Una nova Europa per a un nou ordre global "sense Putin"

París / Brussel·lesÉs una fotografia per a la història: els 43 dirigents del continent europeu –només ha fallat la primera ministra danesa, que no ha pogut viatjar per la cita electoral– reunits aquest dijous a Praga és la imatge de la unitat europea i és, sobretot, un missatge adreçat al president rus, Vladimir Putin. A Europa, està sol. Vuit mesos després de l’inici de la guerra a Ucraïna i en un moment en què Moscou flirteja amb les armes nuclears, tots els països d’Europa han llançat un nou projecte sense Rússia ni Bielorússia: la Comunitat Política Europea (CPE), una iniciativa per impulsar un “diàleg estratègic” i enfortir els lligams entre els estats europeus més enllà de la Unió Europea.

“És, en primer lloc, un missatge d’unitat de la nostra Europa”, ha resumit el president de França, Emmanuel Macron, impulsor del projecte. Però l’inquilí de l’Elisi aspira que la Comunitat sigui un lloc d’intercanvi i debat entre els països europeus en qüestions d’interès comú, com la crisi energètica, el canvi climàtic o l’educació. Macron assaja el seu gran somni d’una confederació europea i el CPE en podria ser l'embrió. Si la UE està formada per 27 estats membres, la nova CPE està integrada per 44 països, inclosos Ucraïna, Turquia, Bòsnia, Kosovo, Islàndia, Macedònia i el Regne Unit. "Aquesta reunió és un intent de trobar un nou ordre sense Rússia. Això no vol dir que la vulguem excloure per sempre, però aquesta Rússia, la de Putin, no hi té cabuda", afegia el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Macron no ha deixat clar com s’estructurarà la Comunitat ni els seus objectius concrets, més enllà d’enfortir el diàleg i demostrar a Putin que està sol, però la seva iniciativa té el mèrit d’haver reunit en el mateix fòrum polític països com el Regne Unit, que fa sis anys que va abandonar el club europeu i manté tenses relacions amb els socis de la UE, o països que mantenen conflictes, com Armènia i l’Azerbaidjan. També Turquia, país que s’ha mostrat pròxim a Rússia des de l’inici de la guerra i que fins a l’últim moment no ha confirmat la seva participació en la trobada de Praga.

Clam de Zelenski

En aquest context, un dels discursos que s'esperava amb més expectació era el del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que hi ha participat de forma telemàtica i a porta tancada. Ha transcendit, però, que Zelenski ha tornat a demanar a la Unió Europea i a tots els líders presents que continuïn donant-li suport i no s'arronsin davant de les amenaces nuclears del Kremlin, i ha assenyalat la Rússia de Putin com el país més "antieuropeu". En la mateixa línia que els dirigents comunitaris, també ha destacat que aquesta trobada pot servir per encaminar i restaurar la nova pau mundial. Sense Moscou.

Sota aquesta aparent unitat, però, també han aflorat tensions entre els estats membres sobre com afrontar la crisi energètica derivada en gran part per la guerra d'Ucraïna. Aquest dijous, la polèmica entre els Vint-i-set s'ha tornat a centrar en Alemanya, que, tot i bloquejar mesures del pla de xoc energètic de la Unió Europea que compten amb molt de suport entre els Vint-i-set, com és el topall al gas (sigui rus o no), ha tirat endavant de forma unilateral un ajut de 200.000 milions d'euros per ajudar a pagar els rebuts de la llum als particulars i a les seves empreses.

França, Itàlia i, fins i tot la mateixa Comissió Europea, per exemple, ja ho han criticat perquè "no garanteix la igualtat de condicions i de competitivitat en el mercat comú", i avui s'hi ha afegit de forma més contundent Polònia, que ha titllat l'actitud d'Alemanya d'"egoista". El canceller alemany, Olaf Scholz, ha defensat l'ajut que ha llançat el seu govern i s'ha limitat a respondre que "està molt bé que tots els països facin coses per ajudar els seus ciutadans".

Recel i riscos

Un altre punt polèmic –aquest afecta la nova iniciativa– és que algunes capitals, especialment els països candidats a entrar a la Unió Europea, temen que la Comunitat sigui una estratègia per dilatar la seva adhesió. El fet que tots els països convidats s’hi hagin sumat tampoc està exempt de riscos per a Macron, dirigent que aspira a moure els fils de la nova comunitat. La implicació del Regne Unit de la mà de la nova primera ministra, Liz Truss, indica que, després del Brexit, Londres es posiciona ara per tenir veu i un paper destacat en aquesta comunitat europea fins al punt d'amenaçar el lideratge francès. La mostra més evident és que el país s’ha ofert per acollir la pròxima reunió de la CPE, prevista per a la primavera del 2023 en algun país que no sigui de la UE. 

Si el projecte funciona, la idea és que les cimeres de la comunitat se celebrin dues vegades l’any. Però el seu futur, ara per ara, és incert i hi ha el risc que acabi en fracàs. Fa 31 anys, poc després de la caiguda del Mur de Berlín, el president francès François Mitterrand va impulsar un projecte que recorda el que Macron ha impulsat a Praga. En aquella ocasió, Mitterrand va posar en marxa l’anomenada Confederació Europea, també a Praga, una idea que va acabar morint poc temps després.