L'onada de calor i els incendis posen Grècia contra les cordes

AtenesGrècia pateix aquests dies la segona onada de calor d'ençà que va començar l'estiu. El pic de temperatura ha arribat aquest cap de setmana amb una màxima de 45 °C i ha anat acompanyat de més d'una seixantena d'incendis forestals, sobretot entre la regió de l'Àtica i les illes de Rodes, Corfú i Eubea. L'exèrcit ha estat mobilitzat i el país va activar, dimarts passat, el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea. També la UE hi ha enviat efectius aeris i terrestres. Es tracta de l'onada de calor de durada més llarga en la història del país, segons l'Institut Meteorològic Nacional i, de cara a demà, es preveu una nova pujada de les temperatures.

Si hi ha un incendi concret que preocupa ara mateix és el de l'illa de Rodes, al Dodecanès, on, des de l'inici dels incendis, unes 30.000 persones han hagut de ser evacuades. El foc fa vuit dies que està actiu i, de moment, i a causa d'un canvi brusc en el vent i les altes temperatures, està fora de control i continua engolint hectàrees.

Corfú també crema: diumenge a la nit es va detectar un gran incendi en aquesta illa del Jònic, però el foc ha estat controlat durant les últimes hores. Per últim, a l'illa d'Eubea, una de les més grans de Grècia, hi ha diferents fronts actius. Aquesta última illa, de fet, és una de les que més s'han cremat els últims estius.

Una de les zones més afectades ha estat la del golf de Corint, concretament la localitat de Loutraki, a 80 quilòmetres d'Atenes. El foc a la zona va fer que durant la setmana passada l'autopista que uneix la regió de l'Àtica amb la península del Peloponès quedés temporalment tancada: a prop hi ha una refineria i es temia que les flames hi arribessin. En aquesta regió s'ha activat en les últimes hores un altre foc.

Falta de prevenció

Aquesta situació no és una novetat: cada estiu Grècia és víctima d'una sèrie d'incendis forestals que arrasen boscos, fauna i urbanitzacions. A banda de les altes temperatures, al país no hi ha un pla de prevenció o contingència adequat, com critiquen Greenpeace i WWF. Segons aquesta última organització, durant els últims vint anys hi ha hagut aproximadament 10.000 incidents anuals d'incendis en el medi rurals: cada any ha cremat una mitjana de més de 534.121 quilòmetres quadrats. La majoria d'aquests focs són causats per una negligència.

"Aquests incendis ens mostren que la mentalitat de suprimir només els focs no funciona. Des del 2007, quan vam patir uns incendis molt importants, fins ara no hem après res. El 2018 vam tenir els incendis més mortals i el 2021 els més devastadors. En els últims anys hem invertit en l'extinció dels incendis, però no en la prevenció. [El govern grec] se centra en la quantitat d'efectius i no en la qualitat. Tenim una de les flotes de bombers més grans d'Europa, en relació amb la nostra població i extensió i, així i tot, cada estiu ens trobem en la mateixa situació", alerta Elias Tziritis, coordinador d'actuació contra incendis forestals de WWF Grècia. Tziritis és clar: calen més sistemes d'alerta, més infraestructura, mitjans de prevenció i equips de suport.

Els incendis del 2021 a Eubea, un record amarg

El setembre del 2021, després que el país quedés arrasat pels incendis, el primer ministre grec Kiriakos Mitsotakis va crear el ministeri de Crisi Climàtica i Protecció Civil. En aquell moment va qualificar els incendis de "la pitjor catàstrofe ecològica de les últimes dècades". El foc es va acarnissar especialment en l'illa d'Eubea, la segona més gran del país. Mitsotakis va ser durament criticat per la mala gestió de la crisi i això el va fer prometre ajudes de fins a 500 milions d'euros per a la prevenció i la reforestació.

Certament, la destrucció del 2021 va marcar un abans i un després: no obstant això, i malgrat l'augment de la inversió en prevenció, l'estiu passat va tornar a haver-hi fins a 100 focs actius en els dies de més calor. A Eubea van tornar a cremar entre 65.000 i 75.000 hectàrees.

A Grècia, després d'una dècada de mesures d'austeritat i de retallades en els serveis públics, els serveis forestals -com la sanitat i l'educació- estan tocats. Les iniciatives destinades a la prevenció, com el Programa de Neteja Preventiva Antinero, en marxa des del 2022, no són suficients en un país en risc de desertització i molt vulnerable al canvi climàtic. Uns dies després que Nova Democràcia guanyés les eleccions del 25 de juny, Mitsotakis va prometre que en els pròxims anys compraria "avions, helicòpters i altres mitjans per al servei de bombers". També es va comprometre a augmentar els recursos per fer front a la crisi climàtica, però, com comenta Tziritis, no es tracta d'adquirir més efectius, sinó de millorar-ne l'eficàcia.