Eleccions a Itàlia
Europa26/09/2022

El Moviment 5 Estrelles revifa al sud, malgrat l'abstenció accentuada

Molts donaven per mort el partit de l'ex primer ministre Giuseppe Conte

Paula Paño
i Paula Paño

NàpolsEl Moviment 5 Estrelles (M5E), liderat per Giuseppe Conte, s’havia posicionat els últims dies de campanya com l’única barrera per frenar el bloc de dretes en la cursa al govern italià. El vot meridional s’havia convertit en l’última batalla de la campanya i el Moviment 5 Estrelles l’ha sabut jugar, tot i que finalment no ha estat suficient per condicionar la victòria contundent de Giorgia Meloni a les urnes. Segons els resultats pràcticament definitius, els grillini han obtingut un 15,3% dels vots.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

És un resultat si més no rellevant –i fins i tot sorprenent– tenint en compte que fa només tres mesos se’ls donava per morts. Ara bé, sembla que es quedarà curt respecte a algunes enquestes que es van filtrar durant la jornada electoral d’ahir i que apuntaven que el partit de Conte podria superar el Partit Demòcrata d’Enrico Letta. L’abstenció històrica que s’ha registrat en aquests comicis hauria perjudicat especialment els interessos del M5E: és al sud, territori fort dels grillini, on més italians van optar per quedar-se a casa i obviar les urnes. La pluja i el mal temps d’ahir no hi haurien ajudat. Però, evidentment, també és gràcies a aquest sud que el partit ha sabut revifar.

Cargando
No hay anuncios

Una relació fidel

La relació del moviment amb les regions meridionals del país és forta i fidel. Durant els seus primers anys de vida, el moviment s’erigia en una força sorgida del descontentament social de les classes populars. Antisistema, populistes i euroescèptics, els seus fundadors, el còmic Beppe Grillo i el guru tecnològic Gianroberto Casaleggio, refusaven situar el partit en l’eix dreta-esquerra. En les últimes eleccions del 2018 i amb un napolità al capdavant, Luigi Di Maio, el fenomen va explotar: es convertien en la força més votada a Itàlia amb més del 32% dels vots (a Nàpols amb un 52%).

Cargando
No hay anuncios

El partit ha format govern amb diferents socis (de dretes i d’esquerres), ha patit mutacions i ha perdut fins a 100 diputats. Però sempre ha sabut mantenir el seu suport a la Itàlia meridional, sobretot per la seva mesura estrella: la renda ciutadana. Un ajut econòmic per a persones sense feina de gairebé 600 € mensuals i que s’ha convertit en un autèntic flotador contra la pobresa persistent a les regions del sud. A Itàlia la reben més d’un milió de cases, i a la regió de la Campània (Nàpols), un 12% de les famílies.

Per a moltes llars napolitanes la renda ciutadana és una qüestió de supervivència. Per això quan l'ultra Giorgia Meloni va proposar eliminar-la, el sud li va girar l’esquena… Conscient de l’error, la líder d’extrema dreta va decidir tancar la seva campanya a l’Arenile di Bagnoli, una zona perifèrica de Nàpols on la renda ciutadana és l’únic ingrés que reben la majoria de famílies. Però ja era massa tard, Meloni havia perdut el suport dels napolitans.

Cargando
No hay anuncios

Proximitat a les perifèries

El sud arrossega problemes endèmics (crisis industrials, taxa d’atur elevada i un terreny abandonat al crim organitzat) que s’han agreujat després de la brutal crisi del covid. Cap dels partits suggereix solucions per a aquests mals i s’evidencia, una vegada més, la Itàlia a dos ritmes –l’enorme bretxa que divideix el nord i el sud–. El Moviment 5 Estrelles no té la solució màgica, però ha sabut acostar-se a les perifèries i a les dificultats dels més vulnerables. Aquí entra en joc l’efecte Conte, clau per a la victòria dels grillini a la Campània. 

Cargando
No hay anuncios

Els napolitans han trobat en l’ex primer ministre un salvador. O si més no algú que mira cap al sud sense gaires prejudicis. Conte és avui el segon polític italià més ben valorat pels ciutadans (el primer és l’ex primer ministre tecnòcrata Mario Draghi), sobretot per la gestió de la pandèmia durant el seu govern. Il Camaleonte (el camaleó), tal com l’anomena el diari La Repubblica, és un home que ha canviat de jaqueta política diverses vegades (a dreta i a esquerra), però al sud ha trobat la que sembla que li va millor.