La neutralitat suïssa, sota pressió: Berna estudia enviar armes a Kíiv a través de tercers països

BarcelonaUn any després de la pitjor agressió de Rússia contra Ucraïna, és innegable que hi ha moltes coses que han canviat a Europa. Una de les més evidents és el rearmament generalitzat i l'abandonament de les poques postures no-alineades militarment que quedaven. És el cas de Suècia i Finlàndia, que el maig de l'any passat van demanar formalment entrar a l'OTAN, malgrat que no es podia parlar de neutralitat en cap dels dos casos. Ara totes les mirades, i les pressions, se centren en Suïssa, que fins ara s'ha mantingut ferma per conservar la seva centenària neutralitat militar i que ha prohibit que altres països enviïn a Ucraïna armes i municions de fabricació helvètica.

Berna manté només la neutralitat militar, perquè la política sí que la va trencar quan va acceptar aplicar sancions contra Rússia pocs dies després de l'inici de la invasió, el febrer de l'any passat. Malgrat que Suïssa és productora d'armes, la seva llei de neutralitat no li permet nodrir exèrcits en guerra, i això inclou tant enviar armament de manera directa com que altres països ho facin de manera indirecta. Però la guerra a Ucraïna també podria acabar impulsant un canvi en aquesta doctrina.

Segons el diari suís Neue Zürcher Zeitung (NZZ), el govern estudia l'adaptació de la llei de material de guerra per permetre la reexportació d'armament suís a Ucraïna a través de tercers. A finals de gener, un comitè parlamentari sobre política de seguretat va aprovar una moció que advoca per permetre que s'enviïn armes a zones on el conflicte ha estat condemnat per violar el dret internacional per una majoria de dos terços de l'Assemblea General de l'ONU, com és el cas de l'agressió russa a Ucraïna. Aquesta comissió va argumentar que el canvi no suposaria contradir la neutralitat suïssa perquè no implicaria enviar armes directament a països en guerra, sinó només modificar les clàusules que prohibeixen la reexportació. Una interpretació que no tothom comparteix a Suïssa i que continua debatent-se. Perquè la modificació entrés en vigor caldria que les dues cambres del Parlament l'aprovessin.

Que el debat sigui sobre la taula i amb possibilitats reals que hi hagi un canvi en la política exterior i de defensa suïssa s'explica pel gir en la postura de diversos líders del Partit Socialdemòcrata. També hi ha hagut una transformació en l'opinió pública. Segons una enquesta publicada la setmana passada, el 55% dels participants estan a favor que altres països puguin enviar armes suïsses a Ucraïna. "Si haguéssim fet aquesta pregunta abans de la guerra, la xifra hauria sigut probablement inferior a un 25%. Parlar sobre modificar la neutralitat era un tabú, en el passat", explica a Reuters el codirector de l'empresa d'enquestes GFS-Berna, Lukas Golder.

Pressions d'Alemanya i Espanya

Les últimes setmanes la pressió sobre Berna ha augmentat. "Estem en converses amb Suïssa, i he de dir-ho clarament: no puc entendre per què Suïssa no subministra munició per als Gepard [els tancs antiaeris que Alemanya ha enviat a Ucraïna]", deia fa pocs dies el vicecanceller alemany, Robert Habeck, en una entrevista al Die Zeit. Berna també ha rebut les pressions d'altres aliats d'Ucraïna, com Espanya, que vol enviar a Kíiv canons antiaeris de fabricació suïssa. "Entenem, respectem i acceptem la neutralitat, però necessitem autorització de Suïssa per a aquest tipus de material, i de moment no ens la dona", va dir la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, el mes passat en una reunió d'ambaixadors espanyols, segons va publicar Europa Press. Dinamarca també ha rebut un cop de porta de Berna quan li ha demanat lliurar tancs Piranha de fabricació helvètica.

Malgrat la seva política de neutralitat, Suïssa se situa en el top 15 de països exportadors d'armes del món, segons l'últim informe de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (Sipri). El sector armamentístic, que inclou multinacionals com Lockheed Martin i Rheinmetall, va exportar armes per valor de més de 800 milions d'euros el 2021, segons dades oficials.

Alarma de la indústria armamentística

En un context de pau, les restriccions polítiques no tenien un impacte remarcable. Però ara, amb Occident bolcat en el rearmament d'Ucraïna, la indústria armamentística està preocupada davant d'una caiguda de les comandes. "Alguns dels nostres membres han perdut contractes o ja no estan invertint a Suïssa per les restriccions actuals", afirma a Reuters Stefan Brupbacher, el director de la patronal SwissMem.

Alemanya, per exemple, ja ha anunciat que començarà a produir munició per als tancs antiaeris Gepard en una planta de Rheinmetall al país, per alliberar-se de la dependència de Suïssa, segons va informar dimarts passat el ministre de Defensa germànic, Boris Pistorius. Berlín ha entregat fins ara 32 Gepards a Kíiv i uns 6.000 cartutxos de munició.

Pistorius va prometre cinc canons antiaeris més per a Ucraïna a principis de febrer, però Alemanya té problemes per enviar més munició per a aquest tipus d'armament, que el seu exèrcit havia donat de baixa el 2010. "Començarem ràpidament la nostra pròpia producció de munició Gepard a Rheinmetall. Estic molt content d'haver pogut garantir el lliurament d'aquesta part important de la defensa aèria", va subratllar Pistorius. Segons va destacar l'ambaixada alemanya a Ucraïna a finals de l'any passat, els Gepard s'han convertit en una arma clau contra els drons iranians que Rússia fa servir per atacar infraestructures civils ucraïneses.