Municipis de Kursk canvien la bandera russa per la ucraïnesa

Kíiv diu que l'ofensiva no s'aturarà fins que Rússia accepti la pau

ARA
3 min
Un vehicle militar en un punt de control fronterer amb Rússia a la regió de Sumi, a Ucraïna.

BarcelonaLes forces ucraïneses van consolidant-se en territori rus. Des de la incursió inèdita de dimarts, ja són 28 les localitats controlades per Kíiv a la regió de Kursk, segons va admetre el governador de la regió russa. En un gest simbòlic -que en context de guerra compta tant com un gest tàctic-, els soldats ucraïnesos han anat substituint les banderes russes dels edificis oficials per banderes ucraïneses. La ràpida ofensiva ha insuflat ànims a les tropes ucraïneses, àvides d'una victòria al front després de mesos d'estancament, que han omplert les xarxes de vídeos en què es desfeien dels colors de Moscou i els canviaven pel groc del blat i el blau del cel que representen Kíiv.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquest moviment sembla contradir-se amb les declaracions que ha fet avui el portaveu d'Exteriors d'Ucraïna, que ha assegurat que la incursió a la regió de Kursk no té l'objectiu de "prendre el territori de la regió" sinó de "protegir les vides de la nostra gent". En canvi, ha afegit que l'ofensiva no s'aturarà fins que Rússia accepti la pau. "Com més aviat Rússia accepti restaurar una pau justa, més aviat s'aturaran les incursions d'Ucraïna en territori rus. Mentre Putin continuï la guerra, rebrà aquestes respostes d'Ucraïna", ha declarat en una roda de premsa a Kíiv.

La presència militar d'Ucraïna en territori rus ja és de 1.000 kilòmetres quadrats, segons assegura el líder de les seves forces armades, Oleksandr Sirski. Deep State, un grup analític ucraïnès que treballa estretament amb el ministeri de Defensa, explicava dimarts en un informe que les forces del país havien "avançat a Sudja i capturat Guevo, i que estaven atrinxerats per complet a Goptxarovka”. Tant Guevo com Goptxarovka són dos poblets que volten els 1.000 habitants, però la presa de Sudja és més rellevant: amb 6.000 habitants, és la ciutat més gran del districte i el seu centre administratiu. A més, té un interès estratègic, ja que es troba a l'encreuament de dos gasoductes per on Rússia exporta el seu gas natural.

Mentrestant, els municipis russos propers a Kursk continuen en alerta. Aquest dimarts les autoritats d'un altre districte de la regió de Kursk, el de Bolxesoldatski, han anunciat que iniciaven l'evacuació de la població civil davant de la inestabilitat de la situació a la zona. El Kremlin diu haver habilitat 400 refugis temporals arreu del país per acollir 30.000 evacuats, i es calcula que fins ara 121.000 persones han abandonat casa seva. D'aquestes, unes 200 han arribat a Moscou.

Des de l'executiu ucraïnès han justificat aquesta penetració en territori rus pels més de 2.000 atacs contra la regió ucraïnesa de Sumi, a tocar de la frontera, procedents de Kursk. "Per desgràcia, Ucraïna no pot dur a terme atacs de llarg abast amb les armes existents per protegir-se d'aquest terror", va dir el portaveu d'Exteriors, que lamentava que els aliats occidentals de Kíiv no li donessin permís per fer servir cert tipus d'armament en territori rus.

Aquesta versió dels fets d'Ucraïna difereix diametralment de la que ofereixen les forces armades russes. El general Aptí Alaudínov ha assegurat aquest dimarts que les tropes russes tenen sota control la situació de la regió de Kursk. "La major part del territori on hi havia l'enemic està barrada", ha dit Alaudínov a una televisió russa, i ha afegit que "difícilment l'enemic podrà continuar avançant", ja que "la guerra llampec de Zelenski en principi ja s'ha acabat".

Puja el to de les amenaces

"Rússia ha portat la guerra als altres, ara la guerra li ve a casa", va declarar dilluns a la nit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Zelenski va dir que la incursió a la regió de Kursk era una qüestió de seguretat per a Ucraïna i que podia ser "útil per acostar la pau". "S'ha de forçar Rússia a fer la pau si realment Putin vol lluitar -va declarar-. Ucraïna sempre ha volgut només la pau i, sens dubte, la garantirem", va sentenciar.

A l'altra banda de la frontera, el president rus, Vladímir Putin, ha acusat Ucraïna d'haver comès "crims contra el poble rus" i ha advertit que Kíiv rebrà una "resposta justa". Davant d'aquest encreuament d'amenaces, l'ONU ha mostrat la seva preocupació per l'augment de les tensions entre Kíiv i Moscou i ha demanat que "protegir els civils" sigui una prioritat.

stats