Núvols grisos amenacen l'economia francesa
La caiguda del govern de Barnier i la inestabilitat política amenacen la salut financera del país
ParísLa caiguda del govern de Michel Barnier dimecres per una moció de censura deixa França en una situació d'incertesa no només políticament sinó també des del punt de vista econòmic. Núvols grisos amenacen l'economia francesa en un context europeu complicat per dificultats que travessa l'altra gran economia de l'euro, Alemanya. L'endemà de la caiguda de l'executiu francès, la borsa aguanta, però l'agència de ràting Moody's ha advertit que la dimissió del primer ministre, forçada per la moció, "agreuja" la situació política del país i planteja moltes incerteses econòmiques.
Amb un dèficit i deute molt elevats, França necessita sanejar els comptes, però amb la caiguda del govern, decauen també totes les mesures d'estalvi previstes pel 2025. El país tancarà l'any amb un 6,1% de dèficit públic, una xifra que duplica el percentatge permès per Brussel·les. El projecte de pressupostos del govern sortint preveia un estalvi de 60.000 milions d'euros amb augment d'impostos, retallades i altres mesures que hauria permès, segons l'executiu, reduir el dèficit al 5,1% l'any que ve.
Segons una nota feta pública per Moody's aquest dijous, la caiguda del govern és "un esdeveniment negatiu pel crèdit" i "redueix la probabilitat d'una consolidació de les finances públiques". En altres paraules, l'agència nord-americana deixa clar que sense govern ni pressupostos, França no podrà reduir el dèficit ni el deute l'any que ve. La moció de censura, insisteix Moody's, "reflecteix el context polític fracturat del país i agreuja els reptes pressupostaris".
Prima de risc elevada
La prima de risc francesa –que mesura els interessos que paga cada país per finançar-se– va arribar als 90 punts dilluns (quan ja se sabia que la moció de censura s'aprovaria), la xifra més elevada des del 2012 i molt per sobre de l'espanyola (73 punts dilluns) i també de la grega (87 punts). El creixement econòmic del PIB també reflecteix el moment difícil que viu França: segons les previsions de l'OCDE, aquest any se situarà en un modest 1,1% i l'any que ve serà encara més raquític (0,9%).
El primer ministre va advertir d'una "tempesta financera" si prosperava la moció. Per ara no hi ha hagut grans turbulències, però podrien arribar en les pròximes setmanes, sobretot si el president, Emmanuel Macron, no nomena amb celeritat un nou govern capaç d'aprovar uns pressupostos amb mesures d'estalvi.
Els mercats "donen per fet que un nou primer ministre serà nomenat ràpidament i les primeres declaracions dels partits polítics no demostren la voluntat de bloqueig", explicava per justificar la relativa tranquil·litat actual als mercats Alexandre Baradez, responsable de l’anàlisi de mercats d'IG França, a Le Monde. En qualsevol cas, Baradez advertia que el fet que la borsa no caigui "és una reacció a curt termini que cal interpretar amb prudència". A Macron li interessa nomenar el nou primer ministre com més aviat millor per evitar el risc de turbulències.
Els pagesos, també perjudicats
Sense pressupostos no només en surten perjudicades les finances, sinó també sectors com el de l'agricultura. Els pagesos francesos estan en peu de guerra des de fa gairebé un any per les dificultats que travessa el sector. Sense els comptes de 2025 els agricultors i els ramaders es queden sense les ajudes promeses pel govern. "Les promeses que ens han fet han desaparegut", denunciava el líder sindical dels agricultors Arnaud Rousseau a X.
La caiguda del govern i de les mesures d'ajuda al sector arriba justament quan s'està a punt de tancar l'acord comercial entre la Unió Europea i els països del Mercosur (el Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai), el principal motiu de les últimes protestes dels agricultors francesos.