On és Liz Truss?: "La primera ministra no està sota un escriptori"
El nou responsable d'Economia britànic tritura la política econòmica de la cap de govern, absent del Parlament durant un volcànic debat
LondresHumiliació de Liz Truss, més devastadora políticament i personalment que els nombrosos episodis humiliants a què va ser sotmesa Theresa May en els seus quasi tres anys de lideratge (2016-2019). Tenint present que només porta 40 dies en el càrrec, és un rècord absolut. I amb la mirada perduda i pràcticament sense aixecar el cap de terra, desautoritzada i desprestigiada, Truss ha aparegut aquest dilluns a la tarda al Parlament de Westminster. La veritable imatge de la derrota. Semblava el que és, almenys a hores d'ara: una zombi política. Però el més greu és que la primera ministra s'hi ha deixat veure una hora i mitja després que comencés el debat. Una hora i mitja després que tots els Comuns, i tot el país, es fessin la mateixa pregunta: On és Liz Truss? Per què no és al Parlament? Per què no es defensa?
A petició dels laboristes, es debatia aquest dilluns el cessament, divendres passat, de Kwasi Kwarteng com a ministre d'Economia i la seva substitució per Jeremy Hunt. Al matí, el nou responsable del Tresor havia enviat a la paperera de la història la política econòmica impulsada per la premier i Kwarteng fa només 24 dies. En cinc minuts de comunicat, el dany polític del responsable del Tresor a la seva primera ministra no hauria pogut ser més terminal. La fantasmal i breu aparició de Truss a la Cambra dels Comuns ha tingut lloc en l'etapa final del debat i els primers minuts de la intervenció de Jeremy Hunt, que compareixia motu proprio per explicar les mesures urgents preses i per què ha estripat, d'una tacada, totes les propostes amb les quals Truss va ser escollida primera ministra per les bases conservadores.
Al debat, el líder laborista, Keir Starmer, no podia esperar la presència de Truss, ja que en aquesta mena de sessions no és costum que el o la premier hi intervingui. Però a cada segon l'absència es feia més evident i més perjudicial per als conservadors. En el seu lloc, Truss ha enviat com a escut humà la líder conservadora del Parlament, Penny Mordaunt, una de les seves rivals per al lideratge durant la cursa pel relleu de Boris Johnson. Més humiliant, impossible. També perquè Mordaunt s'ha defensat molt millor del que ho hauria fet Truss.
Però davant de la pregunta de la diputada laborista Stella Creasy sobre on era la primera ministra, si estava "amagada sota un escriptori", i per què no compareixia directament, Mordaunt ha dit: "Li puc assegurar que no hi és per una bona raó. La primera ministra està atenent afers urgents del govern. La primera ministra no està [amagada] sota un escriptori". La forma de parlar de Mordaunt, i que hagi repetit les paraules de Creasy, quan l'habitual pràctica parlamentària és no fer-ho per no donar cap mena d'espai a l'adversari polític, suggereix que les possibilitats de la premier d'arribar al cap de setmana són més aviat escasses. Dimecres al migdia, a més, s'enfronta a la sessió de control, de la qual no podrà escapolir-se. I en funció de la seva actuació, el seu futur podria estar segellat.
La situació encara ha empitjorat una mica més quan un altre parlamentari, també laborista, ha intervingut abans que ho fes el ministre d'Economia, per demanar al president (speaker) de la Cambra que donés l'oportunitat a Truss –aleshores present, encara que només per uns pocs minuts– d'explicar quina era "la bona raó" i els "urgents afers de govern", segons Mordaunt, pels quals no ha comparegut al debat i no s'ha enfrontat directament a la pregunta que l'ha suscitat. Però com era d'esperar, Truss no ha obert la boca.
Setanta-dues hores per destruir un projecte
Els dos debats d'aquesta tarda a Westminster han sigut, de moment, la culminació de les setanta-dues hores de què ha disposat el ministre Hunt per trinxar el programa econòmic de la premier Truss. El ministre ha sigut molt clar: "Cap govern no pot controlar els mercats, però cada govern pot donar certesa sobre la sostenibilitat de les finances públiques". I això l'ha portat a "revertir pràcticament totes les mesures fiscals anunciades al Pla de Creixement fa tres setmanes que no hagin iniciat la legislació parlamentària", ha reblat.
En altres paraules, Truss ha sigut obligada a renunciar a la retirada de la taxa sanitària i social (1,5%) imposada per l'anterior govern, i en vigor des de l'abril; ha renunciat a la retallada d'un 1% de l'impost bàsic sobre la renda, que havia d'entrar en vigor el 2023, i que es mantindrà en el 20% de forma indefinida; ha eliminat la rebaixa prevista de l'impost de societats, del 25% al 19%, i ha limitat a sis mesos, no a dos anys, les garanties i ajudes per combatre l'augment exponencial dels preus de l'energia.
Amb tot, el forat fiscal a què encara s'enfronta el Regne Unit oscil·la entre els 60.000 i 70.000 milions de lliures, raó per la qual Hunt ha anunciat que s'hauran de prendre "mesures més difícils" en un futur immediat. El 31 d'octubre donarà més detalls al Parlament.
Efecte Hunt
El pla econòmic de l'encara primera ministra, batejat com a trusseonomics, es fonamentava en una retallada d'impostos sense precedents i uns nivells d'endeutament també sense precedents. "Però en el moment en què els mercats exigeixen amb raó compromisos amb les finances públiques sostenibles no és correcte endeutar-se per finançar aquesta rebaixa d'impostos", ha dit Hunt.
La reacció dels mercats al trusseonomics va ser brutal: la lliura es va enfonsar, els bons del Tresor a 30 anys van escalar a uns interessos rècord i les hipoteques es van doblar, una veritable catàstrofe per a milions de persones, que ja noten a les seves butxaques el que l'oposició titlla de "penalització tory" als seus ingressos mensuals.
El mal està fet, sobretot per a aquells amb una hipoteca a interès variable, però de moment, amb la intervenció d'avui, el ministre del Tresor ha aconseguit estabilitzar la situació econòmica i el preu del deute públic. La lliura ha augmentat en relació amb el dòlar (1=1,14) i els costos dels préstecs governamentals s'han reduït. Amb tot, és massa aviat per fer una valoració més precisa de l'efecte Hunt.