La neutral Suïssa s’adapta a una Europa en guerra

BarcelonaEl cap nacional d’armament suís, Urs Loher, va signar la setmana passada la sol·licitud d’adhesió a la Iniciativa de l’Escut del Cel d'Europa (ESSI, per les seves sigles en anglès). El pla, llançat per Alemanya el 2022, pretén reduir costos per als països coordinant la compra de sistemes de defensa aèria i de míssils com el sistema de míssils Patriot. Els estats membres de la iniciativa són Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i la fundadora, Alemanya. A partir d’ara els integrants del programa tenen dos mesos per donar el seu consentiment o expressar objeccions sobre l’adhesió de Suïssa. El moviment del país helvètic s’emmarca en el context de tensió geopolítica creixent a Europa, arran de la invasió russa d’Ucraïna. L’apropament del país a les posicions de l’OTAN i el distanciament de la tradicional neutralitat és cada vegada més evident. 

La política exterior de seguretat suïssa es basa en la neutralitat: no prendre partit en els conflictes armats de tercers països. La neutralitat es va establir oficialment al Congrés de Viena el 1815 i es va confirmar pocs mesos després al Tractat de París del mateix any. Així i tot, alguns historiadors fixen l’inici de la neutralitat a la seva aplicació de facto després de la batalla de Marignano, el 1515.

Amb els anys, el país helvètic s'ha anat adaptant a diferents conflictes internacionals. Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, així com durant la Guerra Freda, Suïssa va aconseguir mantenir el seu estatus de neutralitat transmetent la imatge d’un país que podia acollir cimeres de pau i mediar en els conflictes.

El 1993 el país va canviar la doctrina en anunciar que substituiria el concepte tradicional de "seguretat a través de la neutralitat i la independència" pel de "seguretat mitjançant la cooperació". Aquesta nova versió de neutralitat és la que s’ha anat utilitzant en els últims anys en què la implicació de Suïssa en els desafiaments internacionals cada vegada ha sigut més alta.

Efectes de la guerra a Ucraïna 

Quan Rússia va annexionar la península de Crimea l’any 2014, Suïssa no es va alinear amb la Unió Europea i els Estats Units en l’aplicació de sancions al règim rus. En canvi, amb l’atac rus sobre Ucraïna el febrer del 2022, el país helvètic sí que va sancionar Rússia. Algunes veus crítiques, inclòs el Kremlin, van assegurar que la imposició de sancions representava la fi de la històrica neutralitat suïssa. Però el fet és que Berna ja havia aplicat sancions abans, com en el cas del règim de Saddam Hussein de l'Iraq als anys 90. Experts com Jean-Marc Rickli, cap de riscos globals i emergents del Centre de Política de Seguretat de Ginebra, explica a l’ARA que "les sancions econòmiques no formen part de la neutralitat". 

Així i tot, els últims mesos al govern suís no li ha tremolat el pols per negar-se a enviar armament a Ucraïna. No només a enviar les armes que es fabriquen al seu territori, sinó també que altres països les hi comprin i les reexportin per fer-les arribar a l'exèrcit de Zelenski. En aquest sentit, ha denegat peticions d’Alemanya, Espanya i Dinamarca d'acord amb la Llei de Material de Guerra, que estipula que "les sol·licituds d'exportació de material de guerra no s'autoritzaran si el país de destinació està implicat en un conflicte armat intern o internacional". Aquesta negativa va destapar els recels dels aliats europeus que veuen la possibilitat d’una guerra de l’OTAN amb Rússia a Europa cada vegada més a prop. Davant d'aquest escenari, Suïssa havia de decidir si es mantenia ferma en la seva posició o s’obria a fer canvis en les seves polítiques de seguretat. 

Reforma militar

Fa un mes el país va sortir de dubtes. Després de la conferència per la pau per a Ucraïna celebrada a la vora del llac dels Quatre Cantons, a Suïssa, el Consell Nacional va iniciar l’esperat procés que pot acabar en la flexibilització de la Llei de Material de Guerra. Va donar suport a l'aixecament de la prohibició total de les reexportacions d'armes a països en guerra. Suïssa ha intentat fer veure que l’esclat de la guerra a Ucraïna no ha afectat la seva posició de neutralitat, però, tal com explica Rickli, "la revisió de la llei d'exportacions s'ha desencadenat arran de la posició que va adoptar Suïssa a la guerra d'Ucraïna" i, de facto, per l'enuig dels aliats.

"Aquesta llei no forma part de la Llei de la Neutralitat", sentencia Rickli, que explica que "el projecte que s’està presentant ara és molt restrictiu". De fet, la reforma inclou l’obligatorietat de revisar cas per cas les llicències d'exportació. A més, els països que podrien fer la reexportació d’armes suïsses a un altre país haurien de compartir valors amb el país helvètic. Ara aquest projecte de reforma s’ha d’aprovar a les dues cambres del Parlament i, en cas que es recollissin prou firmes, es podria sotmetre a referèndum. Per tant, tal com detalla l’expert del Centre de Política de Seguretat de Ginebra "no veurem armament suís a Ucraïna aviat".