La nacionalista ucraïnesa Iryna Farion, assassinada a Lviv

Kíiv“A algú que es digui Marickha no li digueu mai Masha. Perquè Masha és una forma que no ens pertany. Que vagi a viure on viuen aquestes Masha", explica una delicada rossa de cinquanta anys, assenyalant amb la seva manicura una targeta amb noms. En aquest antic i polèmic vídeo d'abans de la guerra, Iryna Farion, professora de llengua ucraïnesa i exdiputada del partit nacionalista d'ultradreta Svoboda [Llibertat], parla als nens d'una llar d'infants sobre la diferència entre les formes russes i ucraïneses del nom Maria. Als preescolars ucraïnesos que prefereixen la forma russa del seu nom els aconsella marxar del seu país.

Aquesta matinada han atemptat contra una de les figures polítiques d'Ucraïna més controvertides i conegudes de la dècada del 2010. Tot i els esforços mèdics, el tret al cap ha estat fatal. La seva mort deixa moltes preguntes i teories conspiratòries, la majoria de les quals apunten cap a Rússia. Alguns altres, però, sospiren amb resignació i creuen que aquest assassinat quedarà per sempre com un encàrrec polític sense resoldre, perquè Farion tenia prou enemics dins del país.

El president Volodímir Zelenski ha condemnat l'atac. “Qualsevol acte de violència només mereix condemnar-lo, i tots els responsables han de rendir comptes”, ha afirmat el president.

El tema de la llengua sempre ha sigut sensible a Ucraïna, i alguns ecos d'aquestes discussions han ressonat durant la invasió a gran escala. Fins i tot durant la independència d'Ucraïna, la llengua ucraïnesa s'ha percebut com a provinciana o pagesa en moltes regions, inclosa la capital. És un estereotip imposat per segles de russificació d'Ucraïna, un procés que va continuar durant el període soviètic. Els polítics russos sovint titllen l'ucraïnès de dialecte i li neguen el dret a existir com a llengua independent.

Per a la majoria dels professors d'ucraïnès, familiaritzats amb la literatura, Rússia no ha estat mai un poble germà. Els clàssics descriuen anys de patiment sota la Rússia tsarista, la repressió durant l'època estalinista, els nombrosos decrets que prohibien l'idioma, i el genocidi del Holodomor. Per ells, sempre ha estat una guerra per la identitat nacional que va durar segles. Iryna Farion va ser una de les representants més radicals i intransigents d'aquesta lluita, tot i que sovint els seus mètodes per promoure la cultura van ser criticats.

Farion va començar a destacar en l'escenari polític ucraïnès durant la presidència de Ianukóvitx, com una reacció aguda de la societat a la política prorussa de l'època. Va ser un període amb una oposició dèbil, quan molts dels seus líders estaven empresonats. “Els que no coneixen l'idioma són o bé políticament esbiaixats o bé mentalment retardats. Llavors, en quin dels dos grups es troba vostè?”, va declarar al Parlament el 2012 adreçant-se al primer ministre Mikola Azàrov, que no sabia parlar ucraïnès. Sovint s'inventava neologismes que es convertien en mems.

Fins i tot després de deixar la primera plana política, les declaracions d'Iryna Farion van continuar sent objecte de discussió i cancel·lació. Farion considerava la comunitat LGBT com antinatural i no creia en el feminisme, s'oposava a les quotes per a dones al Parlament, que considerava “una humiliació de la dignitat humana” i treia pit d'haver-se guanyat el seu lloc sense cap quota. Farion menyspreava la qüestió de la igualtat de gènere i instava les dones a “aprendre a resoldre els problemes per si mateixes”. Tot i això, explicava que havia rebutjat el cognom del seu marit i va ser una de les primeres tres dones en la política ucraïnesa.

Crítica amb els soldats russòfons

Les crítiques de Farion als soldats russòfons de la tercera brigada d'assalt ucraïnesa i la seva crida a mantenir la disciplina a l'exèrcit, que segons ella implicava l'ús exclusiu de l'idioma ucraïnès, van causar una reacció virulenta. “No puc dir-los ucraïnesos si no parlen l'idioma ucraïnès. S'haurien de dir a si mateixos russos”, va afirmar. Les declaracions van provocar que els serveis secrets ucraïnesos (GBU) obrissin un procés penal contra Farion el novembre del 2023.

Tot i això, un dels seguidors de Farion a Crimea va expressar-li el seu suport a les xarxes, i ella va republicar-ho sense amagar les dades personals del seguidor. Poc temps després, les autoritats russes de Crimea van detenir-lo. Això va provocar protestes estudiantils a la seva ciutat natal, Lviv, de parla tradicionalment ucraïnesa, que exigien la seva destitució com a professora de llengua.

Com que les declaracions de Farion sovint tenien l'efecte contrari al desitjat i dividien encara més la societat ucraïnesa, alguns van sospitar que ella i el seu partit treballaven per a l'FSB, els serveis d'intel·ligència russos. Un dels arguments va ser la troballa de documents que confirmaven que Farion va formar part del partit comunista durant l'URSS. Per rebutjar les sospites, la política va sotmetre's, fins i tot, a una prova de polígraf.

Els seus amics i seguidors han qualificat aquestes acusacions d'absurdes i suggereixen que es tracta d'una provocació planificada. Sidir Kiral, un dels seus amics i professor de llengua ucraïnesa, afirma que Farion era una vertadera patriota: “Era una persona extremadament sincera i lluminosa. Sempre era reconfortant i interessant ser-hi a prop. A més, ha sigut una de les poques intel·lectuals del nostre temps. La veu de la nació i una lluitadora per Ucraïna”.