El nou govern de Suècia liquida el ministeri de Medi Ambient, que dependrà d'Indústria i Energia

BarcelonaPer primera vegada en 35 anys, el govern de Suècia no té un ministeri de Medi Ambient. El nou executiu de dretes –una coalició de conservadors, democristians i liberals, amb suport extern de l'extrema dreta– ha inclòs el departament de polítiques mediambientals dins d'un macroministeri d'Empresa i Clima, liderat per la titular d'Energia i Indústria, la democristiana Ebba Busch. La decisió, segons els analistes, és significativa tenint en compte que Suècia ha sigut un dels pioners en qüestions mediambientals.

"És una decisió històrica que tindrà conseqüències devastadores", ha augurat Per Bolund, colíder del Partit Ecologista suec i ministre de Medi Ambient a l'anterior govern progressista. Aquest és un dels canvis més destacats de la configuració del nou govern que va presentar dimarts el primer ministre, Ulf Kristersson. "És un gest més que simbòlic", coincideix a l'ARA Matilda Miljand, experta en polítiques ambientals de la Universitat d'Estocolm.

La qüestió climàtica ocupa menys d'una pàgina al document de l'acord de govern presentat la setmana passada i no hi ha cap concreció sobre quines polítiques es pretenen implantar. "La política climàtica i mediambiental de Suècia ha de ser ambiciosa", constata el text, i tot seguit apunta que, amb tot, "la competitivitat sueca s'ha de protegir". L'objectiu és "trobar les mesures més rendibles, alhora que s'assegura que no es perjudica la indústria i el món rural", afegeix. Al document no hi ha cap menció a la reducció d'emissions contaminants ni tampoc a la biodiversitat.

Focus en les nuclears

Una de les poques concrecions en l'apartat climàtic és l'impuls de l'energia nuclear. "Ja durant la campanya electoral va quedar clar que, per a aquests partits, la solució és l'energia nuclear", indica Miljand. "El que diuen és que les qüestions sobre energia i empresa són més importants que les de medi ambient i biodiversitat", afirma, i afegeix: "És en aquest sentit que s'ha de valorar el fet que hagin eliminat el ministeri: d'aquesta manera s'elimina també un dels actors potents al govern".

A més, alguns analistes han destacat la poca experiència de la responsable del departament de medi ambient, la liberal Romina Pourmokhtari, de 26 anys, la més jove del nou executiu. "Sense un ministeri independent ho tindrà molt difícil per impulsar mesures proambientals, ja que estarà subjugada a les polítiques energètiques i industrials", constata Miljand.

"És lamentable", criticava Mikael Karlsson, expert en ciències ambientals de la Universitat d'Uppsala, al diari Dagens Nyheter,on alertava que se subvencionaran els combustibles fòssils, "cosa que va en contra dels pilars de la política ambiental dels últims 50 anys".

Suècia té com a objectiu assolir la neutralitat de carboni per al 2045. Però diversos experts auguren que amb les polítiques del nou govern la fita no s'aconseguirà. Miljand destaca, per exemple, que es pretén reduir la part de biocarburants que es barreja amb els hidrocarburs per fer baixar els preus de la benzina. "En aquest camp, Suècia era un dels països més progressistes, però ara l'executiu vol abaixar el percentatge [de carburants verds] fins als requisits mínims que estableix la Unió Europea. I justament aquesta ha sigut una de les mesures que més ha contribuït a abaixar les emissions", afegeix.

Imatge internacional

Les crítiques han arribat des de cercles progressistes i organitzacions mediambientals, i algunes veus també han alertat que la imatge internacional de Suècia com a país líder en mesures de protecció del medi ambient està en risc. I no només en aquest àmbit, sinó també en qüestions socials, especialment en les polítiques migratòries.

"La posició d'influència de Demòcrates de Suècia [partit d'ultradreta que dona suport al govern] és, en si mateixa, un canvi simbòlic molt gran", indica el politòleg de la Universitat de Södertörn Nicholas Aylott. Hi coincideix Miljand, que destaca que diversos membres de Demòcrates de Suècia, inclòs el seu líder, minimitzen els efectes negatius del canvi climàtic. "Molts d'ells han dit que el canvi climàtic no és el problema, argumentant que hi ha molta més gent que mor de fred que no pas de calor", il·lustra. "Defensen que Suècia ha de deixar de tenir un paper de lideratge, que ja ha fet prou i que això ha tingut un cost massa elevat per als suecs. I que ara són els altres que ho han de fer", conclou.