixa, facilitar els acomiadaments i reduir el pes dels convenis col·lectius a l'hora de definir els salaris. A Finlàndia –com a la resta de països nòrdics– la negociació col·lectiva juga un paper important a l'hora de fixar els sous dels treballadors, tot i que el 2017 ja es va reduir el pes dels convenis universals i es va permetre negociar sector per sector. Ara la intenció és que les empreses, de manera individual, puguin negociar directament amb els seus treballadors, sense necessitat d'involucrar els sindicats.

Des de fa més de dues setmanes, uns 7.000 treballadors secunden una vaga que afecta principalment el transport de mercaderies per ferrocarril i els ports, cosa que està tenint un impacte important en les exportacions i les importacions i que ha obligat a tancar diverses plantes papereres i metal·lúrgiques per manca de matèries primeres.

És el cas, per exemple, de Stora Enso, una de les papereres líders del món, que ha anunciat que aquesta setmana tancarà la seva planta a Oulu per l'escassetat de fusta, mentre als magatzems s'acumulen els seus productes sense poder-se distribuir. La companyia també ha anunciat que deixarà de pagar els salaris mentre la fàbrica no pugui treballar. Passa el mateix amb altres empreses, com Valmet Automotive, productor de cotxes i de bateries, amb uns 700 treballadors a la ciutat d'Uusikaupunki, que tampoc cobraran el seu sou. Aquestes conseqüències col·laterals podrien acabar als tribunals, ja que els sindicats creuen que les empreses haurien de continuar pagant els sous als seus empleats.

Més de tres mesos de disputa

Però des que van començar les aturades al novembre, han secundat les protestes sindicats de molts sectors diversos, com els de la construcció, la indústria automobilística i el transport públic, l'educació i el sector alimentari. A principis de febrer la vaga al sector de l'aviació va obligar a cancel·lar més de 500 vols a l'aeroport de Hèlsinki.

Segons la Confederació d'Indústries Finlandeses, la principal patronal del país, les aturades podrien provocar més de mil milions d'euros en pèrdues. I com més s'allarguen, més creixen les veus que alerten que ja a finals d'aquesta setmana hi podria haver escassetat de combustible a les benzineres, que afectaria tant els vehicles privats com els autobusos de la capital.

Amb tot, segons una enquesta publicada la setmana passada a la televisió pública YLE, gairebé el 60% dels finlandesos hi dona suport. "Estem disposats a suspendre les aturades si el govern mostra una comprensió cap a les preocupacions dels treballadors", va afirmar el líder del sindicat SAK, Jarkko Eloranta, la setmana passada. Tot i això, Teivainen apunta que, de moment, el suport al govern “no ha baixat tant perquè les vagues li suposin un problema”. “És inferior que en qualsevol moment del govern anterior de Sanna Marin, però la situació no és catastròfica. Poden mantenir la línia dura”, considera.

Fins ara, el primer ministre s'ha mantingut ferm i ha insistit que el govern no recularà per la pressió sindical. "Creiem que els punts inclosos al programa del govern són absolutament necessaris. Es tracta del benestar de Finlàndia", va dir Petteri Orpo a principis d'aquest mes.