Rússia torna als atacs massius amb míssils sobre Ucraïna mentre intensifica els combats a l'est

BarcelonaLes alarmes aèries han tornat a sonar aquest divendres a tot Ucraïna. Després d'un atac massiu amb míssils sobre Zaporíjia durant la nit, a primera hora del matí també s'han produït explosions a la capital, Kíiv, i en altres zones del país, com Khàrkiv i Lviv, molt allunyades del front. Els bombardejos han arribat just l'endemà del final de la gira europea del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha passat per Londres, París i Brussel·les, amb una última parada a Polònia aquest dijous a la nit per reunir-se amb el president Andrzej Duda.

El portaveu de la força aèria de l'exèrcit ucraïnès, Iuri Ihnat, ha assegurat que Moscou ha llançat "un nombre rècord" de míssils S-300 i ha afirmat que es tractava d'un dels atacs amb coets més intensos des que va començar la invasió. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assenyalat en un vídeo difós per Telegram que Moscou ha disparat "almenys 70 míssils" i que les defenses antiaèries n'han abatut 60. "Tots els objectius eren civils i infraestructura civil. Per desgràcia, hi ha hagut impactes i morts", ha afegit, tot i que no ha donat més detalls.

El primer dels atacs ha començat a la nit, quan almenys 17 míssils han caigut sobre la ciutat de Zaporíjia, al sud-est del país, una localitat que encara està en mans d'Ucraïna, però que és capital d'una província ocupada (i annexionada il·legalment) per Rússia. És l'atac més greu a la ciutat des de l'inici de la guerra, fa prop d'un any, segons les autoritats locals.

Segons el ministre d'Energia ucraïnès, German Galuixtxenko, les forces russes han atacat instal·lacions energètiques en sis regions, cosa que ha forçat les autoritats a fer aturades d'emergència del subministrament en gran part del país. "Per desgràcia, han atacat instal·lacions d'energia tèrmica i hidràulica i també infraestructures d'alt voltatge en sis regions. La situació més difícil és a Zaporíjia, Khàrkiv i Khmelnitski", ha detallat.

Les forces armades ucraïneses han detallat que Rússia ha disparat 71 míssils de creuer des del mar Caspi i des de la ciutat russa de Volgodonsk, dels quals 61 han estat abatuts. A més, han llançat míssils Kalibr des de vaixells al mar Negre.

Míssils per sobre de Moldàvia

El comandant en cap de les forces armades ucraïneses, Valeri Zalujni, ha afirmat que dos d'aquests míssils Kalibr havien entrat a l'espai aeri de Moldàvia i de Romania –país de l'OTAN– abans d'entrar a Ucraïna. Més tard, però, el ministeri de Defensa romanès ha desmentit que els míssils russos haguessin violat el seu espai aeri.

"El sistema de vigilància de la força aèria romanesa ha detectat un objectiu aeri, probablement un míssil de creuer llançat des d'un vaixell rus al mar Negre, prop de la península de Crimea", ha dit en un comunicat, i ha afegit que els radars han registrat el míssil a uns 35 quilòmetres de les seves fronteres. En canvi, Moldàvia sí que ha confirmat la violació del seu espai aeri i l'ha condemnat.

Ofensiva a l'est

Dues setmanes abans del primer aniversari de l'inici de la guerra, Ucraïna alerta que el Kremlin ha intensificat l'ofensiva a l'est del país. Aquest dijous el governador de la regió de Lugansk, Serhí Haidai, va assegurar que hi ha hagut "una gran escalada", amb un augment molt significatiu de trets i bombardejos, i que les forces russes estan intentant trencar les defenses a prop de la ciutat de Kreminnà. "Aquests atacs són pràcticament diaris. Veiem petits grups [de soldats russos] intentant avançar, a vegades amb el suport de blindats pesants i a vegades sense. Hi ha trets contínuament", va dir a la televisió ucraïnesa, on va assegurar que els militars ucraïnesos resisteixen.

Mentrestant, continua la batalla a Bakhmut, a Donetsk. La intel·ligència britànica ha assegurat que les forces russes han aconseguit avançar dos o tres quilòmetres al voltant d'aquesta ciutat, i també al nord, al petit poble de Vuhledar, un bastió ucraïnès a la intersecció dels fronts del sud i l'est.

Tant Ucraïna com altres països occidentals alerten que Moscou s'està preparant per a una nova gran ofensiva coincidint amb el primer aniversari de l'inici de la guerra. Aquest divendres el Kremlin ha anunciat que Vladímir Putin farà el seu discurs anual a la Duma el 21 de febrer, just un any després que el president rus reconegués la independència de les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, un moviment que va suposar el preàmbul de la invasió a gran escala ara fa un any.

Zelenski ha insistit aquest divendres en pressionar Occident per rebre míssils de més llarg abast i, sobretot, avions de combat, com ja ha fet aquesta setmana des de les capitals europees que ha visitat. "Hi ha acords importants i hem rebut molt bons senyals", ha dit en el seu vídeo nocturn. "Però hem de continuar-hi treballant", ha reiterat. De moment, les forces aèries de l'exèrcit ucraïnès han anunciat que ja han entregat una petició oficial als Països Baixos perquè enviïn a Kíiv caces F-16. El govern d'aquest país és el que s'ha mostrat més obert a subministrar aquest tipus d'armament, tot i que aquests avions es fabriquen als Estats Units i, per tant, qualsevol enviament necessita l'aprovació de Washington.