Occident resguarda Ucraïna: "Farem que Putin rendeixi comptes"

Brussel·lesOccident no s'arronsa davant Vladímir Putin després del llançament de míssils russos contra infraestructures civils d'una dotzena de ciutats ucraïneses i l'enèsima escalada de violència a la guerra d'Ucraïna. "Farem que Putin rendeixi comptes", adverteixen els estats del G-7 en un comunicat conjunt emès aquest dimarts a la tarda. En la mateixa línia, tant l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) com la Unió Europea han condemnat de forma contundent l'onada d'atacs de l'exèrcit rus i han tornat a prometre suport econòmic i militar a Ucraïna tant de temps com faci falta. "Per raons morals, polítiques i de seguretat ens interessa assegurar que Ucraïna guanyi la guerra", ha remarcat en una roda de premsa el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg.

En la mateixa línia, tot i les amenaces nuclears de Putin, l'OTAN ha anunciat aquest dimarts que la setmana que ve durà a terme maniobres nuclears rutinàries, tal com tenia previst. Aquests entrenaments, ha aclarit Stoltenberg, són "rutinaris" i "es fan cada any per mantenir la dissuasió nuclear segura i eficaç", i ha afegit que "no fer-los donaria un senyal equivocat a Moscou". Els planificaran i els duran a terme fins a catorze països i, tot i que les zones exactes on es fan aquests exercicis militars són secretes, l'Aliança Atlàntica ha assegurat que tindran lloc a diferents punts de l'Europa occidental, que, com a mínim, són a més de mil quilòmetres de territori rus. Normalment, aquesta classe de maniobres solen durar una setmana i s'activen tota mena de forces militars, principalment aèries.

Sobre les amenaces nuclears del Kremlin, Stoltenberg ha criticat "la retòrica nuclear" russa i les ha qualificat de "perilloses i irresponsables". Tot i això, el secretari general de l'OTAN ha dit que "Rússia sap que no pot guanyar una guerra nuclear i que no s'ha de dur a terme mai", i ha deixat clar que l'Aliança Atlàntica "està vigilant de ben a prop les forces nuclears russes" i, de moment, no ha vist "cap canvi en la postura del Kremlin".

Més armes per a Ucraïna

Per la seva banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha insistit en la reunió telemàtica del G7 en la petició de rebre sistemes de defensa aeris i moderns per detenir i interceptar els atacs amb míssils russos com els que ahir van deixar 19 morts i un centenar de ferits en diferents ciutats d'Ucraïna. "Necessitem un escut aeri. Això és part de les garanties de seguretat, que és un element molt important per a aconseguir la pau", ha dit Zelenski davant dels caps d'estat i de govern d'Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit. En aquest sentit, ha agraït al canceller alemany, Olaf Scholz, i al president nord-americà, Joe Biden, el seu compromís per proporcionar sistemes de defensa d'aquesta classe. Ara bé, també ha demanat que li enviïn prou munició per interceptar els 2.400 drons kamikaze més que Rússia ja ha encarregat a l'Iran.

D'altra banda, Zelenski ha proposat als líders del G7 que Occident enviï una missió d'observadors internacionals a la frontera entre Ucraïna i Bielorússia, perquè, segons el president ucraïnès, Moscou està intentant involucrar Minsk en la guerra encara que Kíiv no prengui i ni tan sols es plantegi cap mesura militar contra territori bielorús. En aquest sentit, ha suggerit que Rússia vol fer creure que Ucraïna ataca Bielorússia i ha remarcat que, d'aquesta manera, es podria desmentir aquesta "narrativa".

Unitat per passar un hivern llarg

Tal com es va fer evident la setmana passada en la cimera de Praga i en la primera trobada de la Comunitat Política Europea —va reunir 43 caps d'estat i de govern d'Europa i de la seva òrbita—, Occident està prenent mesures a favor d'Ucraïna i d'aïllar Putin de forma unitària, sobretot pel que fa a sancions contra el Kremlin i en la recerca de la independència energètica respecte a Rússia. Ara bé, a l'hora de decidir com fer front a la crisi energètica i a la inflació que pateix la Unió Europea, afloren les esquerdes i les tensions entre els socis comunitaris. Sense anar més lluny, en sintonia amb una gran part dels estats membres, aquest dimarts Zelenski ha tornat a instar la Unió Europea a limitar el preu del gas rus, però Alemanya s'hi oposa i, almenys fins ara, està aconseguint imposar els seus interessos.

Paral·lelament, Stoltenberg ha avançat que un dels temes que s'abordaran en la reunió dels ministres de Defensa de l'OTAN que se celebrarà aquest dimecres i dijous a Brussel·les serà la protecció de les infraestructures essencials dels aliats. Arran dels atacs als gasoductes que connecten Rússia i Alemanya Nord Stream i Nord Stream II, dels quals encara no se'n saben les causes exactes ni l'autoria, el secretari general de l'Aliança Atlàntica ha afirmat que en la trobada ministerial hi ha l'objectiu d'arribar a acords "per augmentar les reserves de municions i equips".