Noruega diu que Rússia desplega vaixells amb míssils nuclears al Bàltic per primer cop en 30 anys

Brussel·lesRússia ha començat a desplegar vaixells amb míssils nuclears al mar Bàltic per primera vegada des dels últims 30 anys, segons l'informe anual del servei d'intel·ligència de Noruega al qual ha tingut accés el setmanari Politico. "Els vaixells nuclears tàctics són una amenaça particularment greu en escenaris que impliquen els països de l'OTAN", avisa el document. De fet, tot i que durant la Guerra Freda era bastant corrent, és la primera vegada que la Federació Russa actual ho fa.

Precisament, aquest informe s'ha fet públic quan els titulars de Defensa dels estats de l'Aliança Atlàntica i la coalició Rammstein, formada per més de 40 països que donen suport a Ucraïna, estaven reunits a Brussel·les per abordar l'enviament d'armes a Kíiv. En aquest sentit, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha insistit que ara mateix la prioritat és que els aliats subministrin els tancs Leopard o carros d'una potència similar, munició i entrenament a les tropes ucraïneses, i ha remarcat que els caces, avions lleugers de combat, no són encara un "tema urgent".

En la roda de premsa posterior a la trobada, el secretari estatunidenc de Defensa, Lloyd Austin, ha assenyalat que ara el que cal és "continuar abordant les necessitats més urgents d'Ucraïna" i ha ressaltat el paper d'estats com Polònia, el Canadà, Alemanya, Dinamarca o els Països Baixos en l'entrega de carros de combat a Ucraïna, tot i que no ha fet cap anunci sobre l'enviament de més tancs o quan es desplegaran, tal com estava previst.

Austin ha defensat que aquests vehicles de guerra donaran força a Kíiv al camp de batalla: l'ajudaran a resistir l'ofensiva russa a les zones més properes a la localitat de Bakhmut, a la regió de Donetsk, i li permetran llançar el seu atac a la primavera. "Ucraïna espera poder fer una nova ofensiva a la primavera, per això tots els aliats han de garantir que Kíiv compta amb prou capacitat perquè les seves accions siguin efectives", ha avançat el responsable de Defensa dels Estats Units.

Així mateix, Stoltenberg ha tornat a instar els aliats a ampliar i reforçar la capacitat de fabricació d'armament per poder, a llarg termini, continuar subministrant armes a Ucraïna com s'ha fet fins ara amb les reserves que tenien els diferents exèrcits. "El ritme al qual Ucraïna gasta munició és més alt que el nostre ritme de producció", ha advertit el secretari general de l'Aliança Atlàntica.

Sobre el fet que Turquia i Hongria no hagin ratificat l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, Stoltenberg ha respost que "el més important" no és que els dos països entrin "junts", sinó que es converteixin en membres "com més aviat millor". Tanmateix, el secretari general de l'OTAN ha remarcat que "tant Finlàndia com Suècia estan molt més a prop" de l'Aliança Atlàntica des que van prendre la decisió "històrica" de formar-ne part en la cimera de l'OTAN de Madrid de l'estiu passat.

Espanya reforçarà el flanc est d'Europa amb míssils antiaeris

Espanya enviarà un equip de sis míssils i un radar a Estònia per reforçar la defensa antiaèria al flanc est d'Europa, que fins ara està bastant desprotegit. La missió, que es vol posar en marxa a l'abril, durarà quatre mesos i comptarà amb uns 90 soldats. Estònia va fer la petició l'any passat al govern espanyol, que segons el ministre de Defensa estonià, Hanno Pevkur, la va rebre des del primer moment de manera "favorable". De fet, des de l'estiu passat, l'exèrcit espanyol ja té desplegat un sistema de míssils a Letònia, a la base de Lielvardes, que ara es connectarà amb el nou equip que s'entregarà a Estònia.

Per un altre costat, la titular espanyola de Defensa, Margarita Robles, ha anunciat des de Brussel·les que Espanya rebrà una cinquantena de militars ucraïnesos per formar-los en la conducció i el manteniment dels tancs Leopard que els aliats s'han compromès a enviar a Kíiv. Tot i que no ha concretat quants n'enviarà Espanya, ha assegurat que serien del tipus 2A4, i no dels 2A6, ja que aquests segons es reserven per a la defensa estatal. De fet, Robles no n'ha pogut avançar la xifra perquè el govern espanyol no sap quants en tenen d'operatius. "Eren a Saragossa des de fa molt de temps i alguns estan en un estat lamentable i s'han de reparar", ha admès la ministra.

Rússia, paradís fiscal

D'altra banda, el Consell de la Unió Europea ha inclòs aquest dimarts Rússia a la llista de paradisos fiscals. Malgrat que constar en aquesta llista no comporta sancions econòmiques notables, té un valor simbòlic important i prohibeix que es destinin fons comunitaris a entitats radicades en territori rus. També es fan controls més freqüents i, a més, els estats poden decidir a escala estatal si volen imposar penalitzacions addicionals.

Segons la UE, s'hauria inclòs Moscou en aquesta llista perquè una nova legislació que va aprovar el 2022 no respecta el compromís d'abordar les parts perjudicials del seu règim de societats holding interestatals d'acord amb els criteris internacionals.