Nova (i polèmica) fórmula per armar Ucraïna: utilitzar beneficis dels fons congelats a Rússia

Brussel·lesUcraïna necessita de manera urgent més suport dels aliats occidentals i, davant de la incertesa que arriba dels Estats Units, la Unió Europea és la gran cridada a incrementar els seus esforços en l'enviament d'ajuts. Com? Des de l'inici de la guerra ha subministrat armes i finançament de múltiples maneres, la majoria de les quals inèdites, però fa temps que està estudiant una nova (i polèmica) fórmula per augmentar encara més la col·laboració amb Kíiv: redirigir els beneficis que extreu dels fons que té congelats de Rússia a rearmar les tropes ucraïneses. El Kremlin, esclar, ja ha amenaçat amb portar la iniciativa als tribunals.

De fet, fa dos anys, pocs dies després de l'inici de la invasió russa, que Brussel·les i els estats membres ja tenen aquesta opció sobre la taula. En un primer moment, plantejaven utilitzar tots els actius russos que tenen bloquejats per a la reconstrucció d'Ucraïna, si bé la incertesa legal els va fer enrere. I no ha estat fins ara, tot i que també genera dubtes jurídics, que la Comissió Europea s'ha atrevit a fer el pas i a proposar formalment utilitzar només els rendiments extres d'aquests diners d'origen rus per, això sí, sobretot rearmar l'exèrcit ucraïnès.

Concretament, Brussel·les pretén que el 90% d'aquests diners passin a formar part del Fons Europeu per la Pau i després es destinin a enviar suport militar a les tropes ucraïneses, i el 10% restant s'inclogui en el pressupost general de la UE i, entre altres coses, s'utilitzi per a la reconstrucció d'Ucraïna. En total, segons ha avançat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que n'ha estat un dels principals impulsors, s'estima que cada any es recaptin uns 3.000 milions d'euros. Fonts comunitàries afegeixen que la UE al juliol ja tindrà almenys una part important d'aquests diners a les seves arques i, per tant, ja els podrà redirigir on consideri convenient.

Aquesta quantitat és una part ínfima dels 210.000 milions d'euros que el bloc europeu té confiscats al Banc Central de Rússia en forma de valors i efectius. La major part d'aquests diners estan en mans de l'entitat de liquidació de valors Euroclear, amb seu a Brussel·les i que només el 2023 va generar 4.400 milions d'euros a partir dels fons bloquejats d'origen rus.

Manca d'unanimitat

El fet d'utilitzar els beneficis dels actius congelats és molt menys problemàtic que no apoderar-se de tots els diners, tal com s'estudiava al principi de la guerra i pretenien alguns dels socis europeus. Tanmateix, hi ha molts estats membres i diferents dirigents comunitaris que a hores d'ara encara tenen dubtes jurídics i es mostren reticents a donar el seu sí. "Hi ha una majoria forta, però no unanimitat", admeten fonts comunitàries.

Tanmateix, la Comissió Europea insisteix en la legalitat de la mesura i apunta que es guardarà una petita part dels beneficis extrets dels fons confiscats per sufragar els costos dels litigis que ja tenen oberts a Rússia i altres administracions, però que no preveuen que n'hagin d'afrontar de nous.

No pensa el mateix el Kremlin, que ja ha amenaçat amb portar als tribunals l'apropiació dels beneficis dels fons congelats russos si els estats membres finalment acaben donant el seu vistiplau a la iniciativa. I ha advertit particularment alguns dels seus impulsors, com Borrell. "El dany serà inevitable. Les persones que participin en la presa de decisions seran, naturalment, objecte de persecució judicial durant llargues dècades", ha dit aquest dimecres el portaveu de Presidència de Rússia, Dmitri Peskov, en la roda de premsa diària.

Un missatge clar de suport a Ucraïna

Aquesta proposta serà un dels temes principals que discutiran els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set en el Consell Europeu que es farà aquest dijous i divendres a Brussel·les, en el qual s'abordaran diferents mesures per incrementar el suport a Ucraïna. Més enllà de l'ús dels beneficis dels fons confiscats, també es debatrà, per exemple, la modificació del reglament del Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és el gran braç finançador de la UE, perquè pugui finançar el rearmament del Vell Continent.

A més, durant els últims dies els líders europeus han apujat el to bel·licista en contra de l'imperialisme de Putin i en la necessitat d'ajudar més i millor les tropes ucraïneses. L'objectiu, segons fonts comunitàries, és enviar un missatge "clar de suport urgent, intens i determinat" a Ucraïna en un dels seus moments més complicats des de l'inici de la invasió.