L'objectiu dels atacs de Rússia: deixar Ucraïna sense llum ni calefacció

BarcelonaRússia ha tornat a llançar atacs aeris sobre el centre de Kíiv aquest dilluns cap a les set del matí. Fins a 28 aparells no tripulats han atacat la capital, la majoria dels quals han pogut ser interceptats per les defenses antiaèries. Cinc han pogut fer impacte i han causat quatre morts en un edifici residencial d'on han pogut ser evacuades 18 persones més. És el primer cop que la capital ucraïnesa pateix una onada d'atacs amb drons kamikazes, que Rússia ja havia fet servir en altres ciutats en l'onada d'atacs de la setmana passada. També hi ha hagut bombardejos a la regió de Sumi, al nord-est del país, on han mort cinc persones, i a Dnipropetrovsk, al sud-est, on un míssil ha impactat contra una planta elèctrica i hauria deixat un nombre indeterminat de víctimes.

Malgrat l'aparent aleatorietat dels atacs amb drons, es confirma un patró des del setembre, quan l'exèrcit ucraïnès va començar la seva contraofensiva al sud: l'objectiu és destruir sistemàticament les instal·lacions elèctriques i de calefacció a les portes de l'hivern. A Kíiv, per exemple, durant els dies de fred les temperatures màximes no solen superar els 0 graus. El sol escasseja i hi neva sovint.

El primer ministre ucraïnès, Denis Xmigal, ha explicat que l'onada d'atacs d'aquest dilluns ha colpejat les infraestructures elèctriques a Kíiv i també a les regions de Dnipró (centre) i Sumi (nord), i han deixat sense llum centenars de pobles i ciutats de tot el país."Tots els serveis públics estan treballant per reparar les conseqüències dels bombardejos i restablir el subministrament elèctric". Com fa alguns dies, Xmigal ha instat la població a reduir el consum elèctric, sobretot a les hores de pic.

Rússia està atacant les infraestructures vitals ucraïneses amb drons que, segons les fonts ucraïneses, són de fabricació iraniana, cosa que Teheran ha tornat a negar aquest dilluns. Aquests aparells no tripulats són més difícils de detectar per les defenses antiaèries que els míssils perquè emeten menys calor, volen a menys altura, són més petits i, sobretot, perquè es llancen com un eixam: l'estratègia és enviar desenes d'aparells alhora perquè uns quants aconsegueixin superar les barreres. Les instal·lacions elèctriques i de gas són molt vulnerables a aquests aparells, que com el model Shahed-136 poden portar fins a 20 quilos d'explosius.

A les xarxes socials ja circulen instruccions sobre com abatre aquests aparells amb armes de mà i s'han vist imatges de membres de la policia intentant-ho. En aquest sentit, l'assessor del ministeri de l'Interior Anton Gerasxenko ha difós un vídeo on es veu suposadament un dels drons sobrevolant la ciutat i ha assegurat que l'objectiu eren les infraestructures elèctriques.

Un dels grans perills a què s'enfronta ara Ucraïna, que viurà el primer hivern en guerra, és la destrucció dels sistemes centralitzats de calefacció, que abasteixen barris sencers i en molts casos són a la superfície. Si les infraestructures atacades, quan les temperatures ja comencen a ser molt baixes, no són reparades ràpidament, les canalitzacions poden congelar-se i trencar-se. Els sistemes de calefacció, que són de gas, no poden funcionar sense subministrament elèctric. Els objectius són fàcils d'atacar des de l'aire: a Kíiv hi ha només dues plantes combinades de llum i calefacció que escalfen i abasteixen d'aigua calenta 650.000 llars. "Si tot el sistema es congela seria una autèntica catàstrofe humanitària", advertia fa alguns dies a Financial Times el ministre d'Energia ucraïnès, German Galuixenko.

En l'onada d'atacs de la setmana passada Moscou va malmetre un terç de la infraestructura elèctrica d'Ucraïna, segons Kíiv. I el govern ucraïnès ja dona per descomptat que al Kremlin tenen els mapes de la xarxa, que data de l'era soviètica. A causa de la destrucció, la setmana passada van començar els talls de subministrament rotatius, a Kíiv i en altres ciutats com Lviv, que ja han obligat algunes fàbriques a retallar la producció. El govern ja ha demanat a la població que es prepari per a un hivern dur, perquè la temperatura de la calefacció central de les llars es rebaixarà fins a 16 graus.

L'empresa DTEK, la principal companyia elèctrica ucraïnesa, ha explicat que s'afanya a construir estructures de protecció als generadors i altres parts sensibles de la xarxa. L'11 de setembre els bombardejos contra Khàrkiv van malmetre la segona central combinada de calefacció i electricitat més gran del país, que encara no s'ha pogut recuperar. Com deia fa alguns dies Ígor Terekhov, l'alcalde de Khàrkiv, "volen que la gent es mori de fred".