"No és un crim de guerra si ho fas per divertir-te": les pintades dels soldats russos en un bar ocupat

Velyka Komyshuvakha (Ucraïna)Escombrar les racions que els russos no es van menjar, els vidres trencats i els mobles destruïts va ser una tasca esgotadora. En els quatre mesos i mig que les forces de Vladímir Putin van ocupar aquesta població de l'est d'Ucraïna, les tropes van fer servir el bar de la localitat com una mena de base. Després d'aquest període, i abans de marxar, ho van desmantellar gairebé tot. Hi va haver una cosa, però, que va quedar quasi intacta: les pintades a les parets que molts soldats russos van fer durant els mesos d'ocupació. El nom del poble és Velika Komixuvakha i, abans de la invasió, en aquest bar la gent només hi anava a beure i a menjar. Com en la immensa majoria de bars del món.

Els militars van convertir cada paret en una pissarra, on van guixar consignes, rimes i improperis. "No és un crim de guerra si ho fas per divertir-te", es llegeix en una de les parets. Al costat de la frase, una cara somrient. En una altra banda, una altra frase: "Amb un somriure feliç, calaré foc a poblats estrangers". En referència, esclar, a Ucraïna.

La pràctica de deixar missatges provocadors en zones ocupades no és inusual. Ha passat en altres guerres, per exemple a l'Afganistan o l'Iraq, on les tropes dels Estats Units deixaven guixades similars. No deixa de sobtar la deshumanització que desprenen les pintades dels russos envers els ucraïnesos. "Darrere nostre les cases estan cremant, que bé. Unes més, unes menys", es llegia a la paret del bar. “Per a totes les preguntes sobre Ucraïna, hi ha dues respostes: 1) No va passar. 2) S'ho mereixien. Totes dues són correctes”, deia en una altra.

“Va ser horrible”, diu Svitlana Mazurenko, un dels 70 residents que ara hi ha a Velika Komixuvakha. Abans de la invasió hi vivien prop de 500 habitants. Molts van fugir. Mazurenko ja havia llegit els grafitis al setembre, dies després que els russos es retiressin, però va tornar a veure'ls el mes passat, mentre ajudava a netejar el bar, conegut simplement entre els locals com el bar.

"Fes la guerra i no la pau"

Els militars que van convertir l'habitació del darrere del local en una mena de pissarra plena de missatges cruels pertanyien a la Segona Divisió de Guàrdies Fusellers Motoritzats. Potser també hi van participar altres unitats russes, ateses les taxes de rotació al camp de batalla. No obstant això, els renecs plasmats també a les parets, queixant-se per no ser reemplaçats per una altra unitat, indiquen que els mateixos soldats van estar desplegats durant molt de temps en aquest municipi.

La Segona Divisió de Guàrdies Fusellers és una unitat famosa entre l'exèrcit rus i, al principi de la invasió, va patir una derrota difícil de pair al voltant de Kíiv. Ara, segons analistes militars, la divisió és a l'est, a prop del poble de Kreminná, preparant-se per repel·lir un potencial atac de la llargament esperada contraofensiva ucraïnesa.

Més enllà d'això, poc se sap sobre els militars que tenien el control del bar, que van anomenar Bar 100 amb pintura negra en aerosol, potser una al·lusió al codi rus per referir-se a les municions. També van pintar a l'exterior una calavera i ossos creuats amb la frase fes la guerra i no la pau en anglès.

Altres pintures indiquen que els soldats russos no estaven desmoralitzats. Com a mínim és el que mostren les parets: semblava que hi eren per voluntat pròpia i amb l'objectiu clar de conquistar Ucraïna. "Necessitem [conquerir] el món; si és possible, tot". En un altre: "Victòria o mort".

Un altre militar –o el mateix, aneu a saber– va escriure: “Déu ajudarà i nosaltres ajudarem els ukrops [un insult racial per referir-se als ucraïnesos que significa “fonoll pudent” en rus] a arribar davant seu”. En una altra línia, es llegia: “Arranquem els ukrops”. Aquest tipus de llenguatge es veu sovint a la propaganda i, en guerres més recents, a les xarxes socials.

"L'hivern és a prop, la retirada no"

La guerra posa a prova tots els que hi participen. També els soldats de Kíiv han esmolat el seu discurs a l'hora de referir-se als militars i a la població russa. Alguns ucraïnesos es refereixen de manera despectiva als russos com a "orcs" i s'ha documentat que les tropes de Volodímir Zelenski han matat presoners russos en alguns casos. La comunitat internacional, per la seva banda, ha acusat les forces de Putin de fer el mateix, i de cometre altres nombroses atrocitats, entre les quals crims de guerra, també contra civils.

“L'hivern és a prop, però la retirada no”, va gargotejar un militar. Un altre, en un grafiti poc comú, va exhortar els seus col·legues que deixessin de robar els civils, una pràctica comuna a tots els fronts de guerra. Va escriure: “Deixa de [insult] robar tot el que se't posa al davant”.

Mazurenko recorda que els russos van viure a la majoria de les cases properes i les van saquejar, per després deixar-les en ruïnes. Tot i això, no van poder robar-li la seva: havia estat destruïda per l'artilleria abans que els russos ingressessin al poblat.

Copyright by The New York Times