Els obstacles legals per al segon referèndum escocès són tan grans com els polítics

LondresEl 19 d'octubre del 2023, Escòcia podria viure un nou referèndum d'independència, el segon en menys d'una dècada, si finalment el Tribunal Suprem del Regne Unit hi dona el vistiplau i accepta com a legal el projecte de llei que dimarts passat va enviar el màxim assessor jurídic del govern escocès –la lord advocate Dorothy Bain– al més alt tribunal del país perquè el consideri.

A més de l'acció política (amb una carta directa al primer ministre, Boris Johnson, demanant-li la cessió dels mateixos poders que es van transferir el 2012 per a la consulta de setembre del 2014 per poder dur a terme el nou plebiscit), aquesta ha sigut la via de fets consumats triada per la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon. D'aquesta manera, la líder independentista ha volgut trencar l'immobilisme de Londres –Sturgeon reclama el segon referèndum des del 2019– i evitar el seu gran temor: una consulta sense permís del poder central. A Escòcia no volen saber res de l'opció catalana, forçada per la negativa de l'Estat, una negativa a què ara Edimburg també s'enfronta, perquè la via política de l'acord amb Londres està, a hores d'ara, tancada.

Oficialment, Johnson encara no ha contestat a la petició de Sturgeon. El premier ha passat tota la setmana fora del país: primer a la cimera de la Commonwealth, després a la del G7 i més tard a la de l'OTAN, i no hi ha tornat fins divendres. Però entre Alemanya, on hi havia la reunió del grup dels set països més rics del món, i Madrid, on es trobaven els líders de l'Aliança Atlàntica, a bord de l'avió, el premier va ser molt clar. "Encara no he vist exactament què ha dit [Nicola Sturgeon]. Ho estudiarem amb molta cura i respondrem correctament. Però la prioritat del país hauria de ser la construcció d'una economia més forta". És a dir, no cal insistir; no hi ha res a fer t'hi posis com t'hi posis. No és la primera vegada que Johnson l'hi diu, ni tampoc l'última, i per això Sturgeon ha optat per la drecera del Tribunal Suprem.

Però, ¿quines són realment les possibilitats que hi doni llum verda? En un comunicat que va seguir l'anunci de Sturgeon, el Suprem va confirmar la recepció de la petició i va assegurar que el "primer pas" serà que el president, John Reed, baró d'Allermuir, abordi els "assumptes preliminars". Posteriorment, i si Reed no hi troba cap impedient, decidirà quan serà vist el cas i quants jutges formaran part del tribunal. El primer pas és ja un primer escull difícil de salvar.

Precedents legals

Els precedents legals suggereixen que als tribunals britànics, i especialment al Suprem, no els agraden les consultes hipotètiques. I aquest és el cas de la que, a través de la lord advocate, ha fet el govern Sturgeon. Perquè la petició concreta al Tribunal Suprem és que estudiï un projecte de llei que encara no s'ha presentat al Parlament escocès i que, en conseqüència, encara no s'ha aprovat.

En aquest sentit, Kenneth Armstrong, acadèmic i expert en dret constitucional de la Universitat de Cambridge, creu que en la fórmula triada per la líder del Partit Nacional Escocès "hi ha el risc que [el Suprem] consideri que el Parlament escocès ha d'aprovar primer el projecte de llei perquè la qüestió no sigui simplement hipotètica o teòrica". En aquest cas, el projecte de llei del govern escocès hauria de ser sancionat per la lord advocate abans de ser presentat al Parlament escocès per a la seva aprovació, una aprovació segura perquè l'independentisme té majoria absoluta amb el concurs del Partit Verd a la cambra de Holyrood.

Si el Tribunal Suprem decideix acceptar la consulta, aleshores entrarà al fons de la qüestió: la legalitat o no del fet que Edimburg faci una llei de referèndum sense comptar amb l'aprovació política de Londres, al contrari del que va passar el 2014. I, en principi, es pronunciarà tenint en compte les competències escoceses i observant la llei de devolució de poders d'Escòcia de 1998.

Segons l'article 29 (1) de l'esmentada llei, les que queden fora de la seva competència són aquelles "relacionades amb qüestions reservades". I les qüestions reservades s'estableixen a l'annex 5, a la part 1, i de la qual delimita els "aspectes constitucionals" a Westminster. I això inclouria, entre altres aspectes, "la Unió dels Regnes d'Escòcia i Anglaterra" i "el Parlament del Regne Unit".

Però atenent a la rellevància del cas, a l'equilibri entre democràcia i llei, entre sobirania popular i sobirania del Parlament, el Suprem britànic no necessàriament es casa per defecte amb el govern, una posició que ja ha demostrat en ocasions molt destacades, com quan Johnson va tancar el Parlament el setembre del 2019 i el tribunal ho va considerar un acte il·legal, o com quan l'empresària Gina Miller va guanyar a Theresa May el cas que va portar la decisió del Brexit a la Cambra dels Comuns el gener del 2017 i que va provocar la més gran crisi política del Regne Unit pràcticament des de la derrota al canal de Suez el 1956.